Informe sobre l'impacte social de la sociologia a Catalunya

13/07/2022

L’Associació Catalana de Sociologia acaba de fer públic un interessant estudi titulat ‘Aportacions de la sociologia a les millores de Catalunya. Impacte social de la sociologia a Catalunya’, que es presentarà el pròxim dimarts 19 de juliol a les 10h, a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

L’informe permet visualitzar la contribució de la sociologia a la societat catalana contemporània, així com identificar quins són els sectors professionals en els que desenvolupen la seva activitat els sociòlegs i sociòlogues de Catalunya. L’estudi també ha volgut valorar en quina mesura el coneixement i la pràctica sociològica impacta en els àmbits representats pels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) de la ONU.

La recerca s’ha basat en una enquesta on-line a 617 persones formades en sociologia entre 1993 i 2018 (55% dones i 44% homes), així com en 33 entrevistes en profunditat a una mostra de professionals de la sociologia seleccionats per les seves característiques tipològiques (per àmbits temàtics, sector d’ocupació, grups d’edat i gènere). El treball de camp es va fer entre els anys 2020 i 2021. El treball ha estat coordinat per Teresa Sordé (UAB) i Mar Joanpere (URV), amb el suport de Sarai Samper i Candela Blanco (D-CAS, Col·lectiu d’Analistes Socials).

Entre els resultats destaca la constatació que l’ocupació dels sociòlegs i sociòlogues de Catalunya es distribueix entre l’empresa privada (1/3), la docència (1/3) i les administracions públiques (1/4), amb un petit percentatge en entitats del tercer sector i autònoms. Al sector privat predominen les tasques de consultoria, estudis de mercats, recursos humans i anàlisi de dades; mentre que al sector públic són més freqüents les activitats docents i les tasques en promoció econòmica, acció social i participació ciutadana. 

Pel que fa les millores que aporta la sociologia a la societat catalana, destaquen les següents: apoderament de grups socials; millora de l’educació i la formació; creació de serveis i prestacions socials; sensibilització ciutadana i pressió per modificar l’agenda política; millora d’oportunitats laborals de la ciutadania; redistribució de recursos (econòmics i de poder); millora de l’entorn urbà i ambiental; i millora de la convivència i resolució de conflictes.

L’informe s’acompanya d’una síntesi de cadascuna de les 33 entrevistes en profunditat, una oportunitat immillorable per obtenir una visió de primera mà de l’experiència professional de què vol dir exercir la sociologia a Catalunya. En definitiva, un informe molt útil per a conèixer la professió i, sobretot, per a poder respondre amb major criteri (i elegància) aquella pregunta que li fan a tothom quan diu que es vol dedicar a la sociologia.

Josep Lluís Espluga

Professor de Sociologia