L'impacte social de la Recerca, una oportunitat

04/03/2021

En els darrers anys, observem una tendència a nivell mundial a tenir en compte l’impacte social de la recerca, no només com un dels pilars a partir dels quals se’ns avalua les propostes de recerca, les nostres carreres, sinó també perquè se’ns força a explicar millor al públic en general què és el que fem, per a què ho fem i què retornem a la societat fent-ho. En una paraula ser més “accountable” a la ciutadania que financia bona part de les nostres recerques.

En un primer moment, aquesta nova prioritat va posar en qüestió el conjunt de les ciències socials i humanitats (SSH) fins al punt d‘estar a punt de desaparèixer de programes de recerca com l’Horizon 2020. La realitat ha acabat portant a la dinàmica contrària, gràcies a l’actuació de European Alliance for Social Sciences and Humanities (EASHH) amb el lideratge de persones claus dels àmbits de la Ciència Política i de la Sociologia.  La Comissió Europea, en l’informe Monitoring the impact of EU Framework Programmes, ha deixat clar que totes les ciències ens necessiten per planificar i avaluar el seu impacte polític i social. Ciències que fins ara no havien de mirar cap a nosaltres ens demanen ara col·laboració. Ara és el moment del reconeixement no només d’una tasca que es remunta als orígens de les nostres disciplines, sinó per donar valor a les múltiples i constants col·laboracions que la majoria de nosaltres (personal acadèmic/ investigador) hem fet i estem fent, treballant conjuntament amb altres científics i científiques, professionals de diversos àmbits, i amb els públics en general, per donar resposta als reptes socials que afrontem.

La nostra Facultat liderarà més aquest procés quan més tingui en compte l’informe de la CE, Monitoring the impact of EU Framework Programmes, que distingeix entre impacte científic, difusió, impacte polític (transferència) i impacte social, i defensa que l'impacte social es pot entendre com la culminació d'aquestes tres etapes de la investigació. Per tant, l’impacte social de la investigació es produeix quan el coneixement científic publicat i difós, que ha estat transferit a una política o una iniciativa dirigida per una organització de la societat civil o privada, produeixen millores en relació amb els objectius declarats de la societat, agafant objectius de consens, com podrien ser els ODS de Nacions Unides. A l’informe abans mencionat, la CE defineix quatre vies per avaluar fins a quin punt la recerca en curs s’orienta cap a l’objectiu final d’assolir impacte social i es distingeix a curt, mitjà i llarg termini. Aquestes són: Abordar els grans reptes mundials, assolir els objectius dels propis programes marc de recerca, implicar la ciutadania en la producció de coneixement i donar suport a l’elaboració de polítiques. Aquests impactes poden produir-se en diferents períodes de temps, afectar diferents actors i ser rellevants a diferents escales (local, regional, nacional i de la UE).

Tot i que l’impacte científic s’ha conceptualitzat àmpliament i s’ha sistematitzat molt com el mesurem (no sense controvèrsia), no és el cas de la resta d’instàncies. En els darrers anys, les agències de recerca, la comunitat investigadora i altres grans parts interessades han dedicat una gran quantitat d’esforços a desenvolupar iniciatives que responguessin a aquesta necessitat. Exemples com Altmetric, en el cas de mesurar la difusió i abast que tenen les publicacions científiques més enllà de les cites tradicionals, o l'enfocament per mesurar les interaccions productives que els i les investigadores tenen amb persones amb capacitat de decisió política per incidir-hi (FP7 SIAMPI), sinó que en veiem la seva institucionalització en el cas més conegut del Regne Unit en el cas del Research Excellence Framework REF del qual en depèn part del finançament que rebran les universitats sinó també iniciatives pioneres com el Social Impact Open Repository (SIOR) (FP7 IMPACT-EV), són només alguns d’aquests avenços.

Sens dubte, aquesta tendència obre grans oportunitats per a les Ciències Socials, i amb elles per a la nostra Facultat. Tant el conjunt de les Ciències Socials com la Sociologia o la Ciència Política poden jugar un paper clau en donar suport a la resta de ciències a identificar els impactes socials que els seus avenços comporten a la ciutadania, tant a Catalunya com al món. A la UAB, i a la nostra facultat, en aquest tema també estem prenent el lideratge.

Teresa Sordé, professora del departament de Sociologia