Entrevista al Grup d’Educació i Gènere de la Facultat de Ciències de l’Educació
Dra. Ingrid Agud-Morell, professora Lectora Serra Húnter del Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social de la Facultat de Ciències de l’Educació. Membre del grup de recerca Emigra-CERmigracions. Coordinadora del Grup d’Educació i Gènere.
15/03/2019
Com i quan sorgeix la idea de crear aquest grup d’Educació i Gènere?
Al Juliol de 2017, la Vicedegana d’Estudis informava sobre la Llei catalana d’Igualtat efectiva entre dones i homes (17/2015), la qual indica que la perspectiva de gènere ha de ser promoguda a les universitats i que serà avaluada la seva inclusió o el seu pla d’inclusió a les acreditacions dels Graus i de Postgraus (punt 1.a). També anunciava que l'AQU es trobava en aquell moment preparant el Marc d’Avaluació d’aquesta part de la llei conjuntament amb la Comissió Dona i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya. Ara ja està elaborada i una representant va venir a presentar-la al nostre Grup d’Educació i Gènere el mes de Febrer.
Finalment, s’informava de les mesures del Tercer pla d’acció per a la igualtat entre dones i homes a la Universitat Autònoma de Barcelona (2014-2017) on s’indica que cal: “Explicitar la perspectiva de gènere en l’elaboració de les guies docents i els programes de les assignatures des d’un model d’universitat inclusiva.
Arran d’aquesta necessitat normativa, a l’inici del curs 2017-18 les Vicedeganes Marta Bertran i Anna Marbà fan una crida a tot els professorat, estudiantat i PAS que tinguin interès en aquest tema per fer una reunió oberta i començar a treballar en la creació d'un grup reflexiu i de treball per veure quines qüestions s’haurien de tenir en compte quan parlem de perspectiva de gènere.
A partir d’aquí s’estableix un grup informal, ens anem reunint un cop al mes per tractar temes oberts sobre la perspectiva de gènere: parlàvem de què volia dir per nosaltres la perspectiva de gènere, el feminisme, ens proposàvem lectures, activitats...
Vam crear un moodle on anunciàvem totes les convocatòries i comptàvem amb bastant assistència, sobretot d’estudiantat de pedagogia i educació social, bastantes professores i algun professor, però molt pocs, només un home de tant en tant.
Mentre estàvem en aquest procés de creació de grup va sortir la convocatòria de Projectes de Millora de la Qualitat Docent que convoca l’OQD (Oficina de Qualitat Docent) que pertany a l’ Institut de Ciències de l'Educació de la UAB.
Això va ser al voltant del juny de l’any passat quan el grup ja portava uns mesos de rodatge. Vam redactar el projecte, el vam presentar a la convocatòria i ens la van donar. Per tant, a partir del setembre de 2018, ja començàvem com un grup de millora de la qualitat docent formal. Des d’aleshores hem continuat amb el mateix funcionament però ara tenim un compromís.
Finalment, s’informava de les mesures del Tercer pla d’acció per a la igualtat entre dones i homes a la Universitat Autònoma de Barcelona (2014-2017) on s’indica que cal: “Explicitar la perspectiva de gènere en l’elaboració de les guies docents i els programes de les assignatures des d’un model d’universitat inclusiva.
Arran d’aquesta necessitat normativa, a l’inici del curs 2017-18 les Vicedeganes Marta Bertran i Anna Marbà fan una crida a tot els professorat, estudiantat i PAS que tinguin interès en aquest tema per fer una reunió oberta i començar a treballar en la creació d'un grup reflexiu i de treball per veure quines qüestions s’haurien de tenir en compte quan parlem de perspectiva de gènere.
A partir d’aquí s’estableix un grup informal, ens anem reunint un cop al mes per tractar temes oberts sobre la perspectiva de gènere: parlàvem de què volia dir per nosaltres la perspectiva de gènere, el feminisme, ens proposàvem lectures, activitats...
Vam crear un moodle on anunciàvem totes les convocatòries i comptàvem amb bastant assistència, sobretot d’estudiantat de pedagogia i educació social, bastantes professores i algun professor, però molt pocs, només un home de tant en tant.
