UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Investigacions anteriors han documentat que les xarxes poden facilitar el sentit de pertinença per a immigrants intercontinentals i forçats, però encara no s'ha estudiat aquesta qüestió per a migrants intra-europeus i altament qualificats que solen tenir menys obstacles per conèixer gent local i per viatjar. A més, no se sap en quina mesura els migrants adapten el seu ús de les xarxes socials al nou context cultural i quines conseqüències té. El diferent ús de les xarxes socials a Espanya i Islàndia va proporcionar una base excel·lent per estudiar aquesta qüestió.

L’estudi, publicat aquest estiu a la revista New Media & Society, es basa en entrevistes en profunditat realitzades el 2017-2018 a 29 espanyols residents a Islàndia (amb una edat mitjana de 31 anys), i en l’anàlisi de les seves xarxes de relacions socials. Els participants van venir de deu comunitats autònomes, van treballar a diferents sectors a Islàndia, i van diferir en les seves aspiracions per tornar a Espanya. Tots eren usuaris actius de les xarxes socials, disposaven d’un mòbil i d'accés a internet. Centrant-se en el sentit de pertinença, les investigadores van distingir entre tres grups: els/les que sentien que pertanyien tant a Espanya com a Islàndia (la majoria), només a Espanya o Islàndia, o a cap país en concret.
 
El primer grup tenia més relacions socials (i relacions més íntimes) a Islàndia que els altres dos grups. Aquest grup solia hibridar les pràctiques de les xarxes socials dels dos països, i van explicar que això els va ajudar a forjar nous vincles a Islàndia i mantenir els seus vincles a Espanya. Així, de mitjana, utilitzaven regularment quatre plataformes de mitjans socials (els altres grups dos) i es comunicaven diàriament amb persones a Islàndia i Espanya a través de les xarxes socials (els altres grups només amb persones a Espanya). D’una banda, van seguir usant WhatsApp, encara que és poc comú a Islàndia (on el 22% de la població l’usa), i Skype per mantenir els seus vincles a Espanya i crear una “copresència virtual”. De l’altra, van aprendre a adaptar i intensificar el seu ús de Facebook als nivells i costums d'Islàndia. Van començar a fer-lo servir per al treball, el comerç i l’intercanvi econòmic, la cerca d’informació sobre esdeveniments i la sociabilitat més àmplia. Com va dir un entrevistat, “Ús principalment Facebook perquè Islàndia és Facebook. Si no ets a Facebook, no saps què està passant”. Efectivament, el 91% de la població d’Islàndia utilitza Facebook, davant del 58% a Espanya. A més, la meitat dels participants del primer grup va començar a fer servir Snapchat, una xarxa popular a Islàndia (usada pel 65% de la població) però molt menys a Espanya (22%).
 
Els altres grups amb prou feines van adaptar el seu ús de les xarxes socials al context local i tenien, per tant, menys oportunitats per participar a la vida social d’Islàndia, qüestió del que no sempre eren conscients. El primer grup de vegades es va queixar del temps que l’ús de les xarxes socials els va costar i els conflictes que els provocaven amb les parelles, però ho van veure com un mal necessari.
 
En conjunt, l’estudi mostra que el rol de les xarxes socials depèn de l’agència dels mateixos migrants i saber adaptar-se als usos locals. En definitiva, no només els migrants intercontinentals i forçats es beneficien de les xarxes, sinó també els intraeuropeus.