UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Un dels àmbits en què és més evident la desigualtat estructural entre homes i dones és la política institucional, és a dir, el govern col·lectiu. Les decisions sobre la conducció de les societats, de manera general, segueixen estant en mans d’un cercle molt tancat d’homes amb una assignació racial, de classe i origen familiar particular.

Aquest treball no se situa en la pregunta de com una societat situa a les dones en les posicions més vulnerables i de major desavantatge, ni tampoc té per objectiu mostrar l’exclusió sexista, racista i classista que té lloc com una experiència universal per a totes les dones. La investigació se situa en una veta molt menys estudiada en què es poden trobar personatges que la societat ha catalogat com a dones que van trencar totes les expectatives sobre la seva classe i posició social i han arribat a ocupar alguns dels càrrecs més importants i representatius de la política colombiana.

Aquest treball indaga sobre les experiències i els discursos de dones que han fet carrera política i han ocupat càrrecs en el Congrés Nacional (en alguna de les dues Cambres que el componen) o que, almenys, han avançat campanyes polítiques per a ocupar una de aquestes curuls. Aquest estudi aprofundeix en el que alguns analistes han anomenat “les elits discriminades”, grups conformats per individus que arriben a ocupar posicions que socialment són reconegudes, valorades i els principals mitjans d’ascens social, però l’arribada dels quals modifica poc una estructura general marcada per l’exclusió i l’opressió dels seus congèneres.

D’acord amb treballs realitzats que serveixen com a antecedent d’aquesta tesi, el estudis interessats en constatar els mínims percentatges de dones electes per al Congrés tenen poc a dir o, almenys, aporten una mínima innovació en l’argument de l’escassa presència de dones en les elits polítiques, de manera que la línia argumentativa tendeix a limitar-se a l’estadística i els balanços numèrics. És una obvietat trobar que poques es postulen com a candidates i, per descomptat, molt poques són electes, per això, aquest esforç s’enfoca en establir què passa amb aquelles dones que aconsegueixen superar el marge d’exclusió, que aconsegueixen trencar les barreres i entrar a ser part d’aquesta elit política.

Aquesta anàlisi des de la filosofia política es va guiar pel desig de mostrar les dones com a actores, com a subjectes polítics que fan part d’un règim que no es pot explicar des dels comportaments, accions, qualitats o defectes de les dones a títol individual sinó a partir de desentranyar les lògiques subjacents a un ordre polític, social i econòmic que deixa fora de l’esfera de la presa de decisions a més de la meitat de la població. Les dones subjectes d’aquesta investigació van participar amb els seus relats, les seves veus i les seves trajectòries com a mitjans per fer present un règim de poder que estructura la manera que elles s’identifiquen com a subjectes, com a dones, com polítiques.