UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Aquests estudis avaluen, des del punt de vista ambiental, la producció de bioetanol a partir de dues fonts de biomassa que fins ara no s'han explotat: els residus agrícoles del lli, i els cultius de Brassica carinata (planta herbàcia de flors grogues, similar a la qual cobreix els camps a la primavera).

Els investigadors, entre els quals es troben els de la UAB Joan Rieradevall, Xavier Gabarrell i Carlos Martínez Gasol, han confirmat que si es produeix bioetanol amb aquests dos tipus de biomassa s'aconsegueix reduir les emissions de CO₂ i el consum de combustibles fòssils, dos dels objectius establerts per la Unió Europea per a promocionar els biocombustibles. En aquests treballs s'han analitzat les càrregues ambientals associades a les diferents etapes del procés: cultiu de lli o Brassica, producció de etanol (mitjançant hidròlisi enzimática seguida de fermentació i destil·lació), barreja en diferents proporcions amb gasolina, i ús en un cotxe de passatgers.

Els resultats d'ambdós estudis, publicats en la revista Renewable and Sustainable Energy Reviews, reflecteixen que l'ús de combustibles amb etanol pot ajudar a mitigar el canvi climàtic (reducció de gasos d'efecte hivernacle). No obstant això, aquests combustibles també contribueixen a la acidificació, la eutrofització , la formació d'oxidants fotoquímics i la toxicitat (en persones o en l'ambient). Segons els experts, aquests efectes negatius es podrien pal·liar amb l'ús de cultius d'alt rendiment, així com mitjançant l'optimització de les activitats agrícoles i el millor ús de fertilitzants.

Les simulacions desenvolupades pels investigadors revelen que el lli (més ric en celulosa) pot arribar a produir 0,30 kg de etanol per cada kg de biomassa seca, enfront dels 0,25 kg/kg de la Brassica. No obstant això, a l'analitzar tot el cicle de producció, la planta de flors grogues presenta una major producció de biomassa per hectàrea i té un menor impacte mediambiental. El biocombustible produït amb aquestes dues plantes és bioetanol de segona generació, aquell que s'obté de residus forestals o agrícoles, o de cultius d'herbàcies, i que no entra en competència directa amb els cultius agrícoles destinats a l'alimentació animal i humana.

La Unió Europea i el Fons Monetari Internacional estan promovent el desenvolupament d'aquest tipus de biocarburants. Espanya és el tercer productor a Europa de bioetanol, per darrere de França i Alemanya, encara que de moment el seu ús tot just representa el 0.40% del total de l'energia.