El president del Consell Social de la UAB assisteix a la inauguració del curs 2021-2022
El president del Consell Social de la UAB, Gabriel Masfurroll, va assistir a l’acte d’inauguració del curs 2021-2022 durant el qual la directora del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Elvira Dyangani Ose, va pronunciar la lliçó inaugural. A continuació van tenir lloc les intervencions institucionals del rector de la UAB, Javier Lafuente; de la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat, Gemma Geis; del president del Consell Social de la UAB, Gabriel Masfurroll; i de l'alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón.
01/10/2021
Aquest és el discurs del president del Consell Social:
Un any més, per a mi el setè, iniciem el curs acadèmic de la UAB. I és un plaer fer-ho de la mà del rector Javier Lafuente i el seu equip.
Continuem en un context atípic i sense precedents, el qual afrontem amb resiliència i aportant el millor de cadascú de nosaltres, malgrat sentir-nos nostàlgics per aquella normalitat passada, que retornarà, encara que sigui amb una versió diferent.
Si hem de pensar en positiu —cosa que sempre és recomanable—, una de les lliçons que ens ha tocat aprendre i interioritzar és que tot és canvi i evolució, i que ens calen ments i esperits flexibles que mirin el futur amb empenta i seguretat. Es tracta d’un exercici complex, a la vegada que necessari, intrínsecament vinculat amb el talent, tant personal com professional. El nostre entorn ens esperona a evolucionar i enfocar-nos encara més en els canvis i en les oportunitats, i a afrontar noves etapes i nous temps.
Ho sabrem fer millor o pitjor, però ho haurem de fer. I sobretot, ho haurem de fer acompanyats de criteris ètics i valors ferms, si realment volem donar un pas endavant com a individus i com a societat. I aquest pas cal fer-lo amb treball en equip, aliances i col·laboracions, definint objectius globals comuns.
Arribat a aquest punt, prendré paraules del meu darrer article d’opinió. Pels que no ho sapigueu, m’apassiona llegir, però encara més escriure. I, periòdicament, escric articles relacionats amb la universitat que podeu llegir al web del Consell Social.
La nostra societat — i no parlo sols de país, perquè entenc que la crisi és tal, i tan global, que no hi ha frontera que la pari—, requereix que tots unim esforços per retornar a una certa normalitat, en el ben entès que normalitat no significa en absolut l’acceptació que tot està bé. Per això, entenc que el futur ha d’enfilar en el si de la col·laboració público-privada, una cosa que segur no agrada a alguns, però que involucra tothom.
Aquesta solució ha de ser harmònica, intensa i enfocada en els interessos comuns i globals, tenint clar que allò que és perfecte és enemic d’allò que és bo. Cap solució és perfecta i sempre sorgiran comparacions. Però és ara quan s'han d'assumir riscos, per descomptat controlats, ben analitzats i argumentats. I això sí, sempre basats en el coneixement. El major risc en aquesta vida és no assumir riscos.
Els fons NextGenerationUE són la nostra oportunitat i uns dels reptes estratègics del curs 2021-2022, a nivell local i europeu i, per suposat, per a la UAB. Aquests fons s'enfoquen de forma molt transversal, però la base és la col·laboració público-privada. Cadascun d’aquests sistemes té els seus avantatges i els seus desavantatges. El que sí és cert és que tots dos s'han de gestionar bé, amb ètica, amb rigor, amb sostenibilitat i respecte amb l'entorn que l'acull i finança.
La col·laboració público-privada és la convergència d'interessos, d'objectius i de coneixement, i fa que s’alineïn esforços amb recursos. I que ambdues parts aportin les seves bondats per un objectiu comú i global.
És per això que la Unió Europea ha fet molt bé en emfatitzar que els fons "Next Gen" hauran de ser distribuïts molt transversalment i gestionats mitjançant una intensa i estreta col·laboració entre tots dos àmbits, amb enorme rigor i transparència. Només així serem capaços de recuperar el to d'una societat que ha patit i segueix patint un impacte brutal a nivell mundial. Comença l'era de l'equilibri entre drets i deures, aquests últims massa oblidats.
La UAB porta la sisena marxa posada amb aquest repte. I el Consell Social està oferint i aportant tot el seu suport i col·laboració. Cal apostar-hi fort a la oportunitat, no sols dels recursos del “Next Gen”, sinó també a la possibilitat de nous escenaris de col·laboració.
Som una universitat pública amb una forta vocació social, integradora i mestissa. També innovadora i potent en la recerca. Compromesa fortament amb la sostenibilitat. Enfocada sempre al futur, des de la idiosincràsia que ens ha vingut definint des dels orígens. Tenim, per tant, els elements clau i hem d’apostar per continuar sent inspiradors.
Som on som gràcies a l’esforç realitzat per totes les persones que conformeu —i heu conformat— la UAB en cada moment, des del seu naixement, amb la singularitat que ens caracteritza.
Per això, vull transmetre tot el meu respecte, suport i encoratjament a tot l’equip de persones de la UAB —PDI i PAS—, que cada any afronteu el repte de fer una UAB millor i més rellevant per la nostra societat, siguin quines siguin les circumstàncies que marquen el nostre present. I també vull deixar palès tot el meu reconeixement a totes i tots els alumnes de la UAB, que sou els que doneu sentit aquesta universitat i constituïu el motor del nostre futur, i que heu sabut entomar tan bé aquest context de pandèmia en aquesta carrera per al vostre futur.
Finalitzo amb unes paraules de Joseph E. Stiglitz, que ens diu que "Tota economia d'èxit, tota societat d'èxit, implica tant al govern com als mercats. Cal que hi hagi un paper equilibrat. És qüestió no només de quant, sinó també de què".
Bon curs 2021-2022 i molta força, empenta, tolerància i salut.