Mentre estàvem en aquest procés de creació de grup va sortir la convocatòria de Projectes de Millora de la Qualitat Docent que convoca l’OQD (Oficina de Qualitat Docent) que pertany a l’ Institut de Ciències de l'Educació de la UAB.
Això va ser al voltant del juny de l’any passat quan el grup ja portava uns mesos de rodatge. Vam redactar el projecte, el vam presentar a la convocatòria i ens la van donar. Per tant, a partir del setembre de 2018, ja començàvem com un grup de millora de la qualitat docent formal. Des d’aleshores hem continuat amb el mateix funcionament però ara tenim un compromís.
Quin és l’objectiu principal d’aquest grup de treball?
Tenim dos objectius principals:
Un és el l’objectiu del grup de recerca que té l’objectiu de fer una diagnosi dels graus d’educació i veure quines són les bones pràctiques i les mancances que tenim pel que fa a la perspectiva de gènere. Per assolir aquest objectiu estem fent una gran recerca teòrica per entendre què vol dir perspectiva de gènere i veure quins són els objectes d’estudi que hem de mirar. Ja siguin els continguts, les metodologies docents, les formes d’avaluació, les estructures, les subjectivitats... Estem elaborant tota aquesta teoria sobretot basant-nos molt en les teories de la pedagogia crítica feminista.
També es preveuen unes jornades pel novembre del 2019 on es presentaran els primers avenços del grup de recerca i els treballs dels estudiants que estan fent les seves recerques vinculant-les a la feina del grup.
D’altra banda, tenim l’objectiu de mantenir les trobades del Grup Obert més de caire reflexiu-activista cada primer dimecres de mes. Es vol remoure a tota la comunitat universitària de la Facultat de Ciències de l’Educació i continuar amb aquestes trobades més informals. Fins ara el que hem fet són xerrades: ens venen a presentar tesis doctorals o altres treballs acadèmics relacionats amb la perspectiva de gènere; des de l’AQU ens van venir a presentar aquest marc normatiu en funció del qual s’avaluaran els graus a partir d’ara; fem lectures i les comentem; fem debats o accions puntuals de difusió... A més s’accepten suggeriments i hi ha una bústia oberta on cadascú pot dir temes que li agradaria tractar.
Per exemple, el proper dimecres 3 d’abril vindrà una doctoranda que està fent recerca sobre l’ús de l’espai amb perspectiva de gènere, en concret l’ús dels patis d’escoles de primària. Primer ens presentarà la seva tesi i després hi haurà un debat per veure com fer de la Facultat d’Educació un espai més feminista, inclusiu, que sigui còmode per tothom. O anteriorment també, les estudiants premiades pels seus Treballs de Fi de Grau amb perspectiva de gènere van venir a presentar les seves recerques.
Un és el l’objectiu del grup de recerca que té l’objectiu de fer una diagnosi dels graus d’educació i veure quines són les bones pràctiques i les mancances que tenim pel que fa a la perspectiva de gènere. Per assolir aquest objectiu estem fent una gran recerca teòrica per entendre què vol dir perspectiva de gènere i veure quins són els objectes d’estudi que hem de mirar. Ja siguin els continguts, les metodologies docents, les formes d’avaluació, les estructures, les subjectivitats... Estem elaborant tota aquesta teoria sobretot basant-nos molt en les teories de la pedagogia crítica feminista.
També es preveuen unes jornades pel novembre del 2019 on es presentaran els primers avenços del grup de recerca i els treballs dels estudiants que estan fent les seves recerques vinculant-les a la feina del grup.
D’altra banda, tenim l’objectiu de mantenir les trobades del Grup Obert més de caire reflexiu-activista cada primer dimecres de mes. Es vol remoure a tota la comunitat universitària de la Facultat de Ciències de l’Educació i continuar amb aquestes trobades més informals. Fins ara el que hem fet són xerrades: ens venen a presentar tesis doctorals o altres treballs acadèmics relacionats amb la perspectiva de gènere; des de l’AQU ens van venir a presentar aquest marc normatiu en funció del qual s’avaluaran els graus a partir d’ara; fem lectures i les comentem; fem debats o accions puntuals de difusió... A més s’accepten suggeriments i hi ha una bústia oberta on cadascú pot dir temes que li agradaria tractar.
