UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En aquests dies complexos de confinament per la Covid-19 resulta interessant parar-se a estudiar els sistemes que diferents països fan servir per organitzar i donar suport als seus professionals. Aquest és el cas, per exemple, dels esportistes d’alt rendiment. Sense ànim de plantejar una competició per veure qui fa millor les coses, aquest exercici ens permet veure altres propostes d’afrontar demandes semblants i aprendre els uns dels altres.

En relació a aquesta tendència de compartir, comparar i revisar maneres de treballar, el Grup d’Estudis de Psicologia de l’Esport (GEPE) de l’Institut de Recerca de l’Esport (IRE) ha participat recentment en un projecte anomenat Ecology of Dual Career: Exploring Dual Career Development Environments across Europe. Considerant que els estudis anteriors se centraven principalment en el nivell individual, l’especificitat d’aquest projecte ha estat obrir el focus i avaluar els factors ambientals i la sensibilitat dels contextos que faciliten la compaginació de l’esport d’alt rendiment amb l’educació i/o la feina. Ambdues perspectives, tant la personal com la contextual, són necessàries per trobar un equilibri òptim en la compaginació de les diferents esferes de la vida dels i de les esportistes ajudant-los a assolir les fites esportives sense obligar-los a renunciar a les acadèmiques/laborals. A més, i com a objectiu complementari, s’haurà de procurar que les seves vides privades siguin també saludables i mantinguin el seu benestar psicològic.

Arran d’aquest projecte s’ha publicat ja una taxonomia d’ambients de desenvolupament de carrera dual en països europeus (Morris et al., 2020) incloent Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, Suècia i el Regne Unit. L’anàlisi documental, les entrevistes amb experts, l’anàlisi de casos creuats i les discussions dels investigadors dels set països, ha permès especificar vuit tipus d’ambients que faciliten la compaginació d’esport i estudis/feina. D’aquests, alguns són presents a tots els països i altres només en alguns d’ells. Entre els més comuns hi ha (1-2) les escoles i instituts adaptats a l’esport, (3) les universitats amb programes específics, (4) els programes de clubs privats, (5) els sistemes combinats de carrera dual entre diferents institucions, i (6) els programes nacionals. Entre els menys generalitzats hi ha (7) els programes de integració d’esportistes en forces de defensa i cossos de seguretat, i (8) els programes de sindicats d’esportistes.

En general, aquest estudi ha detectat que existeixen molts entorns que afavoreixen la compaginació d’esport i estudis, i per tant, aquesta àrea estaria ben coberta arreu d’Europa. En ocasions, pel que fa a aquests programes, trobem fins i tot cert solapament de propostes i recursos quan l’esportista participa en més d’un entorn (e.g., club i equip olímpic). En canvi, en el cas d’altres esportistes (e.g., en categoria de promeses o en esports minoritaris) es detecta certa mancança d’oferta de recursos en aquest sentit. Aquesta mancança també és molt notable quan la compaginació que s’avalua és la de l’esport amb formació professional o amb altres dedicacions laborals i, tot i existir algunes iniciatives puntuals (e.g., el programa ADECCO), no es reconeixen encara entorns i programes estables i consolidats que facilitin aquesta compaginació (e.g., sistemes de flexibilització de l’horari laboral de professionals/esportistes).

Més enllà del panorama general europeu, cal complementar la figura global amb les especificitats de cada país i del seu sistema esportiu. En aquest sentit, actualment un dels doctorands del GEPE ha engegat un estudi específic sobre la taxonomia d’ambients que faciliten la compaginació d’esport i estudis a Espanya. De moment, ja us podem avançar que, més enllà dels resultats d’aquest estudi, una de les millors notícies que es deriven d’aquestes accions i programes és la tendència creixent de professionals del món de l’esport i de la recerca aplicada per treballar conjuntament amb la intenció comuna d’afavorir el desenvolupament integral dels/les esportistes amb una perspectiva ecològica.