L'escena del crim
Com si es tractés de l’escena d’un crim, la paleontologia també necessita reconstruir l’hàbitat on es troben les restes fossilitzades per entendre l’evolució de les espècies. La flora i la fauna són els testimonis del passat remot que es vol investigar, però els fòssils dels jaciments no sempre aporten informació fidedigne donat que, com a qualsevol mostra, hi poden existir diferents biaixos. "Pau" (Pierolapithecus catalaunicus ), una nova espècie d’hominoïdeu de fa 12 milions d’anys d’història, fou trobat al Barranc de Can Vila 1, a Hostalets de Pierola (a l'Anoia) i, com ell, altres restes de grans i petits mamífers. Ara bé, la qüestió és: són una mostra suficient i fiable per esbrinar com era el seu món? Per esbrinar-ho, els paleontòlegs disposen de dues eines que els permeten aconseguir una bona reconstrucció dels ambients del passat: la geologia i la tafonomia. Totes dues són essencials, però la segona és l’encarregada de descobrir tots els processos que han afectat a un organisme des del moment de la mort fins el seu enterrament.
La paleontologia té una part de CSI, amb la diferència que els paleontòlegs només disposen de les proves recuperades a l’escena del crim i mai podran entrevistar els sospitosos. Fa ben poc l'Institut Català de Paleontologia va poder prendre part en el CSI: Barranc de Can Vila 1. El Barranc de Can Vila 1 és un jaciment situat al terme municipal dels Hostalets de Pierola (l’Anoia, Barcelona) que és famós pel fet que al 2002 s’hi recuperaren les restes d’una nova espècie d’hominoïdeu: el Pierolapithecus catalaunicus, popularment conegut amb el nom de "Pau". El Pierolapithecus, que va viure fa 12 milions d’anys, és un element clau en l’evolució humana, però si realment volem entendre aquesta evolució ens cal situar-la en un escenari, és a dir ens cal saber quin era el seu hàbitat.
Per a la reconstrucció dels ambients del passat els paleontòlegs es basen en la totalitat de la flora i la fauna recuperada en un jaciment, però llavors s’enfronten a un problema molt important: aquests fòssils reflecteixen la fauna i flora que existien realment? Per exemple, un carnívor pot produir una acumulació d’ossos que acabi fossilitzant, i en aquesta acumulació hi faltaran molts animals que aquest carnívor no caçava introduint així un biaix en la nostra interpretació. L’estudi de la geologia i la tafonomia d’un jaciment permeten als paleontòlegs avaluar la importància d’aquests biaixos. La tafonomia és la part de la paleontologia que s’encarrega d’inferir els processos que han afectat a un organisme des de la seva mort fins al seu enterrament i posterior fossilització. Analitzant l’estat de conservació de les restes recuperades a un jaciment i combinant aquesta informació amb la que ens aporta l’estudi de la geologia de l’indret, els tafònoms, com si fossin els investigadors de CSI, poden reconstruir l’escena del crim.
Dibuix en planta de la superfície excavada del jaciment de Barranc de Can Vila 1, a l'estiu de 2003. La fletxa amb la N indica el Nord i cada quadrat fa un metre de costat. Els ossos que estan numerats corresponen a l'esquelet de Pierolapithecus catalaunicus.
Al Barranc de Can Vila 1 no només s’han trobat restes d’en "Pau", sinó també de diversos grans mamífers (cérvols, senglars, parents dels elefants...). No obstant, tan sols en el cas del Pierolapithecus tenim un esquelet parcial, mentre que la resta de grans mamífers estan representats sobretot per ossos aïllats. Aquest fet ens indica que en "Pau" va morir molt a prop del lloc d’enterrament i que ràpidament quedà cobert per sediments. Això evità que els agents meteorològics, com la pluja, escampessin els seus ossos i els malmetessin. Però la història no acaba aquí, en alguns dels ossos s’observen marques produïdes per les dents d’un gran carnívor que devorà en "Pau". Ara bé... podem acusar a aquest carnívor d’assassinat? No, no hi ha manera de saber si realment va matar-lo o si el malaurat "Pau" va morir per altres causes i després el carnívor descobrí el cadàver i aprofità per fer-ne un festí. Poc després d’això una torrencial avinguda de fang enterrà l’esquelet juntament amb tots els ossos d’altres animals que hi havia escampats a les immediacions.
A banda de l’esquelet del Pierolapithecus, al Barranc de Can Vila 1 no s’hi han recuperat massa restes d’altres grans mamífers, de manera sols una petita fracció de la diversitat que deuria existir hi està representada, fet que limita les nostres inferències sobre l’ambient. Per sort al mateix jaciment s’han trobat centenars de restes de rosegadors i altres petits mamífers. L’estat de conservació d’aquestes restes ens indica que en la majoria dels casos els animals segurament no foren devorats, de manera que podem descartar que els depredadors introduïssin biaixos importants en l’acumulació de petits mamífers. Per tant podem utilitzar aquesta abundant mostra per inferir com era l’ambient que va habitar en "Pau". Entre els petits mamífers trobem nombroses formes pròpies de boscos subtropicals densos, com moltes espècies de lirons i esquirols voladors. Això ens indica que fa 12 milions d’anys la comarca de l’Anoia era coberta d’aquest tipus de boscos, on trobem arbres de fulla caduca coexistint amb altres de tropicals. Amb una mica d’imaginació podem veure en "Pau" movent-se entre les branques i alimentant-se de fruits frescos. I ja entrant en el camp de l’especulació científica, imaginem que decideix baixar dels arbres per anar a beure una mica d’aigua sense adonar-se que un depredador observa tots els seus moviments amagat entre la malesa...
Referències
Casanovas-Vilar, I. et al., 2008. Biochronological, taphonomical, and paleoenvironmental background of the fossil great ape Pierolapithecus catalaunicus (Primates, Hominidae). Journal of Human Evolution 55, 589-603.
Moyà-Solà, S. et al., 2004. Pierolapithecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain. Science 306, 1339-1344.
