UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El virus de la Febre Hemorràgica de Crimea-Congo (CCHF) és un patogen transmès per paparres del gènere Hyalomma, cada cop més esteses a la península Ibèrica. En humans aquest virus pot causar quadres febrils amb hemorràgies internes, provocant la mort en un 30 – 40% dels casos, i a Espanya ja hi ha hagut una desena de casos confirmats des del 2013. Aquestes paparres transmeten el virus a través de picades a animals, sobretot conills, rosegadors i ungulats com ara vaques, senglars, cabres i ovelles. Els animals infectats no mostren signes de malaltia, però creen anticossos que serveixen per poder fer estudis sobre la circulació del virus en una regió.

A la Comunitat Valenciana, la presència de les paparres Hyalomma està poc documentada i no s’hi ha detectat mai el virus CCHF. En aquest sentit, el grup de recerca WildCoM (UAB), conjuntament amb la facultat de Veterinària de la Universitat CEU-Cardenal Herrera i l’IRTA-CReSA, vam realitzar un estudi serològic d’anticossos enfront del virus CCHF en mostres d’ungulats salvatges (cabra salvatge ibèrica, mufló i senglar) procedents de diverses zones de la Comunitat Valenciana. Es van analitzar mostres des de l'any 2010, de manera que en cas de positivitat es pogués determinar si la infecció era recent o no.

Vam observar que tots els muflons i la gran majoria de cabres presentaven anticossos enfront del virus. Aquestes dues espècies viuen sobretot a la zona de la Muela de Cortés (Vall de Cofrents) i al Parc Natural de la Tinença de Benifassà (comarca dels Ports). Els senglars, que estan àmpliament distribuïts per tot el territori valencià, van resultar positius al test d’anticossos, però amb seroprevalences inferiors i majoritàriament en les dues zones anteriors.

Els nostres resultats indiquen que el virus CCHF circula en poblacions d’ungulats salvatges de la Comunitat Valenciana des d’almenys 2010. Les àrees afectades estan associades amb altes densitats de bòvids, mentre que els senglars poden jugar un paper de dispersió del virus cap a altres territoris. Aquest escenari epidemiològic és diferent de la resta d’àrees endèmiques de la península Ibèrica, on el cérvol es considera espècie clau per a la circulació del virus.

Aquest estudi evidencia la necessitat d’ampliar els esforços de recerca en la regió mediterrània del nord-est peninsular, per tal d’entendre millor quins són els determinants ecològics de l’epidemiologia del virus CCHF i les espècies involucrades en aquesta àrea. Per sort, les dues zones on s’ha detectat circulació del virus estan poc poblades, així que, de moment, el risc d’infecció en humans és baix.