UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En les últimes dècades les democràcies occidentals han viscut una transformació en les formes de participar de la ciutadania, particularment de les generacions més joves: en termes generals la gent jove vota menys i protesta més. Els estudis empírics en participació juvenil han identificat aquest doble procés en el comportament participatiu però no en el camp de les actituds polítiques. En el camp de la implicació subjectiva amb la política, els indicadors o bé mostren una evolució menys clara o bé indiquen un descens de les actituds d’implicació i confiança amb les institucions i els agents polítics tradicionals com els partits o els sindicats.
 
A partir de l’aportació d’alguns estudis qualitatius, l’article parteix de la idea que així com l’activisme es pot dirigir a diferents objectes polítics (més o menys institucionals), l’interès i el compromís polític també poden tenir diferents orientacions. En aquest sentit, el primer pas és desgranar les diferents dimensions de l’interès cap a la política. En particular, l’article identifica i mesura una dimensió de l’interès per la política que està directament orientat a les causes d’interès polític i social i que no està intermediat pels agents polítics tradicionals ni la política institucional. Per fer aquest exercici l’estudi utilitza una bateria de preguntes sobre interès en diferents temàtiques inclosa en l’Enquesta de participació i política 2011 duta a terme a Catalunya que entrevista a la població major de 15 anys amb una sobremostra de la població juvenil.
 
Un cop identificada l’existència d’aquesta implicació orientada a les causes, l’article també avalua com els indicadors tradicionals d’enquesta capturen de forma deficitària aquest tipus d’interès, centrant l’atenció en la dimensió més institucional de l’interès polític. Per últim es demostra com aquest nou indicador d’interès orientat a les causes millora els models explicatius de la participació extra-institucional (la protesta, el consum polític o la participació expressiva) i com contribueix, particularment, a comprendre millor els patrons de participació política de la joventut.