UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’afàsia és un trastorn del llenguatge causat per dany cerebral que pot afectar, entre altres, la comprensió. Es tracta d’un trastorn molt incapacitant, ja que les dificultats per comunicar-se tenen un impacte molt gran en la vida de les persones que el pateixen.

Malgrat que se sap que les persones amb afàsia també acostumen a presentar dèficits en altres sistemes cognitius no lingüístics, els estudis sobre la relació entre les dificultats en el llenguatge i en altres sistemes cognitius no són concloents. El nostre estudi investiga la relació entre la memòria a curt termini –tant visual com verbal– i la comprensió de frases amb diferents estructures sintàctiques. L'objectiu principal és contrastar la hipòtesi que els dèficits en la comprensió del llenguatge són a causa de problemes en la memòria a curt termini. Aquest tipus de memòria és la que permet emmagatzemar i mantenir la informació activa per un període de temps breu i és necessària per a la comprensió de frases. Per això, tradicionalment s’han associat les habilitats en el llenguatge amb la capacitat de la memòria a curt termini.

Vam avaluar 84 subjectes d'entre 18 i 90 anys sense dany cerebral i 12 subjectes amb afàsia d'entre 44 i 92 anys amb la Prova integral d'afàsia (disponible a https://ddd.uab.cat/record/250143), que inclou tres tasques per avaluar la memòria a curt termini visual i verbal, i una per a la comprensió de diferents estructures sintàctiques. Els resultats dels subjectes amb afàsia van ser significativament més baixos que els dels subjectes control en totes les tasques, però especialment en les de comprensió i memòria verbal, és a dir, en les tasques en què cal algun tipus d'habilitat lingüística. Això implica que l’afectació en l’afàsia és principalment lingüística. A més, vam observar molta variabilitat en les tasques de memòria verbal, fins i tot entre els subjectes sense dany cerebral. Aquesta variabilitat depèn de factors com l’edat i el nivell educatiu. Finalment, l’anàlisi estadística va determinar que no hi ha cap correlació entre les puntuacions dels subjectes amb afàsia en les tasques de memòria a curt termini i la de comprensió sintàctica. Aquests resultats suggereixen que les dificultats que alguns subjectes amb afàsia presenten en la memòria a curt termini i en la comprensió del llenguatge són independents i que, per tant, no es pot atribuir la causa dels problemes lingüístics al dèficit de memòria.

Aquest és, a més, el primer estudi d'aquestes característiques amb catalanoparlants amb afàsia i sense. És de gran importància poder avaluar les persones amb afàsia en la seva llengua dominant o es podrien obtenir uns resultats esbiaixats que afectin el diagnòstic i tractament posterior. Per tant, el desenvolupament de proves d'avaluació i diagnòstic per a catalanoparlants és una eina imprescindible.