Els immigrants en atenció primària, quins riscos i factors afecten el seu benestar?

La immigració forçada és una experiència estressant que afecta la salut mental i física de les persones. Per a què els professionals sanitaris puguin ajudar-los és necessari desenvolupar programes específics que incloguin el coneixement dels riscos i factors que operen en el desencadenament d'aquests problemes. En aquest article es presenta un estudi dut a terme des del Departament d'Infermeria, en col·laboració amb altres universitats i centres assistencials. Els resultats obtinguts de l'anàlisi d'un total de 602 entrevistes, realitzades a homes i dones de diferents països, en diversos centres d'atenció primària de Barcelona, manifesten l'existència de diferències entre diverses comunitats culturals, així com de gènere dins d'aquestes.
En els últims 50 anys milions de persones en el món s’han vist obligades, per diferents motius, a desplaçar-se fora del seu lloc de naixement o residencia habitual. A Catalunya, el creixement poblacional ha estat degut a la immigració d’estrangers, els quals representen un 15% de la població. El procés migratori és una experiència estressant que afecta a la salut física i mental de las persones migrades. Las condicions de vida anteriors en el lloc d’origen (aspectes culturals, exposició a conflictes, persecució...), la durada i condicions en que es fa el viatge, i les condicions en el país de destí (las polítiques de migració, l’accés al sistema de salut i la sensibilitat dels professionals sanitaris vers les diferències culturals i lingüístiques) determinen la salut de les persones que migren. Durant tot aquest procés, la solitud, la inseguretat, les dificultats idiomàtiques i l’estrès que pateixen creen una situació en la que els immigrants tenen pocs recursos per a fer front a la situació i els fa més vulnerables.
A les consultes d’atenció primària son freqüents les visites de persones migrades amb problemes de depressió i ansietat, així com somatització o símptomes persistents que no tenen una explicació objectiva i la seva causa més freqüent és l’estrès mantingut. Els organismes internacionals marquen com una prioritat monitoritzar la salut dels immigrants i desenvolupar programes sensibles a les seves necessitats específiques que guiïn l’atenció dels professionals sanitaris.
L’objectiu de l’estudi va ser valorar el risc psicosocial, l’estrès psicològic i problemes de somatització, així com els principals factors de risc sociodemogràfics associats en una mostra d’immigrants. Es va entrevistar a 602 persones migrades (la meitat foren dones) que van acudir a visita mèdica en centres d’atenció primària d’una àrea urbana de Barcelona. Els participants eren originaris de 9 països diferents i s’agruparen segons l’àrea geogràfica de procedència en 4 comunitats: Amèrica del Sud, Sud d’Àsia, Magrib i Àfrica Subsahariana. Els resultats mostraren que pertànyer a comunitats culturals diferents condicionà els nivells de risc psicosocial, estrès i somatització.
Així, els immigrants subsaharians presentaren més risc psicosocial que els immigrants d’altres comunitats, malgrat, obtenir menys nivells d’estrès i somatització. S’observaren diferències segons gènere, sent les dones immigrants de les quatre comunitats las que presentaren major nivell d’estrès psicosocial i símptomes per somatització respecte dels homes, malgrat tenir el mateix nivell de risc psicosocial que aquests. L’anàlisi separat de dades d’homes i dones van mostrar diferències en relació amb els factors associats a patir estrès. En els homes les condicions de vida abans i després d’emigrar es van s’associar a major nivell d’estrès. En canvi, en el cas de les dones s’associà amb major nivell d’estrès, el país d’origen, la religió, el temps de residència en el país d’acollida i ser casada. L’edat o el nivell d’educació foren factors que no s’associaren a presentar estrès. Els factors associats a presentar problemes de somatització en el cas de les dones foren el país d’origen, el temps des de la migració, la religió i el nombre de fills. En els homes tenir més l’edat es va associar a presentar problemes de somatització.
Conèixer millor els factors que s'associen a la presentació de problemes d'estrès i somatització ajudarà els professionals sanitaris a treballar en el desenvolupament d'estratègies amb les quals puguin oferir un millor suport a les persones recentment migrades.
Rosa García-Sierra 1,2,3, María Isabel Fernández-Cano 2,3, *, Josep María Manresa-Domínguez 1,2,3, María Feijoo-Cid 2,3, Eduard Moreno Gabriel 1,3, Antonia Arreciado Marañón 2, Francesc Ramos-Roure 1,3, Jordi Segura-Bernal 4, Pere Torán-Monserrat 1,3,5
1Unitat de Suport a la Recerca Metropolitana Nord, Institut de Recerca d’Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol).
2Departament d’Infermeria, Facultat de Medicina, Universitat Autònoma de Barcelona.
3Grup Multidisciplinar de Recerca en Salut I Societat GREMSAS (2017 SGR 917).
4Facultat de Psicologia, Ciències de la Educació i l’Esport, Universitat Ramon Llull, Barcelona.
5Departament de Medicina, Facultat de Medicina, Universitat de Girona.
Referències
Garcia-Sierra, R.; Fernández-Cano, M.I.; Manresa-Domínguez, J.M.; Feijoo-Cid, M.; Moreno, E.; Arreciado, A.; Ramos-Roure, F.; Segura-Bernal, J.; Torán-Monserrat, P. Psychological Distress and Somatization in Immigrants in Primary Health Care Practices. Healthcare (Basel). 2020 Dec 13;8(4):557. https://doi.org/10.3390/healthcare8040557