UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Una de les majors diferències entre l'espècie humana i altres espècies és la tendència de l'espècie humana a la imitació com estratègia d'aprenentatge, la qual ha permès que l'evolució cultural s'hagi basat en l'acumulació de coneixements. Però la simple imitació no explica totalment l'evolució cultural de l'espècie. Des de l'antropologia s'ha argumentat que la gent no imita comportaments de qualsevol persona, sinó que existeixen biaixos a l'hora de la selecció, com ara el prestigi de la persona. Segons aquesta teoria, existeix una tendència innata a emular a gent amb prestigi perquè s'assumeix que ho han guanyat gràcies a les seves habilitats o coneixements en un determinat camp.

En aquest article posem a prova algunes de les prediccions d'aquesta teoria utilitzant informació quantitativa del coneixement de plantes medicinals dels Tsimane’, una societat de caçadors-agricultors. Per mesurar el prestigi d'una persona, vam demanar a la gent nomenar a totes les persones importants de la comunitat i vam comptar el nombre de nominacions que va rebre cada persona. Per mesurar el coneixement de plantes, vam fer una prova de coneixement per contrastar-la amb respostes d'experts locals. Contràriament al que suggereix la teoria, no trobem evidència que el prestigi d'una persona estigui associat al seu coneixement de plantes medicinales ni a la seva edat, però vam trobar que sí estava positivament associat amb el nivell de participació de la persona en organismes de gestió de la comunitat. En les últimes dècades, el lideratge entre els Tsimane’ ha passat dels remeiers tradicionals a persones més joves i amb educació que poden representar als Tsimane’ fora de les seves comunitats. A mesura que els coneixements ancestrals són menys valorats, les persones dipositàries d'aquests coneixements perden el seu prestigi cultural.