Les semblances culturals en una parella no garanteixen una millor descendència
En un recent estudi s'ha volgut comprovar quins factors influeixen a l'hora d'escollir una parella, i de quina manera afecta en el benestar de la seva descendència la compatibilitat entre ells. Prenent com punt de partida la societat industrialitzada, i comparant-la amb un estudi de camp a l'Amazònia boliviana, s'ha observat que ambdues societats tendeixen al que es coneix com a selecció positiva, és a dir, busquen semblances entre ells. Cap dels dos casos però, ofereix garanties de que millori la qualitat de la seva estirp.
La selecció de la parella és important per temes com l'adaptació, l'eficiència en l'economia de les llars, l'assimilació, l'estratificació i les desigualtats econòmiques a la societat. La selecció positiva implica escollir una persona semblant en certs aspectes, mentre que la selecció negativa difereix d'aquestes semblances.
En els països industrialitzats, les parelles tendeixen a practicar la selecció positiva en trets demogràfics, psicològics i socials (edat, educació), i la selecció negativa en alguns altres, com ara el nombre d'hores treballades. Les investigacions prèvies fetes en aquests països s'han basat normalment en la comparació d'una sola característica de les parelles, i sense prestar molta atenció en l'efecte que aquesta podia tenir en el benestar de la seva descendència. En aquest article utilitzem informació recollida entre una població de caçadors-horticultors de la Amazònia boliviana (els Tsimane’) per (a) identificar 25 característiques que poden ser importants per ells a l'hora de seleccionar la seva parella, i (b) provar si el fet que una parella no segueixi les normes culturals relatives a la selecció pot afectar negativament en el benestar de la seva estirp.
Els Tsimane', al igual que les parelles dels EUA, busquen una correlació entre certs aspectes vitals comuns, com ara l'edat o l'educació.
Hem mesurat aquest benestar mitjançant 12 índexs derivats d'indicadors antropomètrics, educacionals i de percepció de la salut. Trobem (i) que igual que les parelles dels EUA, els Tsimane’ practiquen la selecció de la parella positiva, (ii) que entre els Tsimane’ la correlació de l'edat, educació i ingressos de mares i pares són positives, i els coeficients s'assemblen als coeficients obtinguts als EUA, i (iii) que la hipòtesi que el no seguir les normes culturals relatives a la selecció de la parella pot afectar de forma negativa el benestar de la seva descendència no es compleix.
Per tant, entre els Tsimane’, la selecció de la parella positiva pot millorar l'adaptabilitat de les parelles, però no millora el benestar de la seva estirp.
Referències
Assortative mating and offspring well-being: theory and empirical findings from a native Amazonian society in Bolivia.Godoy, R; Eisenberg, DTA; Reyes-Garcia, V; Huanca, T; Leonard, WR; McDade, TW; Tanner, S.EVOLUTION AND HUMAN BEHAVIOR, 29 (3): 201-210 MAY 2008
