UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L'article s'inicia amb una aproximació al concepte d'integració prenent l'accepció que fa referència a l'entrada d'elements externs en un sistema com la més idònia pel tema a tractar. D'aquesta manera es diferencien la integració "social", "sistèmica" i "ambiental o d'hàbitat". El major pes de les migracions estrangeres a les grans àrees metropolitanes al llarg del darrer segle ha portat a que bona part de la literatura existent sobre la integració de la immigració estrangera s'hagi centrat en aquests indrets. Tanmateix, sobretot a partir de la dècada de 1990, a Espanya un elevat nombre d'immigrants s'han establert en àrees rurals.

En aquest context, l'objectiu de l'article és veure el perquè alguns immigrants prefereixen viure en localitats petites mentre que d'altres que hi viuen no s'hi troben gaire a gust; quin sentit té per ells viure en aquestes localitats; i quins són els pros i els contres d'aquestes localitats petites pels immigrants. Trobant escaient la utilitat de les etiquetes "rural" i "urbà" tot i els nombrosos debats que s’han donat al respecte, Ricard Morén-Alegret presenta els conceptes de "ruralfília", "ruralfòbia", "urbofília" i "urbofòbia", els quals vénen a expressar l'existència en determinades persones d'un sentiment d'atracció o estima, o bé de por o aversió, envers el món rural i el món urbà respectivament.

Després d'aportar algunes dades sobre la immigració estrangera a l’Estat Espanyol en les darreres dècades, l'autor justifica l'elecció de les àrees objecte d’estudi (Marina, Alacant; El Bierzo, León; Campo Arañuelo i Vera, Càceres; Empordà, Girona; i Andévalo i Costa Occidental, Huelva). Es presenta la metodologia seguida per dur a terme el treball de camp, en el qual es van realitzar 102 entrevistes qualitatives (semi-estructurades amb guió) a immigrants residents a les àrees esmentades. Aquest estudi va ser possible gràcies als projectes d'I+D amb codis SEC2002-01420 i SEJ2006-14857 finançats pel Ministerio de Ciencia e Innovación.

A partir de les respostes obtingudes a la pregunta sobre si es creu que són millors per la integració les àrees rurals o ciutats petites, o les àrees metropolitanes, l'autor agrupa les intervencions dels immigrants entrevistats segons dos nivells d’anàlisi que se superposen. D'una banda, segons si en les paraules dels immigrants s'hi manifesten els esmentats sentiments de "ruralfilia" i/o "urbofòbia"; "urbofília" i/o "ruralfòbia"; o bé si no creuen que la integració tingui a veure amb la mida de la localitat. D'altra banda, també a partir de les intervencions dels entrevistats i reprenent els tres tipus d'integració descrits a l'inici de l'article, les paraules dels immigrants es relacionen amb la "integració social" si fan referència a aspectes de la vida social, la cultura i la qualitat de vida; amb la "integració d’hàbitat" si es parla de vivenda, hàbitat i condicions mediambientals; i amb la "integració sistèmica" si es tracten temes d'inserció en el mercat laboral, relacions institucionals i d'accés als serveis públics. Per tal d'exemplificar les diferents postures, l'autor presenta més de trenta fragments d'intervencions originals d'immigrants entrevistats, procedents d'altres països d'Europa, Llatinoamèrica, Àfrica i Àsia

Ja en les conclusions, l'autor confirma la utilitat dels conceptes i de les classificacions presentades a l'article, així com la importància tant del tipus de localitat d’acollida com del tipus de localitat d’origen en els processos d'integració de la població immigrant. Finalment es fa resum en nou punts de les diferents postures identificades en les respostes de les persones entrevistades i dels seus principals arguments, així com d'alguns suggeriments a tenir en compte alhora de realitzar polítiques de repoblació en àrees rurals i petites ciutats.