Entrevisten a la professora Teresa Giménez a 'La Voz de Galicia'

22/12/2017

El passat dimarts 12 de desembre, el Congrés dels Diputats va aprovar per unanimitat el projecte de llei que reconeix als animals com a «éssers vius dotats de sensibilitat».
Amb motiu d’aquesta nova incorporació al Codi Civil, el diari La Voz de Galicia va entrevistar a Teresa Giménez, professora de la Facultat de Dret de la UAB i directora del Màster en Dret Animal i Societat. A continuació, reproduïm l’entrevista que li van fer al mitjà gallec.


Quines conseqüències jurídiques té el canvi a Espanya?

Des del punt de vista del Dret és un pas molt important perquè el Codi Civil és el pilar en el qual es basen la resta d’institucions jurídiques. La proposta del canvi d’estatut jurídic dels animals implica que aquests, fins ara contemplats com a coses, passin a ser considerats «éssers vius dotats de sensibilitat». França ja va modificar el 2015 el seu Codi Napoleó en aquest sentit. Portugal ho va fer al desembre de l’any passat. Però la primera vegada que la ciència va declarar als animals com a éssers “amb sentència”, va ser als anys 70. El 2012, un grup molt prestigiós d’experts en neurociències, es va reunir a la Universitat de Cambridge i va publicar un manifest, que ha tingut una gran influència, en el que s’avalava que els animals tinguessin consciència de si mateixos i no havien de ser tractats com a coses.

La ciència ha ajudat que hi hagi un canvi normatiu?

La ciència ha ajudat que hagin anat sorgint a Europa canvis normatius com el del Codi Civil d’Àustria (ABGB), el 1988. O els posteriors d’Alemanya (BGB) o Suïssa. Els avanços científics tenen una influència enorme en el desenvolupament de la societat i en el Dret. Han impulsat les lleis que veuen a l’animal com un ésser capaç d’experimentar sensacions i sentiments. La UE, a part, té un ampli cos legislatiu en temes de Benestar Animal. Ho veiem, fins i tot, en l’etiquetatge dels ous. Europa ha desenvolupat en els últims 40 anys una legislació molt progressista al respecte. Ho ha fet promovent estàndards enfocats a millorar la qualitat de vida dels animals. El canvi de l’estatut jurídic dels animals que s’ha aprovat a tràmit pel Congres, va en consonància amb l’article 13 del Tractat de Lisboa, que recull de forma taxativa que “en matèria d’agricultura, pesca, transport, mercat interior, investigació i desenvolupament tecnològic i espai, la Unió i els Estats membres tindran plenament en compte les exigències en matèria de benestar dels animals com a «éssers sensibles»”. Abans del 2009, Àustria, Alemanya o Suïssa, i també Catalunya, ja van canviar l’estatut jurídic dels animals en els seus respectius Codis, però ho van fer amb una fórmula negativa al dir que “no són coses”. Però en el Dret, una afirmació negativa resulta molt difícil d’aplicar. França va ser el primer país a deixar d’utilitzar la fórmula negativa.

Quines conseqüències socials comportarà el canvi normatiu?

Pot contribuir a millorar la convivència. S’espera una millora en alguns aspectes. És, potser, una normalització de la compassió i una acceptació positiva que els animals són éssers vius. Anem a procurar una millor integració dels animals a la societat. De fet, aquesta reforma jurídica ha sigut impulsada massivament per la societat, a través de la recollida de firmes que va portar a terme l’Observatori de Justícia i Defensa Animal.

Hi ha qui diu que ens estem passant amb els animals, que a nivell social hi ha unes altres prioritats.

Els progressos socials no impliquen que s’avanci en una qüestió en detriment d’una altra, el que fan és ampliar la nostra visió social i contribuir en crear un món molt més harmònic.

Al Congres van advertir del perill de regalar un animal. L’abandonament és encara molt alt.

És una lacra social que ens agradaria molt eradicar. La Fundació Affinity porta molts anys treballant en aquest sentit. Holanda i Alemanya tenen ja una tassa zero d’abandonament. Probablement perquè hi ha un major coneixement sobre la tinença responsable dels animals de companyia.