UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Entre el neolític i les etapes posteriors, diverses pràctiques funeràries van conviure a la zona oriental de la Península Ibèrica des del Mediterrani fins a l'Atlàntic. Segons les dades arqueològiques, al final del Neolític van coexistir les coves sepulcrals amb els monuments megalítics, alhora que continuaven dels enterraments a cel obert del Neolític Mig.
 
Aquest estudi tenia com a objectiu principal analitzar, per primer cop, les relacions biològiques entre els individus que representen les diverses cultures funeràries, a partir de la seva morfologia dental. Així es comparaven les dades extretes de 156 individus d'aquest període, procedents de les tres tipologies de jaciments del País Basc i es compara amb dades publicades de l’est de la Península Ibèrica per tal de valorar la dinàmica de la població, incloent-hi el paper de les migracions i d'altres factors.
 
Els resultats obtinguts indiquen que no hi ha diferències significatives entre els grups que viuen a la regió Atlàntica i els de la regió Mediterrània. La manca de diferències podria estar relacionada amb les activitats comercials entre les dues conques, la qual cosa contribuiria a l'intercanvi d'individus entre els grups. A més, segons les afinitats biològiques, les activitats comercials al llarg de la Mediterrània tenen una influència més marcada a les poblacions catalanes que a les de la conca atlàntica.
 
No hi ha diferències biològiques entre els grups que representen la cultura de sepulcres de fossa i les coves sepulcrals de cada àrea. Finalment, els grups megalítics de la conca atlàntica difereixen més de la població circumdant. Això podria ser indicatiu d'un origen biològic lleugerament diferent de les persones relacionades amb aquesta cultura.