Entrevista: Nabila Elisabeth Zbairi, membre d'Antígona i guanyadora del premi al millor TFG del Grau en Dret 2017-2018

 

Nabila Elisabeth Zbairi és criminòloga i jurista i membre del grup de recerca Antígona. Actualment es troba cursant el màster de l’Advocacia de la UAB, és coordinadora del Postgrau en Gènere i Igualtat i del Postgrau en Violències Masclistes. A més, el passat novembre va ser premiada pel millor TFG del Grau en Dret 2017-2018. Hem parlat amb ella per a saber més sobre Antígona i les qüestions de gènere, sobre les quals és una veu autoritzada.

És un grup de recerca constituït des de fa més de divuit anys, que va sorgir amb la idea de implantar el feminisme tant dins del món acadèmic com jurídic. El grup es dedica a estudiar gènere, ciutadania i drets en perspectiva de gènere i està format per juristes, sociòlogues, una politòloga, psicòlogues... que entenen el feminisme com a transversa i imprescindible dins del món de la justícia. Al cap i a la fi som una petita gran família polifacètica amb un full de ruta molt clar.

 

2.El 2009, Antígona va ser reconegut com a grup de recerca consolidat per la Generalitat, què significa aquest nomenament per a un grup com el vostre?

Per a nosaltres és el reconeixement que demostra molts anys de feina ben feta i de manera seriosa. Tot això s’ha aconseguit amb una regularitat en quant a la publicació d’articles, participació en I+D i recerques tant a nivell local com europeu amb efectes a la societat i que finalment han donat els seus fruits.

 

3.Formeu part del Departament de Ciència Política i Dret Públic. El vostre camp d’estudi sobrepassa les fronteres de la UAB?

Si, la nostra seu es troba aquí, però al mateix temps col·laborem amb entitats i associacions d’arreu, com Creación Positiva, de Barcelona. A més, no només treballem amb entitats relacionades amb el món acadèmic, sinó que també ho fem amb altres relacionades amb el feminisme social o de base.

 

4.Més enllà de la recerca, de quina manera participa Antígona per al desenvolupament positiu dels drets de les dones en perspectiva de gènere?

Principalment mitjançant formacions i xerrades. Som un grup de referència per a ponències en casos especialitzats com la gestació per substitució o advocacia relacionada amb el feminisme, pel que quan una associació o un ajuntament programa un acte, sovint se’ns contacta per a reforçar-lo. En aquest cas, tenim la sort de comptar amb companyes expertes en diferents camps, i així podem abraçar una gran varietat de temes  pel que fa a la seva difusió.

 

5.L’existència de grups com Antígona és símptoma d’una societat desigual en qüestions de gènere?

Per una part si però per l’altra no. És a dir, els estudis o estadístiques que rebel·len els nostres treballs com a grup, demostren que encara hi ha moltes coses per millorar. Tot i així, el nostre camp d’estudi, les qüestions de gènere, són un tema més per a analitzar, com bé pot ser la geopolítica o el dret públic, entre d’altres. Ab initio, doncs, no es pot considerar que sigui un mal símptoma, però si que és positiu que existeixin grups com el nostre o de característiques semblants, ja que volen posar fre a una mancança detectada dins la societat.

 

6.Quina és la fita més important de les assolides per Antígona?

Si n’he de dir una, com a una integrant més del puzle que conforma el grup, aquesta és haver agrupat una quantitat tan gran de dones - majoritàriament juristes - molt professionals i potents en els seu camp, amb capacitat de treballar en grup i unir coneixements, sempre amb companyerisme i sororitat entre nosaltres. També en destaco l’aportació que s’ha fet des d’Antígona per a demostrar amb arguments que el feminisme no es qüestió de quatre boges, la qual cosa també ha portat molta feina.

 

7.Quina és la línia d’actuació a seguir veient que 973 dones han estat assassinades víctimes de la violència de gènere a Espanya des del 2003? Com valora Antígona aquestes dades?

És nefast. Aquesta dada ens demostra que, com a societat, tenim un problema. Per això hem de remoure consciència, fer arribar les idees a persones amb capacitat de propagar-les. Per això, el millor seria fer-ho arribar a la política, que pot actuar com a altaveu i a més, és on rauen les competències legislatives. El millor que podem fer nosaltres és actuar en conjunt, formant una cadena d’actes, de manera que cada persona tingui un rol: les advocades des de l’advocacia, les professores a les aules... 

 

8. En la part personal, vas rebre el premi del Millor TFG del Grau en Dret amb un treball sobre el delicte d’ stalking des d’una perspectiva de gènere. Tenia un rerefons o com a objectiu la conscienciació?

Sí, totalment. Quan jo vaig conèixer aquest concepte feia 3r de Criminologia, però realment a Espanya va estendre’s el 2013, quan va entrar a ser regulat pel codi penal i llavors a la gent la va agafar per sorpresa, mentre que a altres països ja feia temps que es considerava un delicte. I va ser llavors quan em vaig adonar que l’assetjament no removia prou consciències dins la societat. Així doncs, va ser una motivació personal –va ser el tema central dels meus TFG de Dret i Criminologia- la que em va portar a interessar-m’hi per a propagar-lo, perquè crec que és important que es tingui en compte dins de la societat.

 

9. El premi en qüestió és atorgat per l’Observatori per a la Igualtat. Com valores l’existència d’aquests premis amb un rerefons tan clar?

És molt positiu que un premi d’aquestes característiques arribi a la seva 3ra edició. Tanmateix, hauria de portar molt més temps, perquè ajuda treballs molt interessants a sortir a la llum, de manera que és una de les maneres, com t’he dit abans, de començar una cadena d’actes per a aconseguir una societat més justa. A més, demostra que l’alumnat té un fort interès en qüestions de gènere, i això és un èxit com a societat.

 

10.Per últim, de quina manera es pot col·laborar des de la UAB per a la igualtat de gèneres dins el campus?

L’Observatori per a la Igualtat porta molt temps fent una feina excel·lent al campus. Entitats com aquesta creen consciències a nivell d’estudiantat i professora. A més, totes les companyes que hi col·laboren són accessibles i no estan al marge del que és la vida del campus. L’existència de entitats relacionades amb la universitat i que treballen qüestions de gènere, demostra que la UAB hi està interessada, de manera que fa efectiva la via feminista. També és molt important la feina que es fa des de les xarxes i pàgines de les facultats, on de fet apareixerà aquesta entrevista.