La mobilitat d’estudiants als graus: una experiència enriquidora amb alguns reptes per superar
La mobilitat d’estudiants als graus: una experiència enriquidora amb alguns reptes per superar
05/02/2019
L’intercanvi d’estudiants amb universitats estrangeres per a estudiar-hi un semestre o un curs sencer, mostra una voluntat de flexibilitat per part de les institucions, que ha anat creixent en els darrers anys. Hi ha programes de tipus diferents que permeten marxar a altres països europeus (el conegut “anar a fer un Erasmus”) i del món. Intentem oferir un nombre adequat d’universitats amb les que poder fer intercanvi d’estudiants, valorant que hi hagi prou assignatures que es puguin reconèixer, que la seva experiència sigui positiva, i que hi hagi reciprocitat (és a dir, que hi hagi un balanç entre les que marxen i les que rebem). Fins el moment marxen més estudiants de les que rebem, però anem fent camí per a equilibrar-ho. Enguany s'ha doblat el nombre d’estudiants internacionals que hem rebut, augmentant la internacionalització a casa, facilitant el contacte amb estrangers amb qui compartir i intercanviar coneixement i experiències amb els qui no volen o no poden marxar fora.
Hem engegat alguns programes amb la intenció de facilitar l’intercanvi. Es el cas del curs de 30 ECTS Empowering Education in a European Context (E3) que el curs vinent serà hostatjat per la nostra universitat i on la docència és impartida per professorat de 4 universitats, o el Minor en Educació Primària de la xarxa ECIU que parteix d’una oferta d’assignatures que ja estan pactades per al reconeixement.
L’experiència d’anar a fer pràctiques a l’estranger sempre té molt bona valoració per part de les estudiants. Fer immersió, no només a un altre país sinó dins les institucions i lluny del context habitual, és tot un repte. Hi ha destins coordinats per la facultat fruit de la relació i cooperació de professorat amb elles, que permeten que l’experiència de les estudiants estigui facilitada per aquest coneixement mutu previ. Al grau d’educació primària la possibilitat d’anar a escoles de la Bressola a la Catalunya Nord o bé a escoles angleses a Richmond, juntament a viure en llars de famílies autòctones, i compartir una orientació i tutorització conjunta compartida amb la resta de companyes dona valor afegit a l’experiència de la mobilitat en sí mateixa. Al grau d’educació infantil existeix la possibilitat de fer les pràctiques a Munich en centres infantils del municipi, amb l’opció de quedar-s’hi a treballar si el nivell d’alemany és l’indicat. Les pràctiques a Llatinoamèrica i a Grècia es combinen amb la cooperació, i tenen una durada major de l’estrictament necessària per acomplir les hores requerides pel pràcticum. D’una banda, per què cal un procés d’adaptació i coneixement a la nova realitat que necessita temps, i en segon lloc per a poder participar activament en el projecte de destí en base a la cooperació des d’associacions i entitats, en general, locals. Tot i que s’ofereixen a totes les titulacions, les estudiants d’educació social i pedagogia son majoritàries.
No podem deixar de dir que creiem fermament que conèixer com organitzen l’educació a altres llocs, saber quins son els eixos de debat educatiu en altres països, participar en institucions educatives amb reptes educatius molt diferents als nostres, suposa un aprenentatge que no es pot fer de cap altra manera. Tot i així, en el tema de la mobilitat tenim alguns reptes per superar.
Sabem que els ajuts existents son totalment insuficients, però també sabem que diferents organismes dins la universitat vetllen i treballen per aconseguir més finançament dels organismes nacionals i internacionals. La consistència dels programes de mobilitat a la nostra Facultat ha estat possible per l’esforç i la voluntat de col·lectius diferents: gràcies a totes les persones precedents que han posat els fonaments i han construït les relacions amb les institucions i les condicions perquè siguin possible; gràcies als coordinadors i coordinadores de destins, tutors i tutores de pràctiques, i professorat que participa en cursos i programes (per exemple el E3) que realitzen una tasca addicional no sempre coneguda ni reconeguda; i gràcies a la voluntat de les estudiants, que programen des d’anys abans el viatge, cerquen estratègies per encabir la mobilitat en la seva formació i sovint treballen per poder marxar.
