UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La queratoconjuntivitis infecciosa és una malaltia contagiosa que afecta al bestiar domèstic i a alguns ungulats salvatges de muntanya, com l’isard, el mufló o la cabra salvatge. En els caprins i ovins domèstics, i en els ungulats de muntanya, la malaltia és causada pel bacteri Mycoplasma conjunctivae. Aquest bacteri envaeix les estructures oculars provocant inflamació i ceguera que és generalment temporal i reversible, però que pot evolucionar greument fins a ocasionar la perforació dels ulls.

La importància d’aquesta malaltia és diferent entre les espècies d’ungulats. El bacteri es detecta generalment als ulls de les ovelles sense causar malaltia o clínica lleu en alguns animals. En canvi, en els remugants salvatges genera brots de malaltia importants que poden ocasionar la mort de fins el 30% de la població. Aquest fet diferencial, junt amb que els brots de queratoconjunctivitis infecciosa en la fauna salvatge són esporàdics i temporals, ha generat diverses especulacions sobre el paper reservori del bestiar domèstic per a la fauna salvatge.

Per entendre millor l’epidemiologia de la queratoconjuntivitis infecciosa en la interfase salvatge-domèstic en zones de muntanya, des del Servei d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona, juntament amb el Centre de Recerca en Sanitat Animal – IRTA i l’Institut de Bacteriologia de la Universitat de Berna, hem realitzat un estudi per tal d’esbrinar quin paper epidemiològic tenen les diferents espècies d’ungulats al Pirineu Català i a la Serralada Cantàbrica. Aquest treball ha consistit en estudiar la dinàmica de la infecció de Mycoplasma conjunctivae en tota la comunitat d’ungulats, així com esbrinar si les diferents espècies comparteixen les mateixes soques del bacteri. La dificultat implícita en els objectius del treball ha comportat que es tracti un estudi a llarg termini i amb un mostreig divers i ampli, tot incloent selectivament ramats d’ovelles que pasturen als prats alpins del Pirineu i la Serralada Cantàbrica.

Els resultats han demostrat que tant les ovelles domèstiques com els isards son hostes importants per a M. conjunctivae al Pirineu i que algunes soques del bacteri es troben consistentment associades a la majoria de casos de malaltia en les poblacions d’isards. Per tant, ens indica que tant les ovelles com certes poblacions d’isards son capaces de mantenir el bacteri M. conjunctivae de forma independent durant, com a mínim, sis i nou anys (duració de l’estudi per zones). A més, la detecció de M. conjunctivae en els isards va estar associada a diferents escenaris epidemiològics, incloent una incidència baixa però constant al llargs dels anys i brots epidèmics recurrents després de la desaparició temporal de la malaltia.

Finalment, la transmissió creuada de M. conjunctivae entre isard, mufló i ovella es va poder demostrar en alguns pocs casos. Tot i tractar-se de casos puntuals, el contagi dels ungulats de muntanya amb soques d’origen domèstic podria ser la causa de nous brots de queratoconjuntivitis infecciosa, especialment en poblacions on la malaltia no és present en l’isard. Tanmateix, aquest resultat remarca la possible implicació de les ovelles en l’aparició per primer cop de la queratoconjuntivitis infecciosa en els isards del Pirineu a finals dels anys vuitanta.