Entrevista a Alejandra Peña

05/03/2021

En el marc de quin programa has fet el doctorat? 
He fet el Doctorat en Ciència Política, Polítiques Públiques i Relacions Internacionals, en la línia d'investigació Relacions Internacionals, sota la supervisió de la Dra. Laura Feliu.

Què et va fer escollir aquest doctorat? Quina és la teva trajectòria acadèmica prèvia (màster, experiència internacional, etc.)? 
Després de valorar diferents opcions de programes a Amèrica Llatina, Europa i Estats Units, vaig prendre la decisió d'aplicar a l’PPIR per raons d'ordre personal i acadèmic. Personalment, volia completar aquesta etapa de la meva formació acadèmica a Espanya per explorar i connectar amb les meves arrels ancestrals, ja que els meus avis paterns, que eren del País Basc, van emigrar a Veneçuela durant la Guerra Civil Espanyola. Des del punt de vista acadèmic, el PPIR tenia diversos avantatges comparatius en relació a altres programes internacionals i nacionals. En primer lloc, el programa sorgeix de la fusió de tres doctorats anteriors que gaudien d'una trajectòria d'alta qualitat i havien estat creditors de la Menció cap a la Excel·lència del Ministeri d'Educació i Ciència. Seguidament, la solidesa i excel·lència de la línia de Relacions Internacionals en el que a les àrees d'investigació i professorat vinculat respecta, i, finalment, que el programa segueix el model de Doctorat de recerca per ser completat en tres anys.
Dins de la meva trajectòria acadèmica prèvia al doctorat, inicialment figura la meva formació com a politòloga, advocada i després com màster en Ciències Polítiques per la Universitat dels Andes a Veneçuela. A posteriori, vaig treballa durant diversos anys com a professora assistent de la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques d'aquesta mateixa universitat. Allà vaig impartir diferents assignatures a nivell de grau i de postgrau vinculades als Departaments de Relacions Internacionals i Anàlisi Política.

Com ha sigut la teva experiència fora del teu país? Quines diferències veus entre la universitat a Veneçuela i a Espanya? 
Sortir del teu país, sigui per la raó que sigui, t'embarca en el que serà una experiència plena de reptes, però d'infinit creixement personal i aprenentatges. Enfrontar-te a una nova cultura, costums i en general a una nova vida lluny de tot el que es coneix inevitablement et canvia per sempre. Emigrar i emprendre un doctorat m'ha permès conèixer-me a mi mateixa més a fons, valorar les meves fortaleses, abraçar les pors i superar cada un dels obstacles que en el camí es van anar presentant. A Barcelona no només he arribat a una de les meves majors fites professionals, sinó que també he trobat una nova llar.
Lamentablement, el sector universitari a Veneçuela s'ha vist fortament afectat per la crisi que travessa el país. Des del vertiginós augment de la deserció estudiantil per manca de recursos, fins a la inexistència de pressupostos per a la investigació i desenvolupament, han paralitzat un sistema universitari que durant dècades havia estat capdavanter a Amèrica Llatina. La meva percepció i experiència dins de la universitat espanyola és que hi ha a nivell estudiantil i professional, un alt grau de foment a la investigació i diverses oportunitats de realitzar programes d'intercanvi i estades de recerca, i d'accedir a projectes finançats pels governs central i autonòmics o en el marc de la Unió Europea.

