UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les malalties infeccioses, com la diarrea o les infeccions de paràsits, són una important font d'estrès nutricional en les zones rurals dels tròpics. L'exposició contínua a infeccions durant la infància té un impacte negatiu en el creixement, el desenvolupament, i els patrons de salut. Els paràsits intestinals, encara que estan entre les infeccions més antigues de la humanitat, actualment es troba principalment entre les poblacions més pobres i vulnerables. Classificada com una "malaltia oblidada", la investigació sobre les infeccions per paràsits intestinals s'ha reprès recentment degut la seva importància com a problema de salut mundial. En aquest estudi, vam analitzar la importància dels paràsits intestinals en la salut infantil i l'estat nutricional d'un grup d'indígenes de terres baixes de Bolívia.

Durant 2003 i 2004, vam realitzar entrevistes sobre l'estil de vida i la salut en 43 llars en les comunitats indígenes Tsimané, al departament del Beni. Vam preguntar als pares sobre les malalties dels seus fills, i vam recollir informació sobre l'altura, pes, i el greix corporal de 92 nens amb edats entre 2 i 10,9 anys. També vam obtenir mostres fecals per a realitzar anàlisi microbiológic de la presència de paràsits. El paràsit observat més freqüentment va ser la anquilostomiasi, amb el 76% dels nens infectats. A més, el 15% dels nens estaven infectats per més d'una espècie de paràsits gastrointestinals. També vam trobar que encara que els pares reconeixen que les infeccions parasitaries són comunes en els nens, malalties com la diarrea, les infeccions respiratòries, o la febre es perceben com amenaces més urgents per a la salut.

Els grups indígenes del Sud d'Amèrica es caracteritzen per la seva baixa alçària en edat adulta. No està clar si aquest retard en el creixement reflecteix patrons genètics o més aviat un retard en el creixement durant la infància a causa de l'exposició a infeccions. En investigacions anteriors en la zona, s'ha observat que els nens comencen a sofrir retard en el creixement al voltant dels 2 anys d'edat, és a dir en el moment del deslletament, i quan els nens comencen a caminar, i també quan augmenten l'exposició a infeccions. En aquest estudi, vam trobar que els nens amb anquilostomiasi eren més petits i prims que els nens no infectats. És possible que existeixin pràctiques socials i culturals que ajudin a reduir l'aparició d'infeccions de paràsits. També és possible que el retard en el creixement es degui als efectes sinèrgics de l'estrès nutricional i les infeccions parasítiques durant la infància. Els resultats d'aquest treball demostren que la mala salut entre les poblacions indígenes d'Amèrica del Sud té múltiples causes.