Enric Marín: "El Congrés Internacional de la Ràdio està concebut com un punt de trobada entre tres mons: l'empresarial, el professional i l'acadèmic"

13/11/2024

Enric Marín, degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i codirector del Congrés destaca la importància d’aquest esdeveniment, no només per commemorar els cent anys d'història de la ràdio a Espanya, sinó també per reflexionar sobre el seu futur en un context comunicatiu i digital en plena transformació.

1. Quina és la importància d'organitzar un Congrés Internacional de la Ràdio en l'actualitat, especialment en un context en què els mitjans digitals tenen tant de protagonisme?

Considero que organitzar un esdeveniment d’aquest caire és un fet molt rellevant. De fet, aquest congrés el celebrem perquè fa cent anys que es va emetre per primera vegada a través de la ràdio tant a Catalunya com a Espanya, concretament va ser a Ràdio Barcelona. Aleshores, la ràdio va ser el primer mitjà de comunicació electrònica que feia servir l'espai radioelèctric per arribar a totes les llars. I, per tant, d'alguna forma la ràdio comença una modernitat radical amb les comunicacions.

Durant tot aquest temps, la ràdio ha sabut adaptar-se perfectament a tots els canvis, però avui dia, justament, vivim un moment en què els darrers desenvolupaments de la revolució digital de les comunicacions, situen la ràdio amb una mena de cruïlla. Per aquest motiu, és molt important fer una reflexió sobre quin és el present i quins són els reptes als quals s'enfronta a la ràdio; i a partir d'aquí, imaginar quin pot ser el seu futur. És per això mateix que organitzem aquest congrés, per celebrar els cent anys d’història d’aquest mitjà tradicional, però sobretot per veure com seran els que venen a partir d'ara.

2. Quins són els principals temes i reptes que es tractaran en aquest congrés?

Doncs al congrés tractarem molts temes diversos, entre ells les noves narratives de la comunicació. Quan analitzen la comunicació, hem de veure que és: producció, distribució i consum. Cal analitzar totes les fases, és a dir, com està canviant la producció, com les noves eines tecnològiques de les quals disposem estan modificant les narratives, els missatges i finis i tot, el propi concepte d'àudio. Però, també és molt important veure de quina manera l'àudio i la ràdio, es difonen socialment. Això és clar, també està canviant d'una forma extraordinària i radical. De fet, un dels debats que hi ha al Congrés tracta sobre el DAB, on es reflexionarà sobre si aquest sistema de  distribució digital funciona o no, o si més aviat funciona per internet. I després, hi ha un altre debat que tracta sobre com estan canviant els consumidors i la ciutadania en general, així com quin impacte té la radiodifusió sobre la societat.

3. Des de la teva experiència com a degà, quin paper juga la ràdio en la formació dels estudiants de comunicació avui dia, i com creus que evolucionarà aquest mitjà en l’àmbit educatiu?

Una facultat de comunicació ha de tenir un concepte de la formació teoricopràctic. D’una banda, hem d'aconseguir que els alumnes tinguin una visió crítica del món, però també una visió profunda del que és el sistema de comunicació que tenim. Per tal de situar-nos, hem de pensar que actualment, la palanca de canvi més important; allò que més transforma l’economia, la política i la cultura, és la comunicació. Per tant, els estudiants de comunicació han de saber què és la comunicació avui en dia. Això és fonamental, però al mateix temps els estudiants han d’adquirir habilitats professionals, les quals s’han de desenvolupar en un context en el qual hi ha un cert mestissatge de tots els mitjans, que han de saber fer ràdio, tele i ambdues a l’hora. També han de saber fer barreges d’informació i entreteniment...Tot això ho han de dominar els estudiants. En aquest sentit, la informació, l’educació de la veu i la formació dels missatges d'àudio, és fonamental per un estudiant de la facultat de comunicació.

4. Quin impacte espereu que tingui aquest congrés en la comunitat acadèmica i en els professionals del sector?

El congrés està concebut, no com a un congrés acadèmic convencional on els acadèmics presenten unes comunicacions, sinó com un punt de trobada entre tres mons: el món de les empreses, és a dir, els operadors típics de ràdio o les tecnològiques que tenen relació amb aquest sector, el món dels professionals i el món de l'acadèmia. L’acadèmia no només engloba professors, sinó també estudiants, ja que volem que hi hagi molta participació estudiantil en aquest sentit. Aleshores, la impressió que tenim és que aquest punt de trobada entre les empreses, els professionals i la universitat, és molt interessant per fer una reflexió sobre on som i cap a on anem.

Des d'aquest punt de vista, tinc la impressió de què aquest congrés serà, sens dubte, la reflexió col·lectiva més important que s'ha fet en els darrers anys a Catalunya, Espanya, i segurament també al sud d'Europa, sobre el present i el futur de la ràdio. És a dir, on som i cap on anem. Aquesta és una reflexió molt important perquè estem vivint una situació de desordre amb l'ecosistema comunicatiu o més ben dit, en un ordre interessat que està afavorint molt l’extrema dreta i aquells esquemes que polaritzen la societat. Per això és molt important que pensem críticament en la comunicació per veure quin paper pot jugar la ràdio amb una funció social molt més connectada amb els valors de democràcia i modernitat.

5. Per últim, com creus que poden contribuir esdeveniments com aquest a enfortir el vincle entre els mitjans de comunicació tradicionals, com la ràdio, i les noves plataformes digitals?

És un dels temes de reflexió del Congrés, de fet. El Congrés té tres sessions repartides entre divendres al matí, divendres a la tarda i dissabte al matí. Concretament, les sessions del dissabte al matí són les que estan centrades, bàsicament, en aquest tema, on hem convidat a participar les empreses tecnològiques. Per tant, esperem que el diàleg que surti d’aquest acte ens permeti entendre'ns entre tots i veure de quina forma es pot col·laborar, amb això que avui en dia es denomina win-win, on tothom guanya.

Consulta l’entrevista completa en format audiovisual a l’Instagram de la facultat @comunicaciouab!