"Gràcies a la tecnologia de GoodGut som capaços d'estalviar el 20% de les colonoscòpies"

13/03/2024

Professionalment, t’has dedicat a la innovació en l’àmbit de la biomedicina. Què t’apassiona d’aquest sector?

Poder trobar solucions pel diagnòstic i tractament de malalties amb l’objectiu de viure en un món millor. Vaig començar vinculada a la recerca més bàsica, però sentia que la recerca que feia només quedava en les publicacions científiques i no veia ni participava de com aquests resultats podien ser traslladats per beneficiar la societat. La possibilitat de fer de catalitzador i transformar la recerca en tecnologia tangible pel pacient és el que motiva el meu canvi de trajectòria cap a l’emprenedoria.

Vas estar 10 anys a la UAB, cursant el grau en Veterinària, màster en Immunologia, el doctorat en Farmacologia i un postgrau en Emprenedoria. Com és que t’hi vas vincular durant tants anys?

La meva àvia havia mort de càncer, tenia clar que volia fer recerca en aquesta malaltia i que m’interessava conèixer i entendre els mecanismes fisiològics i biològics, però no sabia quina disciplina escollir. Vaig descartar medicina, em marejava quan veia sang en persones, i vaig optar per veterinària, que llavors només s’impartia a la UAB. Quan estava a 3r de carrera em vaig vincular al departament de Farmacologia, i m’hi vaig quedar.

Què va suposar per tu el pas per la UAB?

La UAB ha estat com la meva segona casa, fins i tot durant la carrera vaig viure a la Vila Universitària. Ha estat una de les etapes més importants de la meva trajectòria professional. Per mi l’Autònoma és la comunitat, tinc molt bon record de totes les etapes. A més quan necessito sé que n’hi ha i puc recórrer a ells.

Quan i per què vas decidir complementar la formació científica amb coneixements empresarials?

Quan vaig tornar dels EUA i vaig acabar el doctorat, vaig cursar a la UAB un postgrau que es deia “From University to Business”. En aquella època era l’únic curs de postgrau que oferia aquesta doble visió de recerca i el món de l’empresa. Estava orientat a investigadors per connectar-los a l’univers empresarial. Era molt específic i va ser molt útil. I em va donar uns conceptes clau que van servir en la fase inicial de la meva etapa emprenedora. Un cop vaig crear l’empresa, llavors vaig fer un curs de desenvolupament directiu a l’IESE.

Què resulta determinant perquè et decideixis a emprendre?

El 2012 m’incorporo a l’Hospital Josep Trueta de Girona com a investigadora postdoctoral per continuar la recerca en marcadors vinculats al càncer colorectal. Necessitàvem finançament per avançar en la línia de recerca, però era un moment de retallades importants a la ciència. Coincidia que havia fet el postgrau que donava les claus per buscar finançament privat i em vaig decidir a fer el pas. El procés de transferència tecnològica va ser llarg, aquell any va sorgir la idea de negoci –revolucionar les malalties digestives utilitzant la microbiota intestinal–, però no fundem GoodGut fins el 2014.

Més enllà de la necessitat econòmica, quines motivacions et porten a crear l’empresa?

Les ganes sempre havien estat presents. Tinc dos germans que han creat la seva pròpia empresa, ho he vist de prop, tenia una predisposició intrínseca a emprendre.

Quines són les línies de recerca de GoodGut?

En tenim més d’una. La microbiota és un sensor perfecte per diagnosticar malalties digestives. Aquests bacteris viuen en equilibri a l’intestí, s’adapten a qualsevol canvi intern o extern al nostre cos, convertint-se així en uns sensors de canvis perfectes. Identificar la firma bacteriana específica ens permet diagnosticar de forma precisa el càncer colorectal, estalviant un 20% de colonoscòpies innecessàries que es fan ara davant un positiu del test de sang en femtes. També hem definit la firma bacteriana específica de la síndrome de l’intestí irritable, una malaltia digestiva crònica que afecta el 8% de la població i debuta a persones entre 16 i 30 anys. Fins ara es tardava entre 1 i 5 anys en ser diagnosticada i suposava un cost de 2.900 € perquè no hi havia diagnòstic en positiu. Nosaltres oferim aquest diagnòstic en una setmana, reduint al 50% el nombre de visites i el 61% del cost actual que suposa arribar al diagnòstic.

