UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Segons l'últim informe d'avaluació (AR6) del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), l'òxid nitrós (N2O) és un gas amb un potencial d'escalfament global 273 vegades més gran que el diòxid de carboni (CO2). Les activitats agrícoles i ramaderes relacionades amb la fertilització química o orgànica amb nitrogen són les principals fonts d'emissions de N2O, entre d'altres. Aquestes activitats, juntament amb certes condicions del sòl i la presència d’aigua, poden augmentar els processos microbians de nitrificació i desnitrificació al sòl, creant més emissions de N2O. Factors com el coneixement d'on es fan les aplicacions de fertilitzants, sobre quin tipus de cultiu i si es reguen o no, són part de la informació vital necessària per determinar on és més probable que es generin les emissions de N2O i quines són les millors estratègies per mitigar-les.  

No obstant això, és difícil trobar mapes de tipus de cultiu, aplicació de fertilitzants i mètodes de reg per a la producció d'agricultura convencional al voltant de les ciutats, també coneguda com a agricultura peri-urbana. A més a més, factors d'emissió específics (EF) relacionats amb el reg i el tipus del cultiu són difícils de trobar per a àrees al voltant de les ciutats, fet que comporta que els mapes d'emissions de N2O de l'agricultura peri-urbana també siguin poc comuns i escassament detallats.  

En aquest estudi, hem distribuït espacialment aquests factors per a l'agricultura peri-urbana a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), aprofitant dades a nivells regionals, i en base a aquests, creem mapes d'emissions de N2O. Fem servir dos tipus d'EF, primer, EF específics per cada cultiu; i segon, l'EF genèric de l'IPCC Nivell 1, que estima que l'1% del nitrogen aplicat s'emet com a N2O. També avaluem qualitativament el paper dels tipus de sòl en la generació d'emissions de N2O. 

Els resultats ens mostren al voltant d'un 15% més d'emissions amb els EF de nivell 1 (7718 kg N2O-N any-1) que les estimades amb els EF específics per cada cultiu (6533 kg N2O-N any-1) per a tota l'AMB. A més a més, les emissions de N2O per a la majoria de les àrees de cultiu de secà com cereals (per exemple, civada i ordi) i fruites no cítriques (per exemple, cireres i préssecs), que cobreixen el 24% i el 13% de l'àrea agrícola peri-urbana de l'AMB respectivament, són més altes amb l'EF de l'IPCC Nivell 1. Per contra, els EF específics per cada cultiu estimen emissions més altes per als cultius hortícoles de regadiu (per exemple, tomàquet i carxofa) que cobreixen el 33% de l'àrea agrícola peri-urbana de l'AMB i constitueixen el 70% de les emissions totals de N2O (4588 kg N2O-N any-1 usant EF específics per cada cultiu). El mapeig d'emissions de N2O va ajudar a avaluar la variabilitat geogràfica dels paràmetres.  

Ens vam adonar que la representativitat geogràfica òptima de les dades no s'aconsegueix perquè fem servir dades regionals per representar les bretxes de dades a nivell peri-urbà. El procés de mapeig també va destacar les àrees emissores principals, que per l’AMB són les regions del Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Idealment, les dades in situ sobre les pràctiques de maneig de cultius podrien ajudar a reduir la incertesa a causa de la representativitat geogràfica i conduir a estimacions d’emissions més sòlides a nivell de finca. Esperem que aquestes estimacions alimentin futurs estudis sobre estratègies de mitigació, sostenibilitat i circularitat aplicables a la producció agrícola peri-urbana a l'AMB.