Per exemple, el proper dimecres 3 d’abril vindrà una doctoranda que està fent recerca sobre l’ús de l’espai amb perspectiva de gènere, en concret l’ús dels patis d’escoles de primària. Primer ens presentarà la seva tesi i després hi haurà un debat per veure com fer de la Facultat d’Educació un espai més feminista, inclusiu, que sigui còmode per tothom. O anteriorment també, les estudiants premiades pels seus Treballs de Fi de Grau amb perspectiva de gènere van venir a presentar les seves recerques.
Qui forma part d’aquest projecte?
En el grup de recerca hi ha professores i un professor del Departament de Pedagogia Sistemàtica i Socials, de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal, de Didàctica de les Matemàtiques i les Ciències Experimentals i de Pedagogia Aplicada. Entre les professores, comptem amb l’experta en gènere la dra. Montserrat Rifà, autora de la guia per la inclusió de la perspectiva de gènere en Educació de la Xarxa Vives i la guia per a la incorporació de la diversitat sexual i de gènere a les universitats catalanes. També amb expertes i activistes com la professora Mireia Foradada. També en formen part tres estudiants pre-doctorals, quatre estudiants de 4rt de Pedagogia i tres estudiants d’Educació Social. També comptem amb dos estudiants de pedagogia en pràctiques i quatre estudiants de TFG.
Pel que fa a la part del grup reflexiu-activista és molt més obert que va variant en participants en funció del tema que tractem i que sol estar format per al voltant d’unes 15 persones i a vegades moltes més.
Pel que fa a la part del grup reflexiu-activista és molt més obert que va variant en participants en funció del tema que tractem i que sol estar format per al voltant d’unes 15 persones i a vegades moltes més.
Un dels objectius que teniu és el de revisar amb perspectiva de gènere els coneixements que es transmeten en la docència. Què entenem per perspectiva de gènere?
Hi ha molts fronts oberts quan parlem d’això.
Un té a veure amb el contingut que s’ensenya. L’epistemologia de les assignatures té un biaix de gènere perquè està fonamentada en teories androcèntriques, és a dir, que han tingut en compte només una perspectiva sobre el fenomen que estudien. Fins ara, aquesta perspectiva ha estat la d’un home, amb certs privilegis, certa classe social, de certa zona geogràfica del món, etc.
Per tant aquest biaix teòric o epistemològic es troba en els continguts de qualssevol matèria. Un exemple podria ser els estudis de Kohlberg sobre el desenvolupament moral de les persones, mentre que la seva teoria es generalitzada i acceptada arreu en el món de l’educació, les seves probes empíriques només estaven realitzades amb pocs nens, homes. S’entén com una teoria valida quan té un biaix, de mostra, de perspectiva interpretativa, etc. O quan s’ensenya la història de l’educació no s’ensenya la història silenciada de moltes dones. Per tant d’una banda cal revisar els continguts i ser crític per no donar per suposat que els continguts són neutres.
Hi ha una autora, Adrienne Rich, que diu que ”l’objectivitat és el nom que la societat patriarcal dona a la subjectivitat masculina”.
D’altra banda s’han de mirar les metodologies docents. Des dels exemples que es posen a classe que reprodueixen una heteronormativitat estructural fins a l‘ús del llenguatge. O el fet d’utilitzar el masculí genèric on se suposa que les dones ens hem de sentir incloses però no sempre, la forma com es fan els agrupaments a classe, com el docent promou la participació equitativa a l’aula... El docent té certa responsabilitat en promoure aquesta equitat d’intervencions a l’aula.
D’altra banda, també ha de promoure la representativitat institucional perquè també ens trobem amb que, tot i ser la majories d’estudiants noies, els delegats acostumen a ser nois, hi ha una sobre representació d’ells quan elles són majoria. Un altre àmbit és el de l’avaluació.
