UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Malgrat l'impacte econòmic significatiu dels accidents laborals en les empreses i la societat, els estudis centrats en analitzar els determinants dels dies de treball perduts a causa de baixes per aquesta mena de lesions continuen sent escassos i incomplets. La nostra recerca contribueix a aquest tema i té com a propòsit, d'una banda, analitzar els factors que influeixen en la durada de les baixes per malaltia, distingint els factors que expliquen el temps normal de recuperació sobre aquells factors que podrien portar a una extensió voluntària del període d'absència. D'altra banda, formular i provar empíricament l'efecte del gènere, la nacionalitat, el treball temporal, l'antiguitat en el treball, la quantitat de prestacions per discapacitat i la grandària de l'empresa del treballador lesionat en el nombre de dies que l'empleat està fora del treball després de la lesió.

Les dades que hem utilitzat inclouen totes baixes laborals causades per accidents de treball ocorregudes en el sector manufacturer a Espanya durant 2015-2019, amb més de 400.000 ferits. Aplicant models economètrics, expliquem el nombre de dies d'absència en el treball incloent les característiques dels empleats i del context laboral, així com un conjunt de variables per a controlar la naturalesa i la gravetat de la lesió. 

Els resultats mostren que, després de considerar les característiques intrínseques de la lesió i la gravetat de les lesions del treballador, les dones, els treballadors natius, els treballadors amb més antiguitat, els treballadors amb salaris més alts i aquells que treballen en empreses més grans tenen períodes més llargs de baixa després d'un accident laboral. Per tant, proposen que les consideracions de risc moral influeixen significativament en el temps de reincorporació al treball després d'un accident laboral. 

A partir d'aquestes troballes, suggerim diverses implicacions per a la gestió en les empreses i els responsables públics. Es destaquen diverses polítiques i accions a considerar relacionades amb la conciliació personal, familiar i laboral. Exemples concrets inclouen la implementació d'horaris de treball flexibles, el teletreball i horaris de treball continus per a la cura dels fills, entre altres. A més, les empreses tenen l'oportunitat de desenvolupar estratègies que ajudin els empleats a reincorporar-se gradualment a la feina de casa normals. Un retorn al treball escalonat pot facilitar una transició efectiva i crear un entorn de suport en el lloc de treball. En aquest sentit, el paper i la responsabilitat dels metges també poden ser revisats, per exemple, per a avaluar si necessiten més formació en l'avaluació d'un retorn gradual al treball.

Per tant, considerem que es requereix un enfortiment de la seguretat i l'assistència mèdica especialment per als treballs en els torns més perillosos (per exemple, torns nocturns i caps de setmana), així com una millor assignació i disseny de treballs per a la mà d'obra més vulnerable (per exemple, treballadors majors). De la mateixa manera, creiem que s'han de considerar intervencions de polítiques públiques destinades a millorar les condicions socials i laborals, augmentar la capacitat d'inspecció laboral i crear un marc regulador adequat que exigeixi a les empreses adoptar un sistema sòlid de prevenció de riscos laborals. Aquestes polítiques no han de veure's com una despesa, sinó com una inversió que genera beneficis reflectits en la millora de la salut dels treballadors, l'augment de la productivitat de les empreses i l'estalvi de recursos públics.