En quin punt està GoodGut?

Estem focalitzats en la implementació del producte. Teníem noves línies de recerca en marxa, però fins que no es consolidin les vendes no les tirarem endavant.

Què ha estat el més complicat fins ara?

La vall de la mort de les empreses tecnològiques, quan tens el producte desenvolupat i has d’implementar-lo. El 2018 aconseguim el primer contacte amb el mercat oferint les anàlisis com a servei, fent els testos de microbiota al nostre laboratori, i no és fins a 2020 que tenim el producte de qPCR acabat per introduir als laboratoris. Durant aquests anys t’has de finançar a través d’obtenir ajuts competitius públics i sobretot privats. Però en aquest estadi que ja tens el producte, et trobes que la implementació d’un producte innovador en el sistema sanitari és lenta i poc definida, les vendes per arribar al punt d’equilibri estan lluny, i l’accés a finançament  requereix un cert nivell de vendes i penetració al mercat, el que fa que sigui una etapa dura per l’empresa, tot i haver finalitzat el desenvolupament.

En els darrers 10 anys, ha canviat gaire el panorama emprenedor i la transferència de coneixement a Catalunya?

Estem millorant, som més ràpids i eficients en la transferència de coneixement, investigadors i metges són més conscients d’aquesta opció i fan una recerca més dirigida a les necessitats reals de la societat, però la implementació de la innovació encara és una assignatura pendent. Els camins de la innovació haurien d’estar més definits i ser més visibles. Tot just el 2023, el Departament de Salut aprovava el Pla operatiu d’adopció de la innovació, que defineix per primera vegada el camí per dur a terme la incorporació de la innovació al sistema de salut.

Què caldria fer?

Definir els camins per la incorporació de la innovació, que cada centre sanitari compti amb una agència d’avaluació tecnològica que permeti identificar les necessitats que hi ha al sistema sanitari i incorporar la innovació tecnològica ràpidament; incentivar als professionals sanitaris per valorar i incorporar més ràpidament la innovació, i tenir una mirada a llarg termini de la proposta de valor de les tecnologies. Per exemple, gràcies a la tecnologia de GoodGut som capaços d’estalviar el 20% de les colonoscòpies, un canvi que permetria augmentar la cobertura dels programes de cribatge.

Des de gener de 2024 ets la presidenta de CataloniaBio & HealthTech, l’associació que té l’objectiu d’estimular la indústria de les empreses biotecnològiques. Per què vas decidir agafar aquest càrrec?

Des que vaig començar l’aventura de l’emprenedoria he tingut clar que s’ha de treballar perquè l’ecosistema pugui evolucionar, i sempre he estat vinculada a organismes que van en aquesta direcció. CataloniaBio & HealthTech és una associació empresarial que integra tota la cadena de valor de la innovació en salut com generadors de coneixement, hospitals universitats, etc. Treballem per la competitivitat de les empreses a través de canalitzar la innovació i perquè la conversa entre el sector públic i el privat sigui constant; per liderar la salut d’avantguarda a través d’empreses que poden generar tractaments, diagnòstics i tecnologies de futur gràcies a aquest ecosistema, i els donem veu perquè el sector evolucioni, el sistema de salut pugui comptar amb tecnologia puntera, i tots els beneficis repercuteixin en els pacients.

Quin és l’objectiu principal que t’has fixat com a presidenta?

Els últims anys hem dotat a l’associació amb una estructura suficient per poder créixer. Ara encetem un nou pla estratègic per contribuir a la competitivitat de les empreses mitjançant la canalització de la innovació, aconseguir que participin activament en el diàleg de la medicina del futur i projectar-les a la societat. Treballarem per ser un referent internacional en la implementació de la tecnologia.

