UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Durant les últimes dècades hem vist disparar-se els índexs de desigualtat en molts països del món. Espanya no ha estat una excepció, més aviat el contrari: Espanya és un dels països de l'OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) on més ha crescut la desigualtat. ¿Han de preocupar-nos aquests increments en la desigualtat? Si és així, ¿només per una qüestió de justícia social o per alguna cosa més?

En el seu article publicat recentment a la revista Sustainable Development, David Castells-Quintana de la UAB, al costat de Vicente Royuela i Fabian Theil de la UB, han estudiat l'evolució de la desigualtat per gairebé la totalitat dels països del món durant les últimes tres dècades. En fer-ho, han estudiat també l'evolució de l'Índex de desenvolupament humà (IDH). L'IDH, publicat regularment pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), és un índex que combina informació sobre producció per càpita, educació i salut. Aquest índex és ara per ara una mesura internacional molt reconeguda per mesurar el desenvolupament dels països. L'anàlisi detallada de les dades que realitzen Castells-Quintana i coautors en el seu article reflecteix que la desigualtat d'ingressos és un factor determinant per explicar el (sub) desenvolupament humà.

Una mica de desigualtat és bona. Sense ella, els incentius per a la inversió, per l'acumulació de capital (tant físic com humà), l'esforç i la presa de riscos necessaris, desapareixerien. Però quan la desigualtat assoleix alts nivells, els seus costos comencen a disparar-se. Una desigualtat alta no només és indesitjable per qüestions ètiques; també pot ser desastrosa en termes socioeconòmics. Una alta desigualtat desmoralitza als ciutadans que la pateixen (els pobres), podent reduir els seus incentius per incrementar la seva productivitat, per exemple, estudiant o esforçant-se més. A més, una elevada desigualtat ens acaba afectant també a tots. La desigualtat trenca la cohesió social, genera conflicte social i desemboca en conflicte polític (fins i tot violent), populismes (tant de dreta com d'esquerra), corrupció i polítiques equivocades. Així, la desigualtat condueix al subdesenvolupament institucional, i reforça les dinàmiques de concentració de l'ingrés.

En el seu article, els autors mostren que a mesura que els països experimenten una major desigualtat això no només afecta el seu acompliment econòmic, sinó que també genera un deteriorament en els nivells educatius i de salut. En poques paraules, els autors mostren que la desigualtat causa subdesenvolupament humà. Així, el que es posa en relleu és que la lluita contra la desigualtat és una estratègia per aconseguir no només una societat més cohesionada sinó també més pròspera.