ENTREVISTA a Judith Solé, vocal permanent de la Comissió General de Codificació del Ministeri de Justícia: "Una ocupació com aquesta sempre reverteix positivament en la docència"

imatge_judithsole1
El passat novembre rebíem la notícia de que Judith Solé, catedràtica del Departament de Dret Privat de la UAB havia estat nomenada vocal permanent de la Comissió General de Codificació del Ministeri de Justícia. Abans ja havia estat magistrada suplent de l’Audiència Provincial de Barcelona i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Hem parlat amb ella per a saber-ne més, sobre aquest nomenament.

26/02/2019

1.Recentment ha accedit a ocupar el càrrec de vocal permanent de  la Comissió General de Codificació del Ministeri de Justícia, com valora aquest nomenament?
Per a mi és un honor formar part d’aquesta Comissió, ja que és un òrgan assessor format per juristes de gran prestigi. Per a qualsevol jurista és una il·lusió. Em sembla un reconeixement a la feina feta i em dona la possibilitat d’intentar millorar la regulació de la nostra societat. Per a mi és una gran satisfacció tenir l’ocasió de fer aquesta aportació.

2.Quina és la seva tasca com a vocal de la Comissió?
El que fan els vocals d’aquesta Comissió és bàsicament treballar els encàrrecs que venen directament del Ministeri de Justícia, que consisteixen en fer estudis i informes dirigits a revisar o proposar determinades normatives. Es tracta de dur a terme els treballs pre-legislatius que poden comportar modificacions del Codi Civil Espanyol i, en general, de la normativa civil estatal.

3.Quin és el seu major repte en el seu càrrec?
De moment, el major repte és estar a l’alçada i poder contribuir amb el meu granet de sorra a millorar i fer més justes i igualitàries les lleis que ens regulen a tots.

4. La Comissió General de Codificació del Ministeri de Justícia no apareix pràcticament als mitjans, a l’ombra del Ministeri de Justícia, en quin grau creu vostè que passa a ser un personatge públic?
Penso que aquest nomenament en cap cas em converteix en un personatge públic. La Comissió General de Codificació és un òrgan molt tècnic que les persones alienes al dret no acostumen a conèixer. Si es treballa des del rigor, el resultat d’aquesta feina queda en l’àmbit intern del Ministeri de Justícia, sense perjudici que després les propostes puguin ser objecte de tramitació parlamentaria. Podríem dir que en tant que òrgan assessor la Comissió es troba en una segona línia pel que fa a la seva visibilitat i, per tant, no acostuma a transcendir.

5.Està exempta de potencials polèmiques?
Ningú n’està, realment. Tot i així, repeteixo, si es fan les coses amb rigor i professionalitat, no hi ha d’haver cap problema.

6.Com va accedir al càrrec?
Aquest és un nomenament que fa la pròpia Ministra de Justícia, i no es coneix qui l’ha proposat. A mi l’oferiment em va arribar per correu electrònic, i m’hi demanaven l’acceptació al càrrec prèvia al nomenament.

7. Ha contactat ja personalment amb la Ministra? Va rebre alguna felicitació per part del Govern espanyol?
No, però tampoc crec que sigui habitual. Com ja he dit a mi em va arribar el nomenament al correu electrònic, en forma d’una Ordre signada per la Ministra de Justícia.

8.Podrà compaginar-lo amb les tasques de professora? Quina serà la seva dedicació a cada una de les ocupacions? Seguirà vinculada a la UAB amb plena normalitat?
Ambdues ocupacions es poden compaginar perfectament. No hi ha cap canvi pel que fa a la meva vinculació a la Universitat. La condició de Vocal Permanent de la Comissió General de Codificació és una comissió de serveis i suposa una activitat de transferència del coneixement que, com és sabut, és una de les funcions de la universitat pública. Periòdicament, quan tenim reunions de treball a Madrid, vaig i torno el mateix dia, per la qual cosa afecta poc a la meva activitat a la UAB i no m’impedeix seguir impartint classes amb total normalitat. D’altra banda, el càrrec de Vocal Permanent de la Comissió General de Codificació no està retribuït, és a dir, no em suposa cap benefici a nivell econòmic, per la qual cosa tampoc hi ha cap incompatibilitat en aquest aspecte.

9. Aleshores compensa tenir tanta feina amb no rebre’n cap retribució econòmica?
El simple fet de formar part d’aquest òrgan ja compensa, si t’agrada el que fas. Al cap i a la fi, es una dedicació altruista, la retribució és el reconeixement i l’honor de formar-ne part.

9.Quina és la vigència del nomenament que la vincula amb la Comissió?
En principi és indefinit.

10.Aquest nomenamentla vincula personalment amb la política?
No, en absolut. Malgrat el nomenament el duu a terme el Ministre o Ministra de Justícia de torn, en cap moment, pel fet de ser membre de la Comissió s’està vinculat a un partit polític, i més tenint en compte que el nomenament segueix vigent més enllà del canvi de govern. Com que assessorem tècnicament i no políticament, ens trobem al marge de la política.

11. Com pot contribuir aquest nomenament en la docència, és a dir, com pot aplicar els coneixements o competències que li atorga el càrrec en el contingut de les seves classes?
Jo crec que aquest tema és molt interessant. Una ocupació com aquesta sempre reverteix positivament en la docència. Al final, tot contacte amb la societat i les necessitats socials influeix en les teves apreciacions personals i en la teva manera d’ensenyar. Per exemple, ara la Comissió està treballant en una proposta per la reforma del Codi Civil espanyol en matèria de persones amb discapacitats, doncs jo com a membre de la Comissió, en tinc un coneixement directe i immediat i tinc la possibilitat d’explicar-ho als meus alumnes en prime-time, fins i tot abans que el debat es difongui de forma general. Sense cap mena de dubte, el fet de coincidir amb juristes de màxim prestigi t’enriqueix i et permet transmetre tots els coneixements adquirits als teus alumnes.

11. Creu que ha arribat al súmmum de la seva carrera professional?
Ni molt menys. Senzillament és un privilegi, una sort que he tingut i que he d’aprofitar. És una nova oportunitat que em permet seguir avançant en la meva carrera professional. Per a mi és una excel·lent ocasió de seguir aprenent i una manera de retornar a la societat –com també ho és la docència- la confiança i inversió que ha dedicat en la meva formació. Aquest fet em satisfà molt.
 

Marc Solé