UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Els canvis en l’ús del sòl per pràctiques de ramaderia i agricultura, així com la urbanització de zones naturals, afecta directament a les poblacions de fauna salvatge. Per una banda, la disponibilitat i variabilitat d’aliments se sol veure reduïda, es limita la disponibilitat de refugis i s’afavoreix el contacte estret entre els humans i els animals domèstics, així com posa en contacte els animals salvatges amb tòxics, com és el cas dels pesticides. Aquesta alteració de l’ecosistema natural pot, addicionalment, potenciar la transmissió multidireccional de malalties.

La ingestió o contacte amb químics d’agricultura i tòxics d’àrees urbanitzades, el contacte amb nous patògens i l’accés a una dieta pobre (entre altres factors), poden alterar la composició normal del microbioma intestinal dels animals. El microbioma intestinal es defineix com el conjunt de microorganismes (bacteris, virus, fongs), i els seus metabòlits, que es troben a l’intestí, així com el conjunt de les activitats metabòliques que hi desenvolupen. Gràcies a la recerca duta a terme durant les últimes dècades, l’estat del microbioma intestinal s’ha correlacionat amb l’estat de salut intestinal i la immunitat en general de l’hoste. Actualment, es coneixen associacions de microorganismes específics presents en major abundància en certes malalties o canvis en les proporcions de grups bacterians segons l’estat de salut de l’hoste. De manera general, un microbioma intestinal amb una alta riquesa i variabilitat d’espècies bacterianes es reconeix com a un microbioma més resilient, capaç d’enfrontar-se a pertorbacions (invasió de patògens intestinals) o desequilibris de la microbiota intestinal d’una manera més eficaç.

No obstant això, tot i que també podria ser una eina eficient per avaluar l’estat de salut de poblacions d’animals salvatges, existeixen molts menys estudis en aquests grups d’animals en comparació amb humans i animals domèstics. Particularment, l’estudi del microbioma fecal és interessant per estudiar la salut d’espècies que es troben en perill d’amenaça greu i que, per la seva ecologia i biologia, són difícils de capturar per obtenir un altre tipus de mostra.

Al nostre estudi vam voler investigar com l’efecte de l’acció humana sobre l’ecosistema podria estar modulant la composició i variabilitat del microbioma fecal del ratpenat Pipistrellus kuhlii, comunament anomenat pipistrel·la de vores clares. Mitjançant tècniques de seqüenciació d’última generació, vam analitzar femtes de pipistrel·les de  diferents zones de Catalunya amb diferents nivells de degradació ambiental: zona natural (bosc madur inalterat), zona de ramaderia intensiva amb àrea urbana fronterera, zona de ramaderia extensiva, i zona de bosc amb tala intensiva. L’anàlisi bioinformàtic va revelar que els ratpenats de zones urbanes i ramaderia intensiva mostraven significativament una menor variabilitat i riquesa d’espècies bacterianes intestinals que la resta d’individus, particularment, que la dels ratpenats de la zona natural. Els nostres resultats suggereixen que ecosistemes amb una elevada degradació ambiental podrien afavorir l’empobriment del microbioma intestinal dels ratpenats, fent-los més vulnerables a malalties.

Els ratpenats són el segon major grup de mamífers del món i aproximadament la meitat de les espècies es troben amenaçades. Aquest gran grup d’espècies ofereix múltiples serveis a l’ecosistema, com és el cas del control de plagues que duen a terme els insectívors. Tot i el seu gran valor per la biodiversitat i l’ecosistema, actualment existeixen pocs estudis per adreçar l’estat de salut de les poblacions de ratpenats arreu del món. Els resultats del nostre estudi situen l’anàlisi del microbioma fecal com a eina potencial per avaluar el seu estat de salut de manera no invasiva. No obstant això, per poder establir relacions directes entre l’estat del microbioma intestinal i l’estat de salut dels ratpenats serà necessari realitzar estudis dirigits a entendre la variabilitat fisiològica del microbioma intestinal entre les diferents espècies de ratpenats, els diferents estats reproductius i grups d’edat.