El turisme rural mostra la seva fortalesa durant la temporada d’estiu de 2020
L'estudi "Informe: Turisme rural a Catalunya Estiu 2020", elaborat per l'àrea de Recerca de l'Escola, constata que els establiments de turisme rural van ser els que van notar menys la caiguda de l’activitat turística a causa de la pandèmia.
15/12/2020
El repte del turisme rural és consolidar-se com un referent de turisme sostenible, segur i de proximitat i actuar com una autèntica eina de desenvolupament local i territorial.
Els resultats de la investigació, realitzada pels professors Esteve Dot, Francesc Romagosa i Maria Noguera, porten a determinar que la temporada d’estiu de 2020 va ser positiva pel turisme rural a Catalunya, tant si es consideren diferents indicadors de fonts estadístiques oficials com els resultats obtinguts de l’enquesta portada a terme dins de l'estudi.
L'anàlisi de les xifres de viatgers i pernoctacions en diferents tipologies d’allotjament ha permès constatar com els establiments de turisme rural van ser els que van notar menys la caiguda de l’activitat, en comparació, sobretot, amb els establiments hotelers i els apartaments turístics, que van experimentar davallades molt significatives durant els dos mesos analitzats, tant pel conjunt d’Espanya com per Catalunya en particular. El cas dels càmpings es troba en una situació intermèdia. Aquestes dades ens indiquen que la situació generada per la pandèmia va tendir a afavorir principalment les modalitats d’allotjament turístic considerades menys massificades i/o més properes a la natura i, per tant, aquelles que tenen una connexió més clara amb aspectes associats a la sostenibilitat i la seguretat (sanitària).
El turisme de proximitat, menys massificat i més segur
En relació a la modalitat d’allotjament de turisme rural, la demanda interna (dels residents a Catalunya i Espanya) va créixer d’una forma destacada en relació a l’estiu de 2019, amb un 18,7% més de pernoctacions, i va compensar en part la caiguda de les arribades i les pernoctacions de turistes estrangers, que va ser del 66%. Aquesta és, per tant, la modalitat d’allotjament que més clarament es beneficia de l’increment de l’anomenat turisme de proximitat, fet que denota que la demanda sorgida del postconfinament va valorar de manera més clara les destinacions properes i els allotjaments menys massificats i situats en entorns rurals i naturals.
L’enquesta realitzada a les persones responsables de la gestió d’establiments de turisme rural a Catalunya també ha posat de manifest que durant la temporada d’estiu de 2020 la preocupació de la demanda en matèria de seguretat va créixer de forma evident, mentre que també ho va fer, encara que de forma no tan marcada, la preocupació per aspectes relacionats amb la sostenibilitat. La demanda habitual d’aquest segment del mercat turístic ja valora habitualment en la seva decisió de compra del producte aspectes com la qualitat de l’entorn, l’autenticitat de l’experiència o la no massificació de la destinació.
Un sector amb reptes de futur
L’objectiu de l'estudi era analitzar la situació de l’oferta i la demanda de turisme rural a Catalunya durant l’estiu de 2020. La metodologia s’ha basat en la cerca documental i estadística i en la realització d’una enquesta als gestors dels establiments de turisme rural, en col·laboració amb les principals associacions del sector a Catalunya: TURALCAT, CONCATUR i Associació de Turisme Rural Girona. La hipòtesi de la investigació plantejava que en haver-se incrementat de forma notable el turisme de proximitat amb el desconfinament, els espais rurals en general, i els establiments de turisme rural en particular, podrien ser uns dels principals beneficiats d’aquest nou context.
L'estudi ha posat en evidència que en l’era post COVID-19 un turisme més proper està guanyant pes en molts territoris i en particular a Catalunya, essent el turisme rural una de les opcions més atractives quan parlem de turisme de proximitat. Al mateix temps, el turisme rural és el que mostra tenir una major capacitat d’esdevenir un sector resilient davant de crisis sobtades i imprevistes, com la produïda amb la recent pandèmia.
Un dels principals reptes que té per davant el turisme rural al nostre país és, doncs, la consolidació com un referent de turisme sostenible, segur i de proximitat, mantenint alhora la qualitat dels seus productes i serveis, incrementant el grau d’ocupació i disminuint l’estacionalitat, i que actuï com una autèntica eina de desenvolupament local i territorial.