UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El mapa "Transició justa dels combustibles fòssils a Austràlia" és l'últim mapa presentat per l’Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), una plataforma global que mapeja els conflictes ambientals arreu del món elaborada per investigadors de l'ICTA-UAB. La "transició justa" fa referència a les accions de seguiment ràpid que han de permetre la reducció de les emissions de carboni sense perjudicar els treballadors i a les comunitats. El mapa inclou una desena de casos de resistència a l'extracció i l'ús de combustibles fòssils a Austràlia, però presta especial atenció al carbó, ja que és especialment brut i, per tant, focus de moltes accions d'activisme a favor d'aquesta transició.

La base de dades que dóna suport aquesta ruta ofereix detalls d'estudis de casos útils per a aquells activistes que exerceixen pressió a favor de la consecució d'una transició justa des de la producció de carbó, "abordant les dificultats associades al tancament de centrals elèctriques i a les propostes de expansió i creació de noves mines. En una transició justa, evitem substituir l'ús del carbó pel de gas o petroli "explica Anitra Nelson, professora associada del projecte AEJ qui recorda que els casos també inclouen danys i riscos constants de vessaments de petroli a l'oceà i lluites sindicals contra pràctiques que resulten insegures per a treballadors de plataformes marítimes de gas.
Els casos mostren com organitzacions no governamentals ambientals locals, pobles indígenes, ciutadans, comunitats, científics, governs locals i partits polítics es mobilitzen al voltant de la reivindicació d'una transició justa cap a una societat lliure de carbó. Fa referència al tancament d'instal·lacions de producció de carbó com Port Augusta al Sud d'Austràlia i Anglesea i Latrobe Valley, a Victoria, a causa de la manca de viabilitat econòmica, l'èxit de l'activisme, l'envelliment de la infraestructura i l'augment de l'oferta i demanda d'energia renovable. Quan les centrals tanquen ràpidament oferint poc suport a les comunitats que depenen de la indústria local, la "transició justa" dóna suport al reciclatge d'aquests treballadors per a noves ocupacions en indústries netes, de protecció ambiental i de justícia restaurativa.

L'extracció i el processament actuals de carbó tenen nombrosos costos socials i ambientals, inclosa la pol·lució de l'aire per la pols i els contaminants causats per la perforació i la voladura, l'excavació, el moviment de terrenys, l'eliminació de deixalles i el transport de carbó.

L'ONG de Victòria Environmental Justice Austràlia (AEJ) afirma que més de 3.000 australians moren per exposició a la contaminació de l'aire anualment i que el cost de la crema de carbó per a la salut de les persones s'estima en 2.600 milions de dòlars australians per any. Així doncs, es generen condicions de treball insalubres i insegures, gran impotència de la comunitat així com la pèrdua del sentiment de pertinença al lloc quan la producció de carbó acaba dominant el veïnat. Una preocupació fonamental per a les persones de tot el món és la incidència en el canvi climàtic global no només de la producció i utilització de carbó sinó també de petroli i gas.
Aquest nou mapa i els casos estudiats són la fase inicial d'un projecte molt més extens que dóna suport a la investigació activa en campanyes de justícia ambiental i proporciona un fòrum per documentar públicament casos d'injustícia ambiental a Austràlia.

La base de dades interactiva EJAtlas ha mapejat més de 2.200 casos de justícia ambiental, identificant i proporcionant detalls de conflictes socioambientals a tot el món. El treball de centenars de col·laboradors activistes, investigadors, acadèmics, ONG internacionals i ciutadans preocupats permet presentar conflictes que van tracten sobre la conservació de la biodiversitat, la mineria, la justícia climàtica i la gestió de deixalles. EJAtlas s'està expandint a través del projecte ACKnowl-EJ, un projecte de tres anys finançat pel Consell Internacional de Ciències Socials (ISSC). ACKnowl-EJ se centra en el potencial transformador dels moviments ciutadans, els enfocaments "participatius" a les polítiques ambientals, i les noves pràctiques institucionals nascudes de diversos sistemes de coneixement, que mostren com les alternatives sovint neixen de la resistència.