La matèria obscura i el superquark "bottom", pròxims a desvetllar el seu misteri
Investigadors de l'IFAE i del Departament de Física de la UAB participen en un experiment internacional per cercar el rastre del superquark bottom. Els científics han aconseguit reduir el rang d'energies en què cal continuar buscant la partícula. El superquark bottom estaria constituït d'un quark bottom normal i d'un neutralí. Aquesta última partícula és una de les candidates a resoldre la hipòtesi de la matèria obscura de l'Univers.
Investigadors de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) i del Departament de Física de la UAB participen en un experiment internacional per cercar el rastre de partícules elementals supersimètriques, un tipus de partícules encara no detectades experimentalment, però que, en cas d'existir, explicarien molts dels enigmes actuals sobre l'Univers.
Un dels darrers passos d'aquesta investigació ha estat la cerca de proves de l'existència del superquark bottom, una partícula inestable que es desintegraria en un neutralí i en un quark bottom convencional. Per fer-ho, els investigadors han bussejat entre les ingents quantitats de dades fruit de les col·lisions de partícules enregistrades a l´accelerador de partícules Tevatron del Fermilab (a Illinois, EUA).
Els físics no han trobat rastre de la partícula, però lluny de ser un fracàs, la recerca és tot un èxit, ja que això ha permès constrènyer el rang d'energies en què cal continuar buscant la partícula supersimètrica en els propers experiments. Es podria afirmar que els físics estan, d'alguna manera, acorralant el superquark.
L'anomenat "Model Estàndard" que avui s'utilitza per a explicar les diferents partícules elementals que constitueixen la matèria i les seves interaccions és, possiblement, un cas particular d'una teoria molt més general que explicaria aspectes encara enigmàtics de l'Univers. Moltes de les extensions proposades per al Model Estandard plantegen l'existència d'una nova simetria de la natura, anomenada supersimetria, que prediu l'existència de noves partícules supersimètriques corresponents a cadascuna de les partícules conegudes del Model Estandard. Una d'aquestes partícules, la més lleugera i al mateix temps estable, seria el neutralí, que es produiria en la desintegració del superquark bottom, i seria una candidata perfecta per a constituir bona part de la materia fosca necessària per a explicar el comportament observat de l'Univers.
En la col·laboració internacional han participat, entre d'altres, Mario Martínez, professor d'investigació ICREA a l'IFAE i professor del Departament de Física de la UAB, i els investigadors de l'IFAE Gianluca De Lorenzo i Monica D'Onofrio.
Referències
Mario Martínez, Gianluca De Lorenzo i Monica D'Onofrio.
