UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Els votants sovint confien en la personalitat que intueixen dels candidats com a dreceres per a prendre decisions electorals. De fet, podem estendre la creença de què els polítics han de representar el seu electorat pel que fa als seus trets sociodemogràfics, i esperar que també sigui desitjable que els representin en l’àmbit de la personalitat. Tanmateix, això és difícil, ja que alguns treballs empírics suggereixen que els polítics tenen uns trets de la personalitat diferents dels de la ciutadania.

Aquesta investigació pretén examinar les similituds i diferències pel que fa als trets de personalitat de representats i representants al territori espanyol. En concret, volem saber fins a quin punt els polítics “representen” la personalitat dels seus electors. La nostra metodologia descansa sobre dues enquestes representatives: una per als ciutadans i una altra per als diputats. Realitzades entre l'abril de 2018 i el gener de 2019, aquestes enquestes van capturar els trets de personalitat d’ambdós grups centrant-se en els quatre partits espanyols més grans en aquell moment: Ciutadans, PSOE, PP i Podemos.  

Les troballes indiquen distincions notables pel que fa als trets de personalitat entre ciutadans i polítics a Espanya. Els polítics espanyols són més sociables i imaginatius que els ciutadans espanyols en general, així com a menys mandrosos i artístics. Pel que fa a les principals formacions polítiques, s'observa que els polítics del partit Ciutadans són menys nerviosos que els seus votants i que qualsevol altre ciutadà o polític. Respecte al PSOE, els polítics semblen ser més 'reservats' que els seus votants. En el cas del PP, els seus votants són menys artístics que els representants. Quant a Podemos, destaca a l'adjectiu 'crític', de manera que els polítics són més crítics que els seus votants. A més, Ciutadans destaca per la seva homogeneïtat interna, que es manté tant entre els polítics com entre els simpatitzants del partit. Alhora, Podemos presenta un alt grau de coherència entre els seus votants potencials i els representants, sent la formació que més bé representa els seus simpatitzants en termes de personalitat; a diferència del PP, que presenta  les diferències més grans observades pel que fa a la personalitat de representats i representants.

Tot i que el nostre estudi proporciona coneixements valuosos sobre la dinàmica de la personalitat dins del panorama polític espanyol, també reconeixem certes limitacions. La validesa de les mesures de personalitat continua sent un aspecte crític que mereix una exploració més profunda, i en la investigació futura s'hauria d’utilitzar bateries més extenses per mesurar la personalitat. A més, creiem que caldria tenir en compte altres característiques psicològiques rellevants, com ara la vocació de servei públic i l'ambició, ja que una de les conclusions de l’estudi és que hi ha una “personalitat política” que fa que els nostres representants siguin més extravertits i treballadors. Aquests trets poden fer que una persona sigui més apta per al càrrec i probablement encaixi millor amb la vocació de servei públic i/o ambició política.