La prevenció, essència de la campanya contra l'ús de la intel·ligència artificial per fabricar armes letals autònomes

05/10/2018

Aquest dijous 4 d’octubre, s’ha celebrat durant el matí la Jornada: Intel·ligència Artificial i Armes Letals Autònomes, a l’Aula Magna de la Facultat de Dret de la UAB.

L’acte ha començat amb la presentació del nou llibre dels professors Joaquín Rodríguez i Roser Martínez, titulat "Inteligencia Artificial y Armas Letales Autónomas. Un nuevo reto para las Naciones Unidas", a càrrec de Fàtima Llambrich, alumni de l’Escola i periodista especialitzada en temes judicials i de seguretat.

La periodista ha plantejat als dos experts una sèrie de preguntes sobre quines eren les veritables intencions darrere l’ús de les armes letals autònomes i per quin motiu havien decidit escriure aquest llibre previ a l’aparició d’aquestes.

Necessitat d’una regulació internacional

El professor Joaquín Rodríguez, qui ja s’havia qüestionat l’ús de les tecnologies a La civilización ausente, ha introduït primer al públic què són les armes letals autònomes amb un vídeo sobre la presentació d’un minidron letal, una simulació que ben aviat podria ser real. Per ell, els avenços tecnològics en aquest tipus d’armament per part d’algunes nacions “està passant desapercebut” entre la societat, qui juntament amb la comunitat acadèmica, hauria d’anticipar-se a la proliferació de les armes letals.

Per la seva part, Roser Martínez també ha afirmat que, si la recerca en aquests països avança en aquesta línia, poden existir tancs, drons i armes amb la capacitat de matar “sense dignitat” a les persones. “Una mort decidida amb un algoritme”. Una decisió que, segons l’experta en regularització d’armes, “no es pot delegar a una màquina que no té sentiments”.

L’aplicació de la intel·ligència artificial a la investigació militar, com han apuntat els dos experts, està aconseguint que al mercat armamendístic apareguin cada vegada equipaments més barats i precisos, el que suposa per a molts la “tercera revolució de la guerra”, una amenaça que superaría a la bomba nuclear.

Per als autors, les Nacions Unides i totes aquelles entitats internacionals reguladores haurien de consensuar amb els països un tractat internacional que prohibeixi de forma preventiva les armes totalment autònomes. Un repte, segons diuen, que s’està engendrant a través dels debats, com en l’última visita a Ginebra amb l’'International Committee for Robot Arms Control (ICRAC).
 
Primera presentació a Espanya de Stop Killer Robots

Els professors Joaquín Rodríguez i Roser Martínez, membres de l’ICRAC des del març de 2018, han presentat per primer cop a l’Estat la campanya Stop Killer Robots, la única campanya encapçalada per aquesta coalició d’acadèmics i experts en la pau i seguretat internacional preocupats per l’amenaça de l’ús dels robots militars en contextos de guerra.

A la presentació de la campanya també hi han intervingut Pere Brunet, expert en desarmament, ciència i pau del Centre Delàs, i Jordi Armadans, politòleg i director de FundiPau. Ambdues organitzacions, que estan vinculades amb la campanya, han presentat les seves aportacions en moviments que anteriorment han aconseguit la prohibició de d’ús d’armes com les bombes de dispersió o les mines antipersona.

Els representants d’ambdues organitzacions han coincidit que la campanya Stop Killer Robots -a diferència d’altres-, és una mostra de la “maduresa” de moviments anteriors, ja que és de caràcter preventiu. Una característica que ha volgut enfatitzar Montserrat Iglesias-Lucía, ja que profesionals i acadèmics han de continuar contribuint en un canvi de model de seguretat basat en l'anticipació.

Així doncs, les iniciatives dins de la campanya Stop Killer Robots són, com el llibre del professor, eines perquè la comunitat acadèmica i la societat influeixin en la decisió dels estats, en quant a l’aplicació de la Intel·ligència Artificial (AI) per crear robots militars.

Per últim, s’ha generat una discussió sobre l’ètica en la investigació científica i tecnològica que, posteriorment, s’ha traslladat en el debat obert amb el públic com a clausura de l’acte.