La teva trajectòria ha sigut premiada en diverses ocasions pel teu destacat paper com a dona emprenedora. Sents que has obert un camí històricament poc freqüentat per les dones?

M’alegra veure que cada vegada hi ha més dones que emprenen, als consells d’administració i les rondes d’inversió. Tot i així les dones inversores només representen el 8% del total, potser per això de tant en tant et trobes amb preguntes compromeses que qüestionen la teva capacitat o la viabilitat del projecte pel fet de ser dona i el que això podria implicar.

Quins varen ser els teus referents a l’hora d’emprendre?

Hi ha diverses persones al llarg de la meva trajectòria que han estat referents. A l’inici de la meva etapa, hi ha en Gabriel Masfurroll, emprenedor del sector hospitalari, que va ser professor meu al postgrau “From University to Business” i que després va convertir en conseller de la meva empresa i mentor. També, en Jaume Amat, emprenedor en sèrie del sector biotecnològic i un dels meus socis a l’empresa, ha estat un referent i el guia que m’ha submergit al món emprenedoria.

Caldria parlar de lideratge femení?

Puc entendre que es parli de lideratge masculí i femení perquè ajuda a explicar situacions viscudes però hem de mirar al futur enfocant-nos cap a l’equitat, que tant homes com dones fugin d’un lideratge agressiu. Tothom ha de treballar perquè el lideratge sigui més inclusiu, que consideri la diversitat i integri tant les soft com les hard skills.

A GoodGut acolliu anualment joves d’instituts perquè duguin a terme els seus treballs de recerca. Quin és l’objectiu de la iniciativa?

Despertar vocacions, tant per nois com noies. La societat encara està esbiaixada, a mesura que anem creixent la societat exposa més als nois que les noies a la tecnologia, per això encara que no té res a veure amb la capacitat per fer-ho, desenvolupen aptituds més tecnològiques. Hem de dur a terme iniciatives que vagin a les escoles a mostrar-los referents, perquè les noies també descobreixin aquesta realitat i es despertin vocacions STEM.

Què recomanaries a algú que s’està plantejant emprendre?

Que no es posi límits i pensi en gran. Moltes vegades nosaltres posem les barreres. És important ser conscient de les limitacions que hi ha i atrevir-se a superar-les. No és un camí fàcil, moltes vegades no existeix una ruta preestablerta. És difícil, el camí dissenyat fins ara és per tecnologies que ja existeixen, i el nostre repte és implementar una nova manera de fer en la medicina.

Quin és el punt fort del sector biotecnològic? I el més feble?

Tenim un potencial important, fem molt bona ciència, tenim referents i els indicadors avalen que es genera recerca de qualitat. Ara falta implementar l’adopció de la innovació i fer una bona implementació de la tecnologia.

Pels joves que acaben de graduar-se, com és el sector de la biomedicina que es trobaran?

És un sector que creix. Cal fer trobades interdisciplinàries, apropar els professionals sanitaris a altres perfils com els d’enginyeria o biotecnologia. Aquestes interaccions permetran definir l’aplicabilitat de nous productes, generaran coneixement i és la clau pel futur cap el que hem d’avançar.

 Com veus el futur del sector?

Segons el darrer informe de la BioRegió 2023, el nivell d’inversió captat per start-ups i spin off ha tornat a ser com abans de la pandèmia, després de dos anys de creixement. Podem fer una lectura positiva, després d’un boom inesperat, hem tornat al ritme de creixement habitual. Novetats com el nou centre d’I+D d’AstraZeneca a Barcelona denota la bona qualitat del sistema i la projecció de creixement. És important que tinguem identificats els reptes que tenim per davant i els encarem. Existeixen estratègies polítiques per potenciar el sector de la salut com el fast track, el hub de Teràpies avançades o el Hub del Districte d'Innovació en Salut Salt-Girona, però cal un compromís ferm del govern a executar-ho i per fer-ho bé és important que es tingui en compte la visió de la indústria en col·laboració amb l’administració, per poder convertir-nos en un ecosistema de referència.