D’altra banda, les estudiants de la Facultat de Ciències de l’Educació son les que arriben a la UAB amb menor coneixement de llengües, i específicament nivell d’anglès, tot i que no tenen pas les notes de tall més baixes. El marc europeu en el que estem immersos provoca que el coneixement de llengües sigui necessari per a la mobilitat, i aquest context, ens situa davant una realitat que hauríem de començar a pensar com encarar-la.
Dra. Marta Bertran Tarrés
Vicedegana d’Estudiants i Mobilitat
L’experiència d’anar a fer pràctiques a l’estranger sempre té molt bona valoració per part de les estudiants. Fer immersió, no només a un altre país sinó dins les institucions i lluny del context habitual, és tot un repte. Hi ha destins coordinats per la facultat fruit de la relació i cooperació de professorat amb elles, que permeten que l’experiència de les estudiants estigui facilitada per aquest coneixement mutu previ. Al grau d’educació primària la possibilitat d’anar a escoles de la Bressola a la Catalunya Nord o bé a escoles angleses a Richmond, juntament a viure en llars de famílies autòctones, i compartir una orientació i tutorització conjunta compartida amb la resta de companyes dona valor afegit a l’experiència de la mobilitat en sí mateixa. Al grau d’educació infantil existeix la possibilitat de fer les pràctiques a Munich en centres infantils del municipi, amb l’opció de quedar-s’hi a treballar si el nivell d’alemany és l’indicat. Les pràctiques a Llatinoamèrica i a Grècia es combinen amb la cooperació, i tenen una durada major de l’estrictament necessària per acomplir les hores requerides pel pràcticum. D’una banda, per què cal un procés d’adaptació i coneixement a la nova realitat que necessita temps, i en segon lloc per a poder participar activament en el projecte de destí en base a la cooperació des d’associacions i entitats, en general, locals. Tot i que s’ofereixen a totes les titulacions, les estudiants d’educació social i pedagogia son majoritàries.
No podem deixar de dir que creiem fermament que conèixer com organitzen l’educació a altres llocs, saber quins son els eixos de debat educatiu en altres països, participar en institucions educatives amb reptes educatius molt diferents als nostres, suposa un aprenentatge que no es pot fer de cap altra manera. Tot i així, en el tema de la mobilitat tenim alguns reptes per superar.
Sabem que els ajuts existents son totalment insuficients, però també sabem que diferents organismes dins la universitat vetllen i treballen per aconseguir més finançament dels organismes nacionals i internacionals. La consistència dels programes de mobilitat a la nostra Facultat ha estat possible per l’esforç i la voluntat de col·lectius diferents: gràcies a totes les persones precedents que han posat els fonaments i han construït les relacions amb les institucions i les condicions perquè siguin possible; gràcies als coordinadors i coordinadores de destins, tutors i tutores de pràctiques, i professorat que participa en cursos i programes (per exemple el E3) que realitzen una tasca addicional no sempre coneguda ni reconeguda; i gràcies a la voluntat de les estudiants, que programen des d’anys abans el viatge, cerquen estratègies per encabir la mobilitat en la seva formació i sovint treballen per poder marxar.
D’altra banda, les estudiants de la Facultat de Ciències de l’Educació son les que arriben a la UAB amb menor coneixement de llengües, i específicament nivell d’anglès, tot i que no tenen pas les notes de tall més baixes. El marc europeu en el que estem immersos provoca que el coneixement de llengües sigui necessari per a la mobilitat, i aquest context, ens situa davant una realitat que hauríem de començar a pensar com encarar-la.
Dra. Marta Bertran Tarrés
Vicedegana d’Estudiants i Mobilitat