UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, fundat el 1760, va ser el segon col·legi creat a Espanya en una àrea geogràfica peninsular fronterera amb França. Des que la monarquia borbònica va clausurar les universitats catalanes el 1714 i va fundar la Universitat de Cervera, aquesta institució va ser l’única capaç d’atorgar graus acadèmics universitaris en disciplines relacionades amb la salut a Catalunya.  Fins i tot els estudiants de medicina de la nova Universitat de Cervera van haver de cursar l’anatomia al Col·legi barceloní.

El programa acadèmic que es va instaurar en els nous col·legis de cirurgia era aleshores diferent de la formació tradicional de caire gremial establerta per als cirurgians i barbers. Els nous físics-cirurgians no només volien saber sobre terapèutica,  sinó que estaven igualment atrets per l’anatomia, la fisiologia, i la patologia; en general, els interessava tot el que fes referència a allò que anomenaven economia corporal. A finals del segle XVIII i principis del XIX, cirurgians, metges i farmacèutics es van reunir en la “Facultat Reunida”, i no va ser fins a mitjan del segle XIX que la Facultat de Medicina,  de la restablerta Universitat de Barcelona,  va poder atorgar els primers títols de llicenciat en medicina i cirurgia. Per tant, els programes docents establerts als nous col·legis de cirurgia espanyols, d’entre els quals hi havia el Col·legi de Cirurgia de Barcelona, objecte d’estudi d’aquest treball, s’han de considerar com als inicis d’una nova concepció de la formació mèdica.

En aquest context, les regulacions del col·legis de cirurgia van proposar una nova manera de transmissió del coneixement –alhora que un nou mètode pedagògic-. Les ordenances per les quals rigorosament es regia el col·legi van establir la celebració de “juntes literàries”, sessions periòdiques en què els catedràtics del col·legi presentaven dissertacions davant del claustre de professors i els alumnes. Els manuscrits corresponents a les dissertacions del col·legi de Barcelona s’han preservat fins a l’actualitat i han constituït la font primària d’aquesta recerca. Una font poc estudiada fins aquest treball, mitjançant la qual s’ha examinat el paper i la recepció de les noves ciències aplicades a l’art de curar, en el període comprés entre els anys 1760 i 1808.

L’anàlisi de la documentació ha posat de manifest que la química i la física experimental estaven presents a les dissertacions del col·legi barceloní. Aleshores, la química començava a ser considerada una professió, una activitat útil per a la medicina i la cirurgia, un saber que disposava dels seus propis canals de difusió –articles, llibres de text, etc.- La memòria de tesi doctoral dona testimoni de la presència de la química en els actes acadèmics del col·legi de cirurgia, així com també la crucial capacitat explicativa que aquest coneixement aportava per elucidar els processos que tenien lloc en l’economia corporal, en la salut i en la malaltia,  en un context docent.

201;s igualment destacable l’interès que va suscitar l’estudi de la composició dels aires -la química pneumàtica-, l’estudi de l’electricitat i la física experimental, àrees del coneixement la presència de les quals la memòria deixa ben palesa i que, a finals del segle XVIII i principis del XIX, travessa les fronteres de la química, la física i la medicina. A més, la tesi posa de manifest els pros i els contres, les controvèrsies suscitades per molts dels tòpics presentats a les sessions o juntes. La introducció de la vacuna de Jenner a Espanya, la composició i tipus de diversos tumors, el galvanisme, o l’etiologia i el tractament de diverses malalties infeccioses, son alguns exemples dels debats que inclou aquesta important sèrie documental.

Les juntes literàries s’han de contemplar com a pràctiques de comunicació i transmissió del coneixement científic adreçades als alumnes i també a audiències més generals. Aquesta activitat de divulgació del coneixement cal entendre-la, igualment, com a fòrum de legitimació professional, d’actualització i d’intercanvi de sabers davant d’experts de la cirurgia i la medicina a la Catalunya de la Il·lustració.

Qui estigui interessat en aquest tema,  pot consultar la memòria completa al servei TDX, a l’adreça:

http://www.tesisenxarxa.net/TDX-1203107-162239/index.html
 

Figura 1: Il·lustració corresponent al Tratado histórico y práctico de la vacuna de J.L. Moreau (1803).


Figura 2: Làmina Regio Faetonte Aerostático [post. 1783].