UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Històricament, la intersexualitat ha constituït una paradoxa per a les interpretacions científiques – biològiques i sociològiques – del sexe. Un cos que no correspon als paràmetres de normalitat imposats pel procés de medicalització ha estat entès de forma evasiva tant per part dels discursos patriarcals com pels feministes. Tot i la importància de la dicotomia sexe/gènere per a la segona onada del feminisme, aquesta falsa dicotomia necessita ésser revisada a la llum de les noves teories queer i postestructuralistes, tant per a deconstruir els límits construïts entre natura i cultura com per a reconstruir un nou concepte d'identitat que inclogui la sobirania sobre els nostres cossos.

L'objectiu principal d'aquest projecte és delimitar una genealogia postcolonial de la intersexualitat a la segona meitat del segle XX a Colòmbia. Des de la fi dels anys cinquanta, els discursos mèdics sobre la sexualitat i el gènere han estat influïts per les teories de John Money (1921-2006) i Gregorio Marañón (1887-1960). Aquests dos endocrinòlegs han estat decisius en la consolidació d'un concepte global sobre el gènere al segle XX. A través de la indagació històrica de les teories d'aquests dos científics de renom i de l'anàlisi del seu impacte en els discursos mèdics, pretenem desvetllar la xarxa de coneixement postcolonial que ha contribuït a la construcció dels conceptes de sexe i gènere en el context colombià, així com la construcció històrica mèdica-jurídica de la intersexualitat com a malaltia.



Actualment, sabem que almenys l'u per cent de la població neix intersexual, i Colòmbia ha estat un dels primers països on les Corts Constitucionals han intervingut i han pres mesures legislatives en un cas d'assignació de sexe. Avui en dia, les diverses formes d'ésser han defensar-se, la desnaturalització dels discursos científics patriarcals i heteronormatius contribuirà a la democratització de la ciència i a l'augment de la inclusió social de la diversitat de gènere. Aquest projecte és finançat pel Programa de Recerca i Innovació de la Unió Europea: Union's Horizon 2020, mitjançant la beca Marie Sklodowska-Curie (No 703.966). (Traducció: Mònica Alcalá Lorente)