LA INVESTIGACIÓ COL·LABORATIVA EN EDUCACIÓ: INNOVAR, FORMAR I AUTOFORMAR-SE
“Collaboration is the essence of life.
The wind, bees and flowers work together, to spread the pollen.”
Ami Ray (2010:152)
Investigar, com qualsevol altre acció humana, és una activitat social que té una finalitat concreta. No és mai una activitat solitària, sinó dialògica: hom rep informació a través de les fonts bibliogràfiques que consulta, la contrasta amb l’anàlisi de les dades que ha recollit, i en fer públics els resultats, es posiciona davant d’allò que escriu, alhora que adopta una identitat que li permet afiliar-se a un corrent científic determinat i distanciar-se d’un altre. Al mateix temps, dialoga amb les seves pròpies dades per obtenir-ne informació, però també per reafirmar la seva identitat, atès que la mirada que hi projecta està condicionada pel seu bagatge i pels objectius que persegueix, els quals cal posar-los en relleu per tal de fer-los evidents i garantir la validesa de la recerca que es presenta. Si els mètodes i els instruments d’anàlisi són transparents, és a dir, no s’amaguen a la comunitat científica a la qual es presenten, l’estudi és fiable perquè pot ser contrastat.
The wind, bees and flowers work together, to spread the pollen.”
Ami Ray (2010:152)
Investigar, com qualsevol altre acció humana, és una activitat social que té una finalitat concreta. No és mai una activitat solitària, sinó dialògica: hom rep informació a través de les fonts bibliogràfiques que consulta, la contrasta amb l’anàlisi de les dades que ha recollit, i en fer públics els resultats, es posiciona davant d’allò que escriu, alhora que adopta una identitat que li permet afiliar-se a un corrent científic determinat i distanciar-se d’un altre. Al mateix temps, dialoga amb les seves pròpies dades per obtenir-ne informació, però també per reafirmar la seva identitat, atès que la mirada que hi projecta està condicionada pel seu bagatge i pels objectius que persegueix, els quals cal posar-los en relleu per tal de fer-los evidents i garantir la validesa de la recerca que es presenta. Si els mètodes i els instruments d’anàlisi són transparents, és a dir, no s’amaguen a la comunitat científica a la qual es presenten, l’estudi és fiable perquè pot ser contrastat.
18/03/2019
Ara bé, per poder fer visible la nostra recerca i aconseguir que el nostre treball sigui significatiu ens cal establir vincles amb la comunitat educativa a la que ens adrecem, per tant, cal que la nostra recerca sigui participativa i es dugui a terme, des de posicions simètriques, conjuntament amb els equips docents que ens obren les portes de les seves aules. Tradicionalment, hem demanat a les escoles, instituts i institucions educatives diverses que participin en la nostra recerca, fet que implica, d’alguna manera, supeditar-los a la nostra agenda. Quan sol·licitem a un centre que ens deixi fer recerca i posar en pràctica propostes d’innovació a les seves aules els mostrem que recolzem la feina que fan i els suggerim que volem posar la nostra expertesa al seu servei per millorar-la. No obstant, no sempre ho fem des de posicions equiparables i això fa que ens situem en posicions asimètriques, com membres que pertanyen a una comunitat educativa diferent. Des de la Facultat d’Educació, però, ja hi ha propostes de recerca i innovació que s’articulen a partir de metodologies de treball més participatives i equidistants, dutes a terme per equips de recerca mixtos que inclouen professorat universitari i professorat no universitari. En aquest cas ens situem en posicions simètriques, basades en la col·laboració entre tots els membres de l’equip amb qui treballem i en la valoració del treball conjunt. D’aquesta manera aprenem a través de reflexionar plegats sobre com s’aprèn, col·laborem per crear propostes de millora que portem conjuntament a la pràctica per observar-les i analitzar-les, som copartícips dels processos de fer conèixer els resultats de les nostres observacions i les nostres anàlisis. És a dir, des de mirades diferents però complementàries, fem recerca i coconstruïm coneixement en comunitat i per a la comunitat.
Aquesta manera de fer recerca contribueix a l’apoderament dels equips de recerca. En aquest context, entenem que l’apoderament és un concepte proper a la noció de conscienciació que proposava Freire i que aglutina tres dimensions: (1) la personal (confiança en un mateix i consciència de la capacitat pròpia); (2) la relacional (habilitat per negociar la naturalesa d’una relació i modificar -la) i (3) la col·lectiva (capacitat de col·laborar per multiplicar l’efectivitat de les iniciatives). La tercera d’aquestes dimensions és la que dóna sentit a una gran part de propostes de recerca i projectes d’innovació que es duen a terme a la nostra Facultat, i la que hauria de guiar, en bona mesura, les nostres ofertes de formació.
