UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La Febre del Nil Occidental (FNO) és una malaltia zoonòtica causada pel Virus del Nil Occidental, pertanyent a la família Flaviviridae. El virus circula naturalment entre aus (principals reservoris i agents multiplicadors) i mosquits, especialment del gènere Culex, que actuen com a vectors; mentre que els mamífers, com èquids i humans, actuen com a hostes terminals. La majoria dels mamífers infectats són asimptomàtics; però un 10% dels cavalls afectats desenvolupen encefalomielitis amb signes neurològics greus. En éssers humans, un 1% dels infectats presenten afecció neurològica, gastrointestinal i renal. A banda de la gravetat de les presentacions clíniques, les infeccions comporten elevades pèrdues econòmiques, associades al tractament dels pacients i als programes de vigilància i control.

La FNO es considera endèmica a Espanya des de 2003, amb brots esporàdics en equins i humans. Tot i que a causa de les baixes taxes de morbiditat està probablement poc diagnosticada, el 2020 es van declarar 139 brots en èquids i 77 casos humans a Espanya, que va ser un dels països europeus més afectats. Des d'aleshores, el nombre de casos reportats a Espanya ha sigut menor, però hi mostra una tendència ascendent, tant en èquids com en humans, en els que els casos de 2023, abans de concloure l'etapa de transmissió, ja quadriplicaven els de 2022.

_{Figura 1: Focus animals i casos humans de FNO a Espanya els anys 2020-2023. Elaboració pròpia amb dades extretes de l’ECDC i el RASVE (2023).}

El patró de transmissió és estacional, amb l'aparició dels primers casos a l'estiu i prorrogant-se fins a la tardor, amb petites variacions segons el clima local. A Espanya el nombre més gran de casos humans i en èquids es notifiquen normalment entre les setmanes 32 (inicis d'agost) i 41 (inicis d'octubre), que són els períodes de major risc._{Figura 2: Focus animals (èquids i aus) i casos humans per setmanes de l’any entre 2020 I 2023. Elaboració pròpia amb dades extretes de l’ECDC i el RASVE (2023).}

Com que els èquids són més sensibles a la malaltia que els éssers humans, geogràficament es troben distribuïts entre les poblacions humanes i estan més exposats als vectors, s'utilitzen com a subjectes de vigilància passiva. És a dir, la notificació de casos clínics en cavalls es fa servir com a predictor de possibles infeccions humanes; a més de vigilància activa en zones considerades d'elevat risc.

Tanmateix, els brots en èquids no sempre precedeixen les infeccions humanes. En 2022, els primers casos humans a Espanya es van notificar abans dels primers casos en cavalls. Aquesta limitació de la vigilància passiva es deu, en part, a la baixa incidència de signes clínics en cavalls infectats (10%), la dificultat per detectar signes neurològics lleus i les limitacions per confirmar les infeccions mitjançant serologia (per interaccions amb altres flavivirus i interferència de la immunitat vacunal) o mitjançant detecció del virus o el seu ARN, que requereix l'extracció de líquid cefalorraquidi.

El projecte Febre del Nil Occidental en èquids a Espanya (EquiFNO), beneficiari dels ajuts a Projectes I+D+i del Ministeri de Ciència i Innovació i que compta amb la participació de diferents Universitats i centres de recerca nacionals, adreça aquesta malaltia endèmica, de caràcter reemergent i que constitueix un risc per a la salut humana i animal, amb diferents objectius: establir mapes de circulació del VNO en regions òptimes per a la seva expansió, provar noves tècniques de confirmació de la infecció en èquids que es puguin aplicar fàcilment sota condicions de camp, i caracteritzar la interferència de la immunitat induïda per vacunes amb el diagnòstic serològic. Totes aquestes accions tindran un impacte positiu i directe en el disseny i l'eficàcia dels programes de vigilància, lluita i control d'aquesta malaltia.