UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’alumini és un metall de gran aplicació humana, molt abundant en l’escorça terrestre, i component natural de l’estructura dels sòls. Tot i això, i fins el moment, no es considera essencial per a les plantes. En canvi, sí que els hi pot causar danys perjudicials fàcilment. Sortosament, tot i la seva abundància, normalment no es troba de forma disponible per a elles. Tot i així, aquesta disponibilitat i toxicitat sí apareix fàcilment en sòls àcids, generant forts problemes en la rendibilitat agrícola i en l’alimentació animal i humana.

Donada l’amplia extensió d’aquestes zones àcides, sobretot en àrees tropicals i subtropicals, el seu estudi és prioritari  pels científics especialitzats en aquets tipus d’investigacions. Entre ells, el de Recerca de Fisiologia Vegetal de la Universitat Autònoma de Barcelona està fortament especialitzat en aquest camp i tipus de problemàtica científica i aplicada. Per això, en aquest darrer treball publicat, amb col·laboració amb l’equip de F. Baluska, d’Alemanya, i de P. Illés, d’Eslovàquia, s’ha profunditzat en els mecanismes de toxicitat i tolerància de les plantes enfront l’alumini.

En experiments a curt termini s’ha comparat la localització tissular i subcel·lular de l’alumini a dos varietats de blat de moro amb tolerància diferencial en vers a la toxicitat d’aquest element. Mostren que a la varietat sensible l’alumini s’acumula de forma específica als nuclèols de les cèl·lules de la zona de transició radicular, tanmateix que la varietat tolerant exclou mes eficientment l’alumini de l’arrel. El poc alumini que entra a l’arrel de la varietat tolerant queda fora dels nuclis.La comparació dels efectes de l’alumini, sol i en combinació amb la brefeldina A, un conegut inhibidor del transport intracel·lular de vesícules, dóna nous coneixements sobre les dianes primàries de toxicitat d’aquest element: el citoesquelet, el transport vesicular i, probablement, el transport polar d’auxines, una hormona vegetal de gran rellevància per al creixement radicular.

Els resultats suggereixen que el transport vesicular pot jugar un paper central a la varietat tolerant, donat que propicia el flux d’alumini fora de l’arrel. Aquets nous resultats donen la base per a dissenyar noves estratègies en la millora del blat de moro i augmentar la producció agrícola en sòls amb problemes de toxicitat per alumini.