UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’expansió de les àrees metropolitanes a nivell global ha repercutit en la vida quotidiana dels seus residents a través de l’augment de les distàncies que han de recórrer per realitzar les seves activitats diàries, afectant la seva qualitat de vida i, a la vegada, la sostenibilitat d’aquests territoris. Tanmateix, hem de preguntar-nos també si existeixen altres característiques de l’entorn urbà construït que determinin el comportament espacial de les persones més enllà de l’estructura territorial? Poden aquests territoris ser percebuts de diferent manera pels seus residents donant lloc a diferents patrons de mobilitat? Existeixen diferències segons el perfil de la persona ? Com interactuen aquests factors entre ells?

Aquesta tesi doctoral aprofundeix en el coneixement dels factors explicatius del comportament espacial de les persones que viuen en un context metropolità. La hipòtesi principal d’aquesta tesi és que l’espai que utilitzen els residents en àrees metropolitanes està influenciat per una combinació de diferents factors com són les característiques de l’entorn construït, els processos cognitius i les característiques individuals de les persones. Per aconseguir-ho, s’aprofiten les noves fonts de dades provinents de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC), les quals permeten, com mai abans havia estat possible, obtenir informació espacio-temporal altament detallada del comportament espacial de les persones.

Aquesta tesi s’uneix al cos de recerca científica que ha recuperat les contribucions de la geografia del comportament i la percepció, com l’espai d’activitat (Figura 1), per entendre aquests fenòmens humans utilitzant noves metodologies i centrant l’anàlisi en els condicionants del comportament espacial de grups de població específics.


Figura 1. Exemple de l’espai d’activitat a peu (PAS) d’una persona. Front pròpia.

Com mostra la Figura 2, l’estructura territorial i la forma urbana que caracteritzen el RMB ha demostrat influir de manera determinant tant en la imatge cognitiva com en el comportament espacial dels residents en aquest context. Així mateix, ha destacat també el paper de les característiques individuals de cada persona, com el perfil sociodemogràfic, l’organització diària del temps o els hàbits de mobilitat.


Figura 2. Determinants del comportament espacial. Font producció pròpia.

L’enfocament de la tesi ens ha permès explorar la influència de factors explicatius que influeixen en el comportament espacial a diferents escales espacials, ja sigui la regió metropolitana o la ciutat de Barcelona. Els resultats obtinguts poden informar futures estratègies de planificació urbana orientades a la reducció de la extensió espacial resultat dels patrons de mobilitat quotidiana dels residents en àrees metropolitanes.