L'arítjol, bona per netejar sòls contaminats
Les plantes apropiades per fitoremediar sòls contaminats amb metalls a l’àrea mediterrània requereixen tenir resistència a múltiples factors d’estrès a part de tenir tolerància als metalls. Normalment els sòls amb un alt contingut en metalls tenen altres trets adversos com són un pH extrem, poca matèria orgànica, una mala estructura i poca disponibilitat d’aigua.
Les plantes que creixen espontàniament en aquests sòls també han d’estar adaptades a les condicions climàtiques característiques de la zona mediterrània amb una marcada sequera estacional i altes temperatures.De vegades fins i tot han de tenir tolerància a la salinitat quan els sòls és troben propers a la costa.
En aquest sentit els arbustos han tingut molt d’interès tant per la seva gran producció de biomassa, tret indispensable per les tècniques de fitoremediació, com pel seu ús eficient d’aigua, indicador de resistència a una baixa disponibilitat d’aigua, comparats amb altres espècies herbàcies.
L'arítjol, Smilax aspera L., és una espècie escleròfila i perenne comuna als matollars mediterranis que ha estat descrita en diverses zones contaminades amb metalls però de la que no es disposa de gaire informació en quant a la seva composició química en relació a les propietats del sòl on creix, comparada amb altres arbustos com les estepes (Cistus), el romaní (Rosmarinus) o la murtra (Myrthus).
En aquest treball s'ha estudiat la concentració de metalls en Arítjols crescuts en sòls amb diferent composició metàl·lica per determinar els avantatges o desavantatges de l’ús d’aquesta enfiladissa en processos de fitoremediació.
Els sòls seleccionats pertanyen a una antiga mina de plom i bari anomenada “Mina Maria” localitzada a Mont-Ràs, a les Gavarres (Catalunya, España): un sòl control de les afores de la mina (MMC), un sòl amb contaminació moderada (MM1) i un sòl molt contaminat (MM2). Malauradament els nivells de metall analitzats en les fulles de les plantes provinents del sòl control van ser més alts dels que normalment es troben en aquest tipus de zones pel que es va agafar un quart sòl localitzat al Cap de Creus amb propietats similars al sòl de la mina però sense cap influència de contaminació i que faria de segon control (CC). També es va analitzar la composició química de plantes de Silene sclerocarpa trobades creixent al mateix sòl rizosfèric que l'arítjol, perquè és una herba reconeguda com a resistent i exclusora dels metalls.
Els resultats del nostre estudi mostren que l'arítjol és una espècie amb una gran capacitat d’excloure els metalls de la seva part aèria comparada amb Silene. La baixa acumulació de metalls com Pb, Ba, Zn i Cd en les fulles de l'arítjol fa que aquesta planta comporti un baix risc de transferència de metalls en la cadena alimentària cap als herbívors. Aquesta característica combinada amb la seva gran adaptació al clima Mediterrani fan que aquesta enfiladissa sigui molt interessant per la fitoestabilització de sòls contaminats a l’àrea Mediterrània, tot i que calen més estudis sobre la seva taxa de creixement, la cobertura vegetal i la interacció amb altres espècies potencials per fitoremediació.
Referències
C. Poschenrieder, M. Llugany, A. Lombini, J. Bech , J. Barceló (2012) Smilax aspera L. an evergreen Mediterranean climber for phytoremediation. Journal of Geochemical Exploration 123: 41-44.