Ara parlem de la teva tesi doctoral, ens podries fer resum de l’objectiu d’aquesta i dels resultats obtinguts? Quines troballes t’han sorprès més? 
La meva recerca es deriva de les observacions generals que la Xina està travessant actualment un procés significatiu d'ajust de la seva política exterior i gran estratègia, i en la recerca de comprendre el paper de la Iniciativa de la Franja i la Ruta (IFR) dins d'aquest ajust. En aquest context la tesi va tenir com a objectiu explorar la lògica i les motivacions darrere de la gran estratègia i l'ajust de la política exterior de la Xina. Per a això, es va desenvolupar un marc d'anàlisi multiteòric i multinivell amb la finalitat de: (a) comprendre els factors que han impulsat aquest ajust; i (b) explicar el paper de l'IFR en aquest procés. A través d'aquest marc d'anàlisi, es van categoritzar els elements que van impulsar l'ajust de la política exterior i la gran estratègia en dos conjunts de factors que són: sistèmics i domèstics.
Es va concloure que la Xina posseeix, en efecte, una gran estratègia que gaudeix de coherència i els objectius a llarg termini que s'han mantingut relativament constants des Deng Xiaoping (principis de la dècada de 1980), però els mitjans per aconseguir-los estan canviant de manera significativa, particularment des de l'ascens a el poder de Xi Jinping (2012-2013). Així mateix, la política exterior de la Xina ha experimentat un ajustament, en lloc d'una ruptura amb les estratègies de política exterior anteriors. Seguidament es va determinar que l'ajustament de la gran estratègia de la Xina, i en conseqüència de la seva política exterior, de pragmàtica a assertiva, ha estat impulsat per la síntesi entre factors d'ordre sistèmic i domèstic.
En aquest sentit, els canvis en l'estructura econòmica global, i el canvi en la distribució relativa de poder, han de considerar com a factors sistèmics que són percebuts per les estructures de presa de decisions de l'elit Xina, en forma d'oportunitats o riscos. Tals factors, són catalitzats per una sèrie d'imperatius domèstics com la preservació de la legitimitat i manteniment de règim, i la necessitat de sostenir el creixement econòmic. Així, la interacció i retroalimentació entre els factors sistèmics i domèstics resulta en l'exercici d'un lideratge més fort, que comporta l'ajust de la gran estratègia pel que fa als seus mitjans, i en l'establiment d'una política exterior assertiva.
Finalment, la Iniciativa de la Franja i la Ruta resulta ser una resposta racional el lideratge xinès als desafiaments inherents a l'ascens de la Xina. A la pràctica, és el "mitjà" per complir els "fins" declarats en la gran estratègia de la Xina i generar impuls per al rejoveniment nacional i la culminació del seu ascens com a potència mundial.

Quins aspectes destaques positivament en l’experiència de doctorat a la UAB? Què milloraries? 
Valoro positivament la forma com està dissenyat el programa i les activitats de formació que s'imparteixen, tot i ser un Doctorat d'investigació. En aquest sentit, els seminaris i crash courses dictats per doctors en l'etapa inicial del doctorat resulten essencials per dotar-nos d'eines que permetin conduir el procés d'investigació amb èxit. D'altra banda, els seminaris de progrés doctoral permeten valorar i contrastar la fase en què es troba el teu investigació amb la d'altres companys del programa, i aprendre de les seves experiències. Així mateix, el fet que des de la coordinació del programa s'incentivi i es doni suport a la realització d'estades de recerca a l'estranger, és un altre aspecte del doctorat que valoro molt positivament. També la comprensió i suport dels supervisors i Comitè Acadèmic brindat davant circumstàncies d'adversitat que travessem alguns estudiants és un aspecte per destacar. Ara bé, penso que seria de gran ajuda per als doctorands i doctorandes el comptar amb major quantitat de recursos que s'atorguin des del programa per a l'assistència a congressos, i altres activitats de divulgació científica. Finalment, l'extensió de la línia d'investigació de Relacions Internacionals a estudis d'àrea sobre Àsia permetria consolidar dins el programa una àrea amb experts en aquesta temàtica que cada vegada és de major rellevància.

Per últim, quins consells donaries a una persona que vol iniciar un doctorat a la UAB? 
Realitzar una tesi doctoral comporta un procés llarg, complex i en gran part solitari. Des de la meva experiència, considero que és fonamental comptar des d'un inici amb una font de finançament que permeti cobrir tant les despeses de matrícula i manutenció, com assistència a congressos i altres activitats de divulgació científica. Això no només permetrà que el doctorand o doctoranda pugui mantenir el focus en la recerca a través de la seva dedicació exclusiva, sinó també, tenir coberts elements aliens al procés que poden incidir negativament en el seu acompliment.

D'altra banda, recomanaria moltíssim dedicar el primer any a consolidar el projecte de recerca, planificar el cronograma de publicacions i les possibles estades de recerca i treball de camp. En el meu cas, aquesta va ser una de les etapes de major aprenentatge i més gratificant de tot el procés. Compartir idees i rebre el feedback d'altres investigadors i experts internacionals et dona múltiples perspectives per enriquir la teva investigació.

Finalment, però no menys important, és comprendre que com a estudiants de doctorat estarem sotmesos a llargs períodes de pressió, estrès, aïllament i gran càrrega de treball. Per això és summament important, i beneficiós per a la pròpia investigació, el permetre'ns tenir espais per tenir cura de la nostra salut física i mental.