La reflexió en un context col·laboratiu pot transformar el pensament i la pròpia pràctica docent individual. Per tant, aquest treball conjunt entre el professorat universitari i el professorat de les escoles i instituts no incideix únicament en la creació de projectes de recerca o d’innovació més participatius i complerts, sinó que és beneficiós també per a la formació inicial. Crear equips de recerca mixtos per coconstruir sabers didàctics i així innovar als centres educatius també permet entendre millor com es desenvolupen competències professionals vinculades a la pràctica docent, tant a la universitat com als altres centres educatius. La construcció d’aquests sabers és important per a tots els agents implicats, especialment per als docents en formació. La formació inicial del professorat basada en la transmissió de coneixements, encara que siguin construïts a partir de la investigació educativa, no produirà millores sostingudes en les escoles i instituts perquè els docents en formació no els aplicaran en la seva futura pràctica professional. És important, doncs, que aquesta formació es basi en experiències viscudes i es dugui veritablement a terme en col·laboració amb docents en exercici. Per aquest motiu, cal que els centres docents amb qui formem equip quan fem recerca siguin també centres de pràctiques que ja col·laboren amb nosaltres. En la mesura que sigui possible, els projectes de recerca i innovació que duem a terme en equips mixtos s’haurien d’integrar dins el model de formació que oferim en els graus i màsters que ens són propis. D’aquesta manera aconseguim que qui es forma amb nosaltres aprèn, a través de la pràctica i de la reflexió sobre la pràctica, a “fer de mestre/a”, a “fer d’educador/a social”, a fer de pedagog/a”. D’altra banda, els equips docents de les escoles, instituts i institucions diverses amb qui treballem aprenen quins són els avenços més recents en el camp de la recerca que els poden ajudar a millorar les seves competències professionals. Per últim, els equips docents universitaris prenem consciència de com hem de millorar també la nostra tasca educativa per apropar-nos tant a la realitat de les aules i dels espais informals de formació com a les necessitats de qui vol aprendre. Cal animar-nos, doncs, a seguir actuant i col·laborant amb l’altri, des de posicions simètriques, per desenvolupar projectes de recerca i d’innovació significatius que ens permetin seguir investigant, formant i autoformant-nos.
Aquesta manera de fer recerca contribueix a l’apoderament dels equips de recerca. En aquest context, entenem que l’apoderament és un concepte proper a la noció de conscienciació que proposava Freire i que aglutina tres dimensions: (1) la personal (confiança en un mateix i consciència de la capacitat pròpia); (2) la relacional (habilitat per negociar la naturalesa d’una relació i modificar -la) i (3) la col·lectiva (capacitat de col·laborar per multiplicar l’efectivitat de les iniciatives). La tercera d’aquestes dimensions és la que dóna sentit a una gran part de propostes de recerca i projectes d’innovació que es duen a terme a la nostra Facultat, i la que hauria de guiar, en bona mesura, les nostres ofertes de formació.
La reflexió en un context col·laboratiu pot transformar el pensament i la pròpia pràctica docent individual. Per tant, aquest treball conjunt entre el professorat universitari i el professorat de les escoles i instituts no incideix únicament en la creació de projectes de recerca o d’innovació més participatius i complerts, sinó que és beneficiós també per a la formació inicial. Crear equips de recerca mixtos per coconstruir sabers didàctics i així innovar als centres educatius també permet entendre millor com es desenvolupen competències professionals vinculades a la pràctica docent, tant a la universitat com als altres centres educatius. La construcció d’aquests sabers és important per a tots els agents implicats, especialment per als docents en formació. La formació inicial del professorat basada en la transmissió de coneixements, encara que siguin construïts a partir de la investigació educativa, no produirà millores sostingudes en les escoles i instituts perquè els docents en formació no els aplicaran en la seva futura pràctica professional. És important, doncs, que aquesta formació es basi en experiències viscudes i es dugui veritablement a terme en col·laboració amb docents en exercici. Per aquest motiu, cal que els centres docents amb qui formem equip quan fem recerca siguin també centres de pràctiques que ja col·laboren amb nosaltres. En la mesura que sigui possible, els projectes de recerca i innovació que duem a terme en equips mixtos s’haurien d’integrar dins el model de formació que oferim en els graus i màsters que ens són propis. D’aquesta manera aconseguim que qui es forma amb nosaltres aprèn, a través de la pràctica i de la reflexió sobre la pràctica, a “fer de mestre/a”, a “fer d’educador/a social”, a fer de pedagog/a”. D’altra banda, els equips docents de les escoles, instituts i institucions diverses amb qui treballem aprenen quins són els avenços més recents en el camp de la recerca que els poden ajudar a millorar les seves competències professionals. Per últim, els equips docents universitaris prenem consciència de com hem de millorar també la nostra tasca educativa per apropar-nos tant a la realitat de les aules i dels espais informals de formació com a les necessitats de qui vol aprendre. Cal animar-nos, doncs, a seguir actuant i col·laborant amb l’altri, des de posicions simètriques, per desenvolupar projectes de recerca i d’innovació significatius que ens permetin seguir investigant, formant i autoformant-nos.
Dra. Dolors Masats Viladoms
Vicedegana de Qualitat i Innovació
Facultat de Ciències de l'Educació