"La muerte de los bosques", nou llibre de Francisco Lloret
Des de fa uns anys se succeeixen episodis de mort sobtada i generalitzada d'arbres a boscos de tot el món. Què hi ha darrera d’aquest fenomen? La comunitat científica afirma que estem en un estat d'alerta davant de profundes transformacions als boscos. Aquest llibre recorre alguns dels boscos més importants d’Amèrica del Nord, Patagònia, Europa i Àfrica, posant especial atenció en casos espanyols com les suredes de Cadis, els savinars de Doñana, les pinedes del Sistema Ibèric, les serres de Llevant o les avetoses dels Pirineus. Cada capítol comença amb el cas concret d'un bosc que ha patit episodis de mortalitat que serveix d’exemple per explicar com funciona aquell tipus de bosc.
En el volum s’aprofundeix sobre els principals riscos als quals s'enfronten els boscos avui i que estan causant aquesta mortalitat: canvi climàtic i sequeres, sobreexplotació, desforestació, plagues, incendis, factor humà, etc. Cal estar preocupats si no volem que col·lapsin de manera generalitzada i estar atents als senyals d’alerta que ens indiquen que hem de posar-hi més atenció. D'una banda, a l'augment d'episodis de sequera, onades de calor i augment de temperatures, associats al canvi climàtic; de l'altra, a l’augment de plagues i patògens, als incendis o a la pèrdua o empobriment de sòls. Sobre tot això opera una història de gestió dels boscos que n’ha propiciat una conformació que els ha deixat vulnerables davant d'aquestes situacions.
La lectura d’aquest nou llibre aporta un enteniment complet sobre què és un bosc, com funciona, com es desenvolupa, mitjançant un llenguatge divulgatiu i amè. Parteix del funcionament d’un arbre, amb una estructura que ja ens indica la complexitat que tenen els seus processos interns. Des de l’organisme individual que és l’arbre, es va construint una xarxa a què es sumen la resta d'éssers vius que viuen dins d'un bosc: microorganismes del sòl, altres plantes, animals. És tot un ecosistema, peces que encaixen i permeten que el bosc funcioni. La base de tot plegat la trobem en la fotosíntesi, la capacitat dels arbres de captar el CO2 de l’atmosfera i transformar-la en fusta.
Sobre la necessitat d’actuar per evitar el col·lapse dels boscos cal entendre’ls, estudiar-los, per tal de poder decidir els models de gestió més adequats a les característiques de cadascun d’ells. A Espanya, hi ha alzinars i rouredes afectats per patògens i sequera, però tenen una gran capacitat de rebrotar. Els boscos de la Península Ibèrica s'han gestionat i utilitzat al llarg de tota la història. Tot i això, els boscos tenen una dinàmica pròpia i hem de conèixer com funcionen, per acompanyar-los mitjançant la gestió forestal a fer-los més resistents i resilients a aquests canvis que nosaltres estem provocant i que són massa ràpids per a ells.
Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i d'Ecologia,
Universitat Autònoma de Barcelona
CREAF