UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La disfunció de cordes vocals és una malaltia en la que es produeix un tancament de les mateixes durant la inspiració. En condicions normals, haurien d'estar obertes. Es tracta d'una malaltia relativament freqüent que molt sovint es confon amb l'asma bronquial i que es caracteritza perquè el pacient presenta tos, ofec, estridor inspiratori, afonia i alta dificultat per a l'entrada d'aire al pulmó, fet que, en algunes ocasions greus, ha condicionat fins i tot que el pacient s'hagi d'intubar i ingressar a unitats de cures intensives. El seu diagnòstic es basa en observar una amputació dels fluxos inspiratoris en la corba flux-volum i comprovar el tancament de les cordes vocals en inspiració mitjançant una laringoscòpia.

Habitualment, les persones que pateixen aquesta malaltia solen tenir diferents problemes psiquiàtrics, sobretot ansietat i/o depressió. En aquests pacients, en situacions d'estrès, es produeix un moviment anòmal dels cartílags aritenoides, que condueix al tancament paradoxal de les cordes vocals.

En els darrers 15 anys, a part de l'aparició d'aquesta afectació en el context de malalties psiquiàtriques, també s'han descrit casos de pacients en què la disfunció de les cordes vocals es produeix habitualment en àmbits laborals, després de la inhalació d'agents irritants. En concret, els casos descrits s'inicien després de l'exposició accidental a una alta dosi d'un agent irritant i, posteriorment, la clínica es repeteix cada vegada que el pacient s'exposa a diferents irritants (no té perquè ser el que ha originat la malaltia), encara que sigui a dosis baixes en principi no irritants.

L'estudi dels dos nous pacients diagnosticats de disfunció de cordes vocals pel grup de recerca que dirigeix el doctor Xavier Muñoz, professor de Medicina de la UAB i metge de l'Hospital de la Vall d'Hebron, ha estat publicat a la revista "Scand J Work Environ Health". Aquesta disfunció només tenia lloc quan s'exposaven a un agent concret del seu àmbit laboral i no a altres agents ni productes irritants. En concret, els agents implicats eren fustes d'iroko i cedre vermell en un cas i exposició a toner de fotocopiadores i/o impressores en l'altre.

Aquest fet només havia estat descrit a la literatura mèdica prèviament en dos pacients i fer un correcte diagnòstic té transcendència, ja que, probablement el millor tractament sigui el canvi de lloc de treball i evitar l'exposició a l'agent causal. La difusió de l'existència d'aquesta malaltia, segons els investigadors, és important per tal d'evitar diagnòstics erronis, com podria ser el d'asma ocupacional, entitat amb la qual fàcilment podria ser confosa.