UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El consum excessiu d'alcohol està relacionat amb l'aparició de malalties hepàtiques, neurològiques i cardiovasculars, entre moltes altres. A més, l'abús d'alcohol va unit amb freqüència al tabaquisme i al consum d'altres drogues com la cocaïna.

En les persones que abusen de l'alcohol, la mortalitat és molt més elevada que en la població general, i és d'especial importància conèixer l'impacte que tenen les malalties associades a l'alcoholisme en aquesta mortalitat. Per a això és necessari realitzar sistemàticament una avaluació clínica de les patologies i complicacions que sovint pateixen els individus que abusen de l'alcohol.

Un instrument per mesurar la quantitat i gravetat de les malalties associades a una condició clínica (alcoholisme en aquest cas) és l'escala de qualificació de malaltia acumulada adaptada a l'abús de substàncies (Cumulative Illness Rating Scale Substance Abuse - CIRS-SA). S'hi valora el nombre i gravetat de l'afectació de 13 aparells o sistemes, en concret : (i) Cor, (ii) Vascular, (iii) Respiratori, (iv) Ulls-orelles-nas-gola-laringe, (v) Gastrointestinal alt, (vi) Gastrointestinal baix, (vii) Hepàtic, (viii) Renal, (ix) Genitourinari, (x) Músculs-ossos-pell, (xi) Neurològic, (xii) Infeccions, Endocrí-metabòlic, (xiii) Infecció pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH). Per establir la gravetat de cada òrgan o sistema s'assigna una escala de 0 a 4. El quocient entre puntuació total obtinguda en l'escala CIRS-SA i nombre d'òrgans o sistemes afectats dóna com a resultat un índex de severitat de les malalties associades a l'alcoholisme.

Els objectius d'aquest estudi realitzat als Serveis de Medicina Interna de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i de l'Hospital Universitari de Bellvitge van ser, en primer lloc, determinar la quantitat i gravetat de malalties que afectaven un nombrós grup de pacients que van ingressar per tractament d'alcoholisme i, en segon lloc, conèixer l'impacte que aquestes malalties tenien en la mortalitat ocorreguda després de l'ingrés.

A aquells que van ingressar entre 1999 i 2008 es va aplicar l'escala CIRS -SA durant l'ingrés i posteriorment els pacients van ser seguits durant una mitjana de 3 anys; per a estudiar detalladament la mortalitat es va consultar el Registre de Mortalitat de la Generalitat de Catalunya i en tots els que van morir es va poder determinar la data i causa de mort.

Aquest grup de 680 pacients amb una edat mitjana de 43 anys presentaven les següents característiques: elevat consum diari d'alcohol, llarga durada del consum excessiu, elevada freqüència de tabaquisme (> 80 %) i consum de cocaïna en el 8 % dels casos. Els òrgans o sistemes més afectats per l'abús d'alcohol van ser, en primer lloc, el fetge, seguit de l'aparell respiratori i l'aparell cardiovascular; la majoria dels casos inclosos en aquest estudi tenia entre 4 i 6 òrgans o sistemes afectats segons l'escala CIRS -SA.

En el seguiment dels pacients un cop finalitzat l'ingrés, observem que la mortalitat global d'aquesta sèrie va ser unes 20 vegades més gran que la de la població general de la mateixa edat; també es va observar que morien més aquells que quan van ingressar tenien un índex de severitat de malalties associades a l'abús d'alcohol més elevat. Entre els 78 pacients morts, la principal causa de mort va ser la malaltia hepàtica (cirrosi), seguida del càncer i de les malalties cardiovasculars.

Aquest estudi en adults joves i de mitjana edat posa de manifest que l'alcoholisme és una malaltia sistèmica greu que s'ha de diagnosticar el més aviat possible per detectar i prevenir les seves complicacions.