La base moral i ètica dels valors socioecològics del mar. El cas de la Costa Brava
La professora agregada Sílvia Gomez, del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB, ha desenvolupat un marc conceptual a partir del material etnogràfic recollit en els vint anys de treball de camp sobre pesca artesanal i recreativa en la Costa Brava. Amb aquest estudi es vol respondre les qüestions que planteja el nou full de ruta global de la conservació de la biodiversitat de les Nacions Unides.
El 18 de desembre de 2022 s’aprovà el nou full de ruta global de la conservació de la biodiversitat (Cop-15), en el marc de les Nacions Unides a Montreal (Canadà). Aquest nou document reconeix la contribució i els drets de les poblacions indígenes i les comunitats locals per definir un sistema de valors integradors que ajudi a la conservació de la biodiversitat.
Quan parlem de valors una de les primeres dificultats és saber definir-los i identificar-los, sobretot atenent al fet que estan intrínsecament vinculats a sistemes socials i culturals. Però llavors, són vàlids tots els valors? Amb quins criteris podem identificar-los? Com identificar i integrar en la gestió mediambiental valors ecològics, socioeconòmics i culturals que siguin equitatius, justos i èticament vàlids?
Ens hem endinsat en aquestes qüestions, a partir del material etnogràfic recollit al llarg de més d’una dècada de treball de camp (2003, 2015, 2017 i 2018) sobre la pesca artesanal i la pesca recreativa en tres espais marins de la Costa Brava (Parc Natural del Cap de Creus, l’àrea marina protegida de les Illes Medes i l’àrea de la Xarxa Natura 2000). Hem desenvolupat un marc conceptual a partir, fonamentalment, de l’antropologia econòmica, l’antropologia ambiental i jurídica, i les qüestions ètiques i morals que es posen en joc quan coexisteixen valors diferents sobre l’accés i ús dels béns marins.
L'estudi mostra com valors de mercat i no mercat coexisteixen paradoxalment en les relacions socioecològiques que s’estableixen a través de pràctiques que interactuen amb la biodiversitat. Tot i això, no sempre s’aconsegueix que les necessitats humanes puguin satisfer-se establint les bases econòmiques, ecològiques i socioculturals de forma sostenible. L’estudi apunta cap al principi de la reciprocitat, que en el cas de l’estudi que ens ocupa, s’entén com bucle de retroalimentació socioecològica sostenible sota principis ètics i morals que han d’integrar-se en la presa de decisions per a una gestió que recuperi els coneixements culturals sobre la pesca i la biodiversitat marina inclosos en les societats occidentals no-indígenes.
Departament d’Antropologia Social i Cultural, Universitat Autònoma de Barcelona
Referències
Sílvia Gómez (2022) The Moral and Ethical Baseline of Marine Socio-Ecological Values: The Case of Recreational and Artisanal Fishing in NW Mediterranean Coastal Waters (Catalonia, Spain). Human Ecology 50, 895–910 (2022). https://doi.org/10.1007/s10745-022-00354-0