En definitiva, cal treballar tenint en compte els tres eixos principals de les pedagogies feministes (definits per l’associació de Gender&Education): resistir les jerarquies d’autoritat per tant, fer un ambient d’aprenentatge més participatiu; utilitzar l’experiència com una font es a dir, paral·lelament a les fonts tradicionals d’aprenentatge com articles, llibres etc es proposa utilitzar les experiències de vida dels estudiants i els professors com material d’aprenentatge i per últim emfatitzar l’aprenentatge transformatiu, es a dir que no només es tracti d’adquirir coneixements però per canviar el seu pensament cap a noves direccions, fer conscients les interpretacions personals dels fenòmens socials i validar noves maneres crítiques de llegir-los.
Per últim, també cal revisar la nostra subjectivitat com docents, perquè tots nosaltres portem una càrrega cultural, una heteronormativitat i uns valors patriarcals. Per tant, aquest “qui” també és important ja que ha de ser algú que s’ha de qüestionar la seva neutralitat, fer auto crítica, replantejar-se què està fent.
La negació a reconèixer el problema molts autors l'anomenen “ceguesa de gènere”, la incapacitat del docent d’identificar aquestes desigualtats o injustícies i que pot generar que, sense adonar-te’n, reprodueixis el sistema hegemònic de sexe- gènere o performis de nou aquestes estructures.
Un dels problemes més grans a l’hora de treballar amb perspectiva de gènere és quan ens trobem amb la frase :“No a la meva assignatura això no cal perquè no tenim aquest problema”.
Un té a veure amb el contingut que s’ensenya. L’epistemologia de les assignatures té un biaix de gènere perquè està fonamentada en teories androcèntriques, és a dir, que han tingut en compte només una perspectiva sobre el fenomen que estudien. Fins ara, aquesta perspectiva ha estat la d’un home, amb certs privilegis, certa classe social, de certa zona geogràfica del món, etc.
Per tant aquest biaix teòric o epistemològic es troba en els continguts de qualssevol matèria. Un exemple podria ser els estudis de Kohlberg sobre el desenvolupament moral de les persones, mentre que la seva teoria es generalitzada i acceptada arreu en el món de l’educació, les seves probes empíriques només estaven realitzades amb pocs nens, homes. S’entén com una teoria valida quan té un biaix, de mostra, de perspectiva interpretativa, etc. O quan s’ensenya la història de l’educació no s’ensenya la història silenciada de moltes dones. Per tant d’una banda cal revisar els continguts i ser crític per no donar per suposat que els continguts són neutres.
Hi ha una autora, Adrienne Rich, que diu que ”l’objectivitat és el nom que la societat patriarcal dona a la subjectivitat masculina”.
D’altra banda s’han de mirar les metodologies docents. Des dels exemples que es posen a classe que reprodueixen una heteronormativitat estructural fins a l‘ús del llenguatge. O el fet d’utilitzar el masculí genèric on se suposa que les dones ens hem de sentir incloses però no sempre, la forma com es fan els agrupaments a classe, com el docent promou la participació equitativa a l’aula... El docent té certa responsabilitat en promoure aquesta equitat d’intervencions a l’aula.
D’altra banda, també ha de promoure la representativitat institucional perquè també ens trobem amb que, tot i ser la majories d’estudiants noies, els delegats acostumen a ser nois, hi ha una sobre representació d’ells quan elles són majoria. Un altre àmbit és el de l’avaluació.
En definitiva, cal treballar tenint en compte els tres eixos principals de les pedagogies feministes (definits per l’associació de Gender&Education): resistir les jerarquies d’autoritat per tant, fer un ambient d’aprenentatge més participatiu; utilitzar l’experiència com una font es a dir, paral·lelament a les fonts tradicionals d’aprenentatge com articles, llibres etc es proposa utilitzar les experiències de vida dels estudiants i els professors com material d’aprenentatge i per últim emfatitzar l’aprenentatge transformatiu, es a dir que no només es tracti d’adquirir coneixements però per canviar el seu pensament cap a noves direccions, fer conscients les interpretacions personals dels fenòmens socials i validar noves maneres crítiques de llegir-los.
