L’impacte de la forma i l’estructura espacial urbana dels Estats Units sobre la petjada de carboni
Alts nivells de CO2 a l'atmosfera terrestre qüestionen els models de les grans ciutats actuals pel que fa a la concentració dels habitatges i a la distribució de la mobilitat. L’estudi següent explora el cas estatunidenc, caracteritzat per una major dispersió i contaminació, i aconsella fomentar la densitat i el policentrisme o monocentrisme donats els seus efectes positius en el camí per reduir l’índex d’emissions.
Aquesta recerca vol explorar l'efecte significatiu de la forma i l'estructura espacial de les ciutats dels Estats Units sobre la petjada de carboni derivada de la mobilitat i els habitatges (expressats en hectàrees d'energy land, o l'espai de boscos necessari per absorbir les emissions de CO2), un cop controlats altres factors que poden explicar la variabilitat en les petjades com la temperatura o la renda per càpita. En concret, es qüestiona el paper de la densitat urbana, el grau de monocentrisme, el grau de policentrisme, i el grau de dispersió urbana.
Segons l’enfocament de Ciutat Compacta, les ciutats més denses i més monocèntriques haurien de presentar menys emissions que ciutats poc denses i disperses. Tot i això, encara que la densitat en general té un efecte positiu en la mobilitat, no el té en l’habitatge.
Amb relació a l’efecte de l’estructura espacial, el monocentrisme i el policentrisme presenten avantatges en termes de baixa petjada en comparació a sistemes urbans dispersos. Això confirma que el creixement dispers de les ciutats és un problema per assolir una menor petjada a les ciutats en mobilitat i habitatge. Aquests resultats avalen una política urbanística i territorial que controli els nivells de densitat, però que sobretot aposti per una planificació territorial de tipus policèntric alternatiu a la dispersió que caracteritza el model de creixement de les ciutats dels Estats Units.
Departament d'Economia Aplicada.
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Referències
Muñiz, I., Dominguez, A. (2020). The Impact of Urban Form and Spatial Structure on per Capita Carbon Footprint in U.S. Larger Metropolitan Areas, Sustainability; 12(1), 1-19.
