UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El nostre estudi va incloure els pacients amb COVID-19 durant la primera onada de contagis a Catalunya, des de març fins a juny de 2020, per analitzar la gravetat de la infecció per COVID-19 segons l’aparició de pneumònia, ictus, embòlia pulmonar, ingrés hospitalari o mort, comparant la gent tractada de manera crònica amb anticoagulants orals amb la gent que no rep aquest tractament. Els anticoagulants són fàrmacs utilitzats en persones amb alt risc de patir coàguls de sang per tal de reduir les seves possibilitats de desenvolupar esdeveniments greus com els ictus.

Vam trobar que els usuaris d’anticoagulants del nostre estudi eren de major edat i amb més malalties cròniques subjacents que els no usuaris d’aquests fàrmacs. Aquests són riscos coneguts d’hospitalització, confirmats pels nostres resultats, ja que vam veure que rebre tractament amb anticoagulants augmentava el risc d’ingrés hospitalari, i també el de patir ictus i embòlia pulmonar. Pel contrari, els usuaris d’aquests fàrmacs tenien una menor mortalitat.

Vam trobar un total de 311.542 persones amb COVID-19 registrades a la base de dades SIDIAP, que conté informació procedent de la història clínica electrònica d’Atenció Primària de Catalunya. D’aquests pacients amb COVID, vam seleccionar-ne 10.180 (3,3%), que estaven tractats amb anticoagulants abans de la infecció per COVID, i es van comparar amb 10.180 persones que no rebien aquest tractament.

Aquells usuaris d’anticoagulants del nostre estudi tenien un risc 16% superior d’ingressar a l’hospital i un 80% superior de patir un ictus o una embòlia pulmonar que els no usuaris d’anticoagulants. Aquests pacients ja tenen un risc més alt de patir un ictus i és per això que prenen anticoagulants de manera crònica. Per una altra banda, aquests pacients tenien un menor risc de morir. Tant els que prenien anticoagulants com els que no tenien una probabilitat semblant de patir pneumònia.

Aquestes diferències en les complicacions derivades de la COVID-19 poden haver estat influïdes per les intervencions i els tractaments aplicats durant l’hospitalització dels malalts i no només pel tractament de base rebut abans de ser diagnosticats de COVID-19.