Per últim, també cal revisar la nostra subjectivitat com docents, perquè tots nosaltres portem una càrrega cultural, una heteronormativitat i uns valors patriarcals. Per tant, aquest “qui” també és important ja que ha de ser algú que s’ha de qüestionar la seva neutralitat, fer auto crítica, replantejar-se què està fent.
La negació a reconèixer el problema molts autors l'anomenen “ceguesa de gènere”, la incapacitat del docent d’identificar aquestes desigualtats o injustícies i que pot generar que, sense adonar-te’n, reprodueixis el sistema hegemònic de sexe- gènere o performis de nou aquestes estructures.
Un dels problemes més grans a l’hora de treballar amb perspectiva de gènere és quan ens trobem amb la frase :“No a la meva assignatura això no cal perquè no tenim aquest problema”.
Quines accions concretes realitzeu per tal d’assolir i potenciar els objectius que té el projecte?
A les primeres sessions del grup de recerca vam estar dissenyant un ítem per recollir en els informes de seguiment informació relativa a la perspectiva de gènere.
Primer es va preguntar “hi ha perspectiva de gènere en aquesta assignatura?, quins són els punts forts i els punts febles?”, però després es va canviar i com que no sabíem què és el que la gent entendria vam decidir preguntar “hi ha perspectiva de gènere?- si, per què? –No, per què? i – No ho sé, per què?”. Amb aquests perquès podrem veure què entén la gent.
De moment, el que estem fent és analitzar aquest recull que s’ha fet amb els informes de seguiment per veure què entén la gent. El que ens estem trobant és que molta gent entén que incloure perspectiva de gènere és incloure dones en les bibliografies, que està bé i aquest és un bon inici, el de refer els referents.
D’altra banda estem dissenyant unes dinàmiques per fer amb els professors per veure què entenen ells com a perspectiva de gènere i com la volen introduir. En segon lloc, s’estan preparant entrevistes als delegats dels cursos de tots els graus i també estem fent un qüestionari per aplicar a tots els 4rts cursos en relació a les competències adquirides pel que fa a la perspectiva de gènere.
A més, el que estem fent és aplicar la feina que ja estava fent l’Observatori per la Igualtat de la UAB, que ja va pel tercer Pla d’Acció per a la Igualtat entre dones i homes a la UAB, però centrant-nos en concret en la Facultat de Ciències de l’Educació.
Primer es va preguntar “hi ha perspectiva de gènere en aquesta assignatura?, quins són els punts forts i els punts febles?”, però després es va canviar i com que no sabíem què és el que la gent entendria vam decidir preguntar “hi ha perspectiva de gènere?- si, per què? –No, per què? i – No ho sé, per què?”. Amb aquests perquès podrem veure què entén la gent.
De moment, el que estem fent és analitzar aquest recull que s’ha fet amb els informes de seguiment per veure què entén la gent. El que ens estem trobant és que molta gent entén que incloure perspectiva de gènere és incloure dones en les bibliografies, que està bé i aquest és un bon inici, el de refer els referents.
D’altra banda estem dissenyant unes dinàmiques per fer amb els professors per veure què entenen ells com a perspectiva de gènere i com la volen introduir. En segon lloc, s’estan preparant entrevistes als delegats dels cursos de tots els graus i també estem fent un qüestionari per aplicar a tots els 4rts cursos en relació a les competències adquirides pel que fa a la perspectiva de gènere.
A més, el que estem fent és aplicar la feina que ja estava fent l’Observatori per la Igualtat de la UAB, que ja va pel tercer Pla d’Acció per a la Igualtat entre dones i homes a la UAB, però centrant-nos en concret en la Facultat de Ciències de l’Educació.
Quin paper tenen els diversos sectors del món educatiu (professors, alumnes, PAS) en la missió d’educar des de una perspectiva de gènere?
Si volem aconseguir realment erradicar la desigualtat i que hi hagi equitat entre homes i dones, és una feina en la que tota la comunitat educativa ha d’estar alerta i considerar-la com a prioritat. Si estem formant a generacions i generacions de mestres que educaran a generacions i generacions de persones, han de sortir d’aquí amb unes competències per analitzar críticament la realitat i transformar-la. Tots hem d’unir forces i tothom ha d’aportar el seu gra de sorra. I el PAS també perquè en el dia a dia hem de saber analitzar on es troben aquestes fronteres.
