ICREA Acadèmia explicada per la professora Eva Anduiza

04/03/2021

ICREA Acadèmia es va iniciar el 2008 per impulsar i premiar l'excel·lència de la recerca de professores i professors de les universitats públiques de Catalunya. Aquests ajuts permeten intensificar la recerca del professorat que es troba en una fase expansiva de la seva carrera investigadora. Fins ara s'han concedit un total de 329 ajuts ICREA Acadèmia. A la nostra facultat gaudim d’un ajut ICREA la Marga León (2018), l'Esperanza Bielsa (2018), el Toni Verger (2019), la Mar Griera (2020) i jo mateixa (2015, 2020).

En el meu cas l’ajut em va permetre fer possibles alguns somnis acadèmics. En primer lloc, em va permetre garantir la continuïtat del panel sobre actituds polítiques que des de 2010 desenvolupa el grup de recerca Democracy, Elections and Citizenship. Quan el vam començar mai haguéssim pensat que arribaríem a la dècada. Aquest panel ens permet analitzar moviments en els comportaments i les actituds polítiques de la ciutadania en un context d’intens canvi sistèmic, i contestar a preguntes com ara per què sorgeixen les actituds populistes, quines conseqüències ha tingut l’aparició de nous partits, o quina relació hi ha entre el 8M i el vot a la ultra-dreta. L’ICREA també em va permetre dedicar temps a la preparació de projectes de recerca en convocatòries particularment exigents. Però, sobre tot, l’ICREA m’ha fet possible gaudir d’una estada al Center for Advanced Study in the Behavioural Sciences de Stanford University al curs 2018-19, just abans que la pandèmia ho canviés tot. En un context en el que les universitats catalanes pateixen dificultats financeres gairebé permanents, i sense la possibilitat de tenir sabàtics (suspesos a la UAB des de fa molts anys amb excepció dels derivats d’alguns càrrecs), fer una estada fora esdevé molt complicat, i l’ajut ICREA ho facilita notablement.

No es pot resumir l’efecte d’aquesta estada (i per tant també de l’ICREA) en tots els plans: personal, familiar, acadèmic. Marca certament un abans i un després en la manera d’aproximar-me a la recerca: de fer preguntes i definir contribucions. També, però, ha tingut un efecte molt significatiu en la meva forma d’entendre la docència. És sobre tot en aquest relació amb els estudiants i les investigadores en formació, quan ens adonem realment de com creixem i canviem.

Eva Anduiza, professora del departament de Ciència Política i Dret Públic