UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En aquesta tesi per compendi de publicacions, a través de sis articles,  s’analitza  l’accés de la joventut a l’espai públic des d’una perspectiva feminista interseccional. A partir de l’experiència viscuda s’analitza la forma com les diverses identitats (de gènere, sexualitat, ètnia, classe social i edat) condicionen l’accés de la joventut a l’espai públic de Manresa. El concepte d’interseccionalitat posa damunt la taula la necessitat d’estudiar les múltiples interconnexions entre diferents estructures de poder com poden ser el gènere, la classe social, l’edat, l’ètnia, l’orientació sexual, etc., posant de relleu que vivim les diferents posicions de forma simultània i que les diferents categories es constitueixen entre elles. Sobre aquest concepte, s’ha dit que és la contribució teòrica més important del feminisme, però també s’ha mostrat que hi ha una gran manca de propostes metodològiques i eines per sistematitzar les anàlisis sobre interseccionalitat.
 
Una de les principals aportacions d’aquesta tesi va en aquesta direcció: el desenvolupament d’una nova metodologia per a la recerca sobre les Geografies de la Interseccionalitat, els Mapes de Relleus de l’Experiència o Relief Maps. Aquests són una representació visual de les dades i relacionen tres dimensions: les estructures de poder (la social), l’experiència viscuda (la psicològica) i els llocs (la geogràfica). Aquesta eina permet la recollida de dades sobre interseccionalitat, la seva anàlisi i la seva representació aportant també una conceptualització pròpia sobre la teoria de la interseccionalitat. L’anàlisi de les dades a través dels Mapes de Relleus de l’Experiència mostra com les categories es constitueixen mútuament i s’experiencien de forma simultània i com el lloc és un factor essencial per a l’accentuació o atenuació de l’experiència de malestar o benestar. En els Mapes es representa la desigualtat en base a un espai paradoxal que supera escales, categories fixes i concepcions lineals del temps. Es representa en base a l’experiència viscuda dels espais, permetent noves formes de pensar sobre les opressions i els privilegis: centrant l’anàlisi en les conseqüències materials de l’opressió però entenent-les de forma dinàmica, flexible i espacial.
 
A través del treball empíric realitzat amb trenta-una persones joves de Manresa amb identitats diverses es mostra com la por, l’heternormativitat i el control social per part de la comunitat són els tres factors més determinants de l’accés a l’espai públic. Pel que fa a l’heteronormativitat, el principal resultat és la constatació de la repressió per raó d’orientació sexual. Les corbes més pronunciades i més generalitzades es van trobar en noies lesbianes. I els seus malestars mostren com el control de l’heteronormativitat és present en els seus espais quotidians. Les seves altres identitats constitueixen la forma com ho viuen, però també com ho negocien i transgredeixen. En relació a la por, és un factor generalitzat en la majoria de noies de Manresa, tot i les diferències entre les seves identitats. La por apareix com a forma de control dels cossos de les dones, com a repressió i restricció del seu accés a la ciutat. La cultura de la por es mostra estesa en diferents àmbits, sent el cos de les dones un camp de batalla sobre el que es materialitzen diferents conflictes. Però el treball amb les noies d’un col·lectiu feminista de Manresa amb qui es va realitzar una aproximació participativa (Acció Lila) ha mostrat també la capacitat de gestió de la por i el coneixement espacial i social de l’entorn, que utilitzen per accedir a la ciutat amb menys restriccions. Per últim, el control social per part de la pròpia comunitat ha estat un altre factor determinant. Les experiències amb què es troben algunes noies marroquines, per posar un exemple, pot semblar el més extrem, però ens és útil per copsar que per ‘pròpia comunitat’ també s’entén el control sobre la sexualitat de les noies, en aquest cas, blanques i nascudes a Manresa.
 
Al llarg dels diferents treballs, es demostra com una anàlisi interseccional és imprescindible per a la cerca de les causes de les experiències quotidianes d’opressió i de privilegi i que la sola presència a l’espai públic no és suficient: cal analitzar com s’està en els llocs per identificar certes formes de desigualtat. També es fa palès que les múltiples identitats de la gent jove constitueixen la forma mateixa com són joves. Per tant, les discriminacions que pateixen per altres causes també estan constituïdes per la seva edat. També es mostra com les restriccions d’accés a l’espai públic estan íntimament lligades a les relacions que es donen a l’espai privat i que la mateixa distinció entre l’espai públic i l’espai privat fonamenta la concepció d’allò polític. Per tant, cal entendre les relacions de poder en l’àmbit privat per comprendre les formes d’exclusió en l’àmbit públic. Cal posar allò privat en l’esfera d’allò polític i donar-li la centralitat que requereix.