Un altre dels objectius que expliqueu que teniu és el d’incorporar de forma transversal en els estudis de les ciències de l’educació una aproximació feminista. En què consisteix aquesta aproximació?
Sobretot que no es generi la consciencia de que això es soluciona només incloent una assignatura, que evidentment seria una de les necessitats que tindríem, incloure una assignatura d’educació i gènere. Però també és analitzar les formes de fer docents basant-nos en els tres principis de les pedagogies feministes que mencionava anteriorment.
De quina manera es pot col·laborar en aquest Grup de Treball?
El grup reflexiu-activista és un grup obert per tant no hi ha cap compromís i pot entrar i sortir tothom qui ho vulgui. Ens reunim el primer dimecres de cada mes a l’aula Ferran Ferrer al G6 de 13:00 a 14:30h.
Tenim la pàgina web (http://pagines.uab.cat/educacioigenere/ca) per anar seguint el que fem (les ordres del dia, la proposta programàtica del proper dimecres...), tenim també el correu electrònic educacio.genere@uab.cat per tothom que vulgui tenir més informació i el moodle per aquells que han donat el seu NIU a la coordinació.
Tothom és benvingut, perquè no només nosaltres fem propostes del què farem. S’accepten propostes de tothom que li interessi un tema per la Facultat i la programació no està tancada. Som un grup viu i participatiu i funcionem seguint aquestes criteris de la pedagogia feminista per tant, no som un grup jeràrquic.
Tenim la pàgina web (http://pagines.uab.cat/educacioigenere/ca) per anar seguint el que fem (les ordres del dia, la proposta programàtica del proper dimecres...), tenim també el correu electrònic educacio.genere@uab.cat per tothom que vulgui tenir més informació i el moodle per aquells que han donat el seu NIU a la coordinació.
Tothom és benvingut, perquè no només nosaltres fem propostes del què farem. S’accepten propostes de tothom que li interessi un tema per la Facultat i la programació no està tancada. Som un grup viu i participatiu i funcionem seguint aquestes criteris de la pedagogia feminista per tant, no som un grup jeràrquic.
Per què considereu que és necessari actualment crear aquest tipus d’iniciatives?
És necessari perquè ja és hora de que les coses canviïn i ja era hora fa molts anys. Virginia Woolf ja deia quan va escriure “una cambra pròpia” al 1929 “espero que d’aquí a 100 anys les coses ja no siguin així”. És evident que ja no estem tan malament però tampoc es pot considerar que ja estiguem bé.
Aquesta iniciativa és necessària perquè hi ha moltes resistències a l’hora de parlar de feminisme, és quelcom que incomoda a la gent i inclús irrita tant homes com dones, com diu la Chimamanda Ngozi.
En certa manera es tracta d’una confrontació amb un mateix per adonar-se dels patrons apressos amb el patriarcat i la heteronormativitat, i no és fàcil. Però no es tracta de culpar a ningú perquè tots formem part de la mateixa cultura, de les mateixes estructures i hem d’evolucionar tots, ha d’evolucionar aquesta forma d’entendre la realitat. És molt important que comenci des de l’educació, ja que som els responsables d’acompanyar a la gent en entendre el món que ens envolta.
Aquesta iniciativa és necessària perquè hi ha moltes resistències a l’hora de parlar de feminisme, és quelcom que incomoda a la gent i inclús irrita tant homes com dones, com diu la Chimamanda Ngozi.
En certa manera es tracta d’una confrontació amb un mateix per adonar-se dels patrons apressos amb el patriarcat i la heteronormativitat, i no és fàcil. Però no es tracta de culpar a ningú perquè tots formem part de la mateixa cultura, de les mateixes estructures i hem d’evolucionar tots, ha d’evolucionar aquesta forma d’entendre la realitat. És molt important que comenci des de l’educació, ja que som els responsables d’acompanyar a la gent en entendre el